Oli d’oliva i salut


Enric I. Canela

Aquests dies han aparegut dos articles referits a l’oli d’oliva. Un és El aceite de oliva mejora la calidad de vida en los ancianos (Diario Médico) i l’altre L’oli d’oliva endarrereix l’aparició de malalties cròniques i augmenta la qualitat de vida (Directe.cat).

Parlem ambdós dels beneficis de prendre oli d’oliva per a la salut humana. Fa uns dies vaig escriure L’oli d’oliva ens ajuda a no menjar tant i fa uns mesos Sobre olis i greixos.

Aquest és un tema que m’interessa des de fa anys.

A vegades s’afirma que nosaltres som el que mengem. Bé, això és cert només en part perquè, naturalment, la nostra dotació genètica i el medi en el que vivim fan molt. És lògic, naixem amb un cos que té unes característiques determinades, a partir d’aquí tot el que ens fiquem a dins, respirant, per la nostra pell o menjant ens configura i ens degrada diàriament.

A mi m’agrada matissar i dir que una bona part de l’efecte de l’alimentació sobre nosaltres, de la nostra salut, de la nostra longevitat i qualitat de vida depenen dels greixos que ingerim. Més encara la nostra capacitat cognitiva té a veure amb els greixos que va prendre la nostra mare, especialment durant l’embaràs i dels que contenia la llet materna si en vam prendre, sinó malament. Fins i tot, hi ha estudis que parlen de la relació entre els greixos ingerits i l’agressivitat.

Olis i greixos estan formats per triglicèrids, que són molècules de glicerol esterificades amb àcids grassos. Àcids grassos hi ha de moltes classes. Hi ha saturats i insaturats. I els insaturats parlem de monoinsaturats i poliinsaturats. També els monoinsaturats els classifiquem en cis i trans.

Parlar d’àcids grassos està de moda. Ara hi ha interès en identificar amb l’etiquetatge dels aliments els àcids grassos de tipus trans, poc adequats per a la nostra salut. Aquests àcids són relativament poc abundants en la nostra dieta tret dels que hi ha en alguns aliments processats, als que se’ls addiciona en forma de greix o de determinats olis i als que aporten les carns o la llet dels herbívors remugants, com vaques, cabres o ovelles.

També des de fa anys es diu que les dietes riques en àcids grassos saturats són dolentes. Bé, dolents si no hi ha la proporció adequada d’insaturats. Tot és qüestió de proporcions.

Fa un temps es va posar de moda, i encara continua aquesta moda, parlar dels àcids grassos omega-3 com un remei meravellós que ajuda a prevenir tot tipus de malaltia. Sovint sentim als anuncis de TV i veiem a les botigues els aliments enriquits en àcids grassos omega-3. També les farmàcies o parafarmàcies estan plenes de complements basats en aquest productes. És veritat, són productes que van molt bé si no ingerim a través de la dieta els àcids grassos en la proporció adequada.

Però que són aquests àcids grassos? Una de les formes de classificar, i denominar, els àcids grassos insaturats es a partir de la lletra grega omega i un nombre. Aquest nombre determina la posició d’un doble enllaç a la cadena hidrocarbonada, el doble enllaç és la insaturació. Una característica dels humans, i dels animals, és la incapacitat de sintetitzar els àcids grassos poliinsaturats de les sèries omega-3 i omega-6, mentre que hi podem sintetitzar altres sèries. Com que aquests àcids són productes necessaris per a la nostra salut i no els podem sintetitzar, en diem essencials, ens cal obtenir-los dels aliments. La dieta moderna, a diferència de la dels nostres avantpassats prehistòrics, es caracteritza per aportar quantitats elevades de greixos que contenen àcids grassos de la sèrie omega-6, però és pobre en àcids grassos de la sèrie omega-3, tret d’aquelles que es basen en menjar molt sovint peix blau.

Podem dir que prenem prou, fins i tot excés d’àcids grassos omega-6, totes les carns, per exemple, en contenen. Això no obstant, no ingerim totes les classes d’àcids grassos omega-6 que ens caldria. Seria complex explicar la causa en aquest, relativament, curt comentari, però moltes investigacions demostren que tenim dificultat per sintetitzar en quantitat suficient un àcid gras de la sèrie omega-6 que es denomina dihomo-gamma-linolènic (DGLA) i per això està de moda prendre càpsules d’olis d’enotera (onagra) i borratxa, rics en aquests àcids, que contenen un precursor seu el gamma-linolènic (GLA). També la llet materna aporta aquest àcid gras.

Però per a què volem tots aquests àcids? Els àcids grassos són unes peces fonamentals per fabricar les nostres membranes cel·lulars i l’organisme les construeix d’una o altra manera en funció de la proporció dels àcids grassos que té. Si té pocs omega-3, farà servir omega-6, si no té DGLA, farà servir un altre àcid omega-6, si té poc àcid oleic (que és omega-9), en posarà un de diferent, etc. Les nostres cèl·lules seran diferents segons els àcids grassos que tinguem i això ens donarà distinta resistència a l’envelliment, a les malalties inflamatòries i a altres problemes de salut. També el funcionament de les nostres neurones canviarà segons la composició de les seves membranes. És un fet demostrat la conveniència que la maquinària que sintetitzarà les nostres membranes tingui a la seva disposició tots aquest àcids grassos en unes proporcions que afavoreixin la nostra salut.

Així per exemple, cada dia hi ha més evidències experimentals que una dieta que contingui una elevada quantitat d’àcid oleic previndrà moltes malalties. També ho farà disposar d’àcids grassos omega-3 en quantitat suficient o gamma -linolènic, evidentment tampoc en excés. Això ja ho sabien els nostres pares, o avis; els més grans recordareu que per reforçar als nens se’ls donava oli de fetge de bacallà, es deia també vitamina F. Avui ja no utilitzem aquesta nomenclatura ni aquest producte tan poc agradable de prendre. Ara parlem d’omega-3 i ens el subministren encapsulat. Són olis de tonyina, de bacallà, etc. Clar que sempre podem prendre unes sardines, seitons, salmó, etc., però no només un dia de festa, hauria de ser amb molta més freqüència.

Però tornant a l’oli d’oliva. Si nosaltres prenem molts àcids grassos omega-3 i omega-6 i el nostre organisme no té prou àcid oleic, el resultat és que les nostres membranes es tornen molt més sensibles a les oxidacions. Són atacades amb més facilitat per uns productes que, a banda dels que captem de l’exterior, nosaltres mateixos fabriquem, són els populars radicals. L’atac dels radicals és letal per al nostre organisme, de fet l’envelliment i la mort tenen a veure amb els radicals, ja sabeu doncs que els seus efectes són inevitables, però podem ajudar a què siguin més lents. L’oli d’oliva ajuda. De fet podríem dir que els millors cosmètics es prenen per la boca.

A més, l’oli d’oliva aporta un altre benefici. L’organisme defensa les membranes de l’atac dels radicals amb la vitamina E i, “causalment”, l’oli d’oliva és ric amb vitamina E, però parlar de la vitamina E o, millor, dels seus components i on són, em portaria massa lluny, potser un altre dia en parlaré. Ara acabo recomanant-vos que prengueu força oli d’oliva, de bona qualitat, d’aquell que denominen verge extra i que està premsat en fred.

Em pregunto sovint perquè el Govern català no aposta per ocupar-se a fons de les nostres olives i dels nostres olis. Avui mateix llegia que el Grup Socialista defensarà al Parlamento andalús que la Junta insti al govern central a liderar en el si de la Unió Europea (UE), i a nivell mundial, la recerca, la innovació i el coneixement en el sector de l’olivera i de l’oli d’oliva.

Un dia, passejant per Estocolm, veia com és de fàcil trobar petites ampolles d’oli d’oliva italià, res dels nostres olis. Oli italià que en part és importat de casa nostra. Tan difícil seria investigar, innovar i comercialitzar els nostres olis?

Trackback URI | Comentaris RSS

Deixi una contestació