Enric I. Canela

J. C. Couceiro-Bueno es catedràtic de Filosofia de la Universitat da Corunha ha escrit un article a El Mundo: Gestió i ‘digestió’ a la Universitat.

Diu coses diverses, em costa dir que no hi estic d’acord. Per exemple diu: Que les universitats triïn majoritàriament equips de govern entre docents que prometen capacitat de gestió i no entre intel·lectuals -com seria desitjable, sense excessius efluvis platònics, en tots els centres d’ensenyament superior-, és un signe més de buidament de la missió de la Universitat.

Bé, molt bonic, però la universitat que defensa l’han gestionat sempre professors, aleshores, millor triar savis que no sàpiguen gestionar? M’agraden, faltaria més, els companys excel·lents, però a molts d’ells, que estimo, no els voldria de rector o vicerectors. I per això no em baixa l’afecte o l’admiració.

Aleshores acaba parlant de gestió empresarial, etc. Clar que la universitat no és una empresa, però molts tècniques de gestió empresarial són útils, altres potser no.

Moltes opinions d’aquestes són un llast per a la modernització de la universitat,no per a l’avenç de la Filosofia.

4 respostes a “Què volem en la gestió universitària, savis o gestors”

  1. a 06 nov. 2008 a les 9:47 Joan Gil Oliveras

    savis.

  2. a 06 nov. 2008 a les 10:13 enriccanela

    Molt bé Joan. I qui fa la gestió? Anem bé.
    Les coses s’han d’administrar. Molt romàntic entre tots ho farem, que savis que som… però… la ruïna econòmica, els desordre, la mala administració.
    Conec molts projectes de molts diners per als que es tria com a coordinador (el que mou diners, fa gestió, etc.) que els administra el millor investigador. Un desastre. El perfil del professor, sembla, és triple, gestor, investigador i docent. El millor gestor no és el millor investigador, ni el millor investigador és el millor docent.
    Mai a la vida una universitat de prestigi ( de les que contracta rectors, degans, etc,) busca com a rector o el que sigui, un gran investigador. per això en els rànquins estem a la cua.
    El millor orador pot guanyar unes eleccions, però no és el que farà anar millor a un país.
    La vida és així.

  3. a 07 nov. 2008 a les 9:36 Joan Gil Oliveras

    No aposto per la tecnocràcia, la burocràcia, la despolitizació, la tecnificació dels pactes dels agents socials, la jerarquia, i la gerència.

  4. a 07 nov. 2008 a les 12:58 enriccanela

    Joan,
    No es tracta d’apostar per tot això. En l’equilibri està la virtut.
    Un rector no pot viure com si estigués en una illa sol. Ha de viure al món i això vol dir obtenir diners, gestionar, negociar amb els governs, tenir dades. No és una empresa, però té les mateixes coses. En el nostre cas més de sis mil assalariats, de l’ordre de 60.000 estudiants, entre llicneciatures, diplomatures, doctorats, màstres, cursos diversos, becaris. Multitud d’edificis.
    S’han de negociar crèdits, pòlises de crèdit. Gestionar biblioteques, TIC.
    A més, l’objectiu, la docència i la recerca, que es recolzen en tot això. Si no funciona la base el producte (docència i recerca) surt malament.
    A més d’una mica savi ha de saber de tot això.
    I parlo per experiència pròpia.

Trackback URI | Comentaris RSS

Deixi una contestació