Enric I. Canela

Ahir al vespre vaig imprimir i mig llegir una sèrie d’articles de The Economist dedicats a l’Estat espanyol.

Està força bé en alguns aspectes, però en altres és deficient i esbiaixat. Per exemple diu que un espanyol que no sàpiga català té poques oportunitats d’ensenyar a una universitat a Barcelona. Parla del Manifiesto i el tractament del tema nacional català o basc és bastant dolent.

També parla bé del Parc de Recerca Biomèdica de Barcelona, però també del desastrós sistema educatiu. De les universitats diu: L’estat de les universitats és una mica millor. Espanya té tres escoles de negocis de classe mundial:, IESE, IE i ESADE, totes de gestió privada. Però cap universitat espanyola no apareix a la llista de les 150 primeres del món en el rànquing Xangai Jiao Tong University. Les universitats públiques d’Espanya, que constitueixen la immensa majoria, estan atrapades en un rígid i burocràtic sistema que ofereix pocs incentius per esforçar-se per l’excel·lència, diu el senyor Fernández de la Universitat de Nebrija (que és privada). Els rectors són elegits per les assemblees d’estudiants, professors i personal administratiu i no són responsables davant ningú, però a la pràctica no tenen les eines per a la gestió de les seves institucions. El resultat és una paradoxa. “Les universitats tenen autonomia: poden fer el que vulguin, sempre que facin el mateix que totes les altres”, diu Xavier Vives, un economista a l’IESE. Les universitats han estat lliurades al nou ministeri de la Sra Garmendia. Ella accepta que la gestió de les universitats necessita una reforma i que se’ls ha d’encoratjar a especialitzar-se. Però li pot faltar el pes polític per aconseguir-ho. Bé, no diu res respecte a la dependència autonòmica.

La productivitat espanyola la deixa per terra, etc.

Podeu llegir per Internet, imprimir els texts o comprar The Economist. No deixa de ser interessant llegir els articles, són bons per a l’autobús.

Trackback URI | Comentaris RSS

Deixi una contestació