Enric I. Canela

Cristina Garmendia està immersa en una peregrinació per explicar les bondats de l’Estratègia Universitat 2015, un pla que pretén situar a l’ensenyament i ciència espanyoles en els primers llocs del món. Respon a una entrevista a la Voz de Asturies.

L’entrevista aborda temes generals i alguns específics d’Astúries, tanmateix és una magnífica lectura per confirmar les idees de la ministra. Segueixo pensant que té el GPS posat i potser es desviarà conjunturalment, però mentre sigui ministra tornarà al camí. Té les coses clares, per`p pocs diners. Caldrà que guanyi la batalla de les prioritats.  

Està preparada la universitat per a la `Estratègia 2015 ‘si encara no sap com acabarà la implantació de l’Espai Europeu d’Educació Superior (EEES)?
Sí està preparada i a més ho necessita. Hem fet un esborrany de proposta i és el centre de partida.

Quantes universitats haurien d’estar en els primers llocs del rànquing mundial en aquesta data?
No sé quantes, però entre cinc i deu haurien d’estar col·locades entre les millors del món. És un objectiu perquè parlarà de la capacitat d’internacionalització del nostre sistema universitari, però el més important per al nostre país és la capacitat de transformació territorial que tenen les universitats.

I per què creu que s’ aconseguirà ara en institucions tan reticent a canvis. Fixeu-vos el que està costant l’adaptació a Europa.
Alguns pensen que l’espai europeu superior pot ser una amenaça per a les petites universitats i jo crec que és una oportunitat. Un dels objectius és retorn professionals amb bona capacitació. Què anem a mesurar? L’ocupabilitat, i és una ràtio que no depèn de la mida.

En la seva ronda per les universitats, què detecta?
El que veig és un qüestionament sobre el paper que han de tenir les humanitats respecte a la resta de camps del saber.

I quin paper els queda?
Les humanitats tenen molt a dir en el desenvolupament tecnològic i innovació. Jo el que els demano a degans o directors és que tinguin una resposta de lideratge.

A la Universitat d’Oviedo hi ha titulacions que reben menys d’una dotzena d’alumnes, sobretot en humanitats. Què passarà amb les carreres que no siguin rendibles?
La pregunta és rendibilitat en termes de què. Ara és impensable generar nou coneixement des d’un angle purament tecnològic.

Parla d’acabar amb l’estandardització del sistema universitari, però caldrà centres de primera, segona o tercera depenent dels recursos que tinguin.
La competència és una regla del mercat i és sana. Cal fer una revisió del pla estratègic i decidir quin és la teva fortalesa i el teu àmbit d’actuació local, i aquí hauran d’entendre’s amb els ajuntaments i amb l’empresa.

I què especialització li recomana a la Universitat d’Oviedo?
El primer que ha de veure és quina és la seva interacció amb l’estrat social i econòmic; analitzar quines són les demandes i les respostes que pot donar. D’aquí vindran especialitzacions dels propis campus.

És partidària de que les comunitats limítrofes negociïn un repartiment de l’oferta de noves titulacions per racionalitzar els recursos?
Les titulacions han de ser de qualitat i els professors, els millors. Ara el que tenim és un problema amb la mobilitat. És molt difícil per als professors que es puguin moure dins de la pròpia universitat i a altres universitats, aleshores com tancarem titulacions encara que hi hagi pocs estudiants o reordenar si no es pot moure el professorat.

L’estatut del Personal Docent i Investigador (PDI) va a donar solució a aquest problema de mobilitat?
Espero que sí. Hem de promoure la mobilitat entre el sector públic i també amb el sector privat. Necessitem que professors espanyols vagin a altres països i d’altres països vinguin per un temps a impartir docència.

És una norma molt esperada. Avanceu alguna línia.
El dilluns (demà) presentarem l’esborrany. El que sí puc avançar és que aquest Estatut planteja la regulació de la carrera funcionarial basada en l’obtenció de mèrits docents, investigadors i de transferència del coneixement, així com les condicions en les quals els professors o investigadors funcionaris universitaris podran participar en la gestió i explotació dels resultats de la seva recerca.

En què s’ha de basar el nou model de finançament?
Aspirem a un model que sigui estable, sostenible, d’optimització dels recursos. L’actual conjuntura econòmica i financera obligarà a incorporar, amb una rapidesa molt més gran, processos de gestió eficients i eficaces, perquè els recursos seran limitats en els pròxims temps. El nostre sistema i la nostra estructura universitària requereixen més aliances estratègiques, i des del Govern les estem fomentant

Com la participació privada en el finançament universitària.
La aportació de la finançament privat als pressupostos de les universitats públiques suposa el 3% del total, és a dir, entre set i dotze punts per sota de la mitjana europea i 27 punts menys que la nord-americana. Això és una debilitat i ens posa en una situació de clar desavantatge respecte a altres països europeus i als Estats Units.

Com capgirar la situació sense que l’acusin de privatització?
Hem de fomentar iniciatives de recerca que tinguin un desenvolupament en l’àmbit empresarial, així com el mecenatge de les empreses, que tan bons resultats ha donat per a la conservació del patrimoni. Per aconseguir-ho, estem dissenyant a l’Executiu un pla d’incentius fiscals que afectarà a diversos ministeris. I, en segon lloc, és necessari disposar d’una normativa molt transparent per incentivar la col·laboració público-privada, una cosa que ningú que conegui el món acadèmic de confondre amb la privatització de la universitat.

Hi ha un desajust entre l’oferta de places i demanda d’alumnat en carreres com Medicina.
Actualment, l’oferta de Medicina és de 5.821 places. La Universitat d’Oviedo, els llicenciats obtenen uns resultats excel·lents en la prova MIR, oferta aquest curs 120 places, cinc més que l’any anterior. Estem fent un esforç important.

A Astúries s’està construint un nou hospital a Oviedo. La facultat de Medicina hauria de traslladar al seu costat?
La qüestió clau no és on estigui cada instal·lació, sinó si som capaços d’articular els sistemes per tal que la connexió sigui òptima. La relació s’ha de mesurar en termes de col·laboració, no de distància.

L’Estatut de l’estudiant servirà per mobilitzar un sector apàtic?
Pretenem situar als estudiants en el centro del sistema educatiu. Aquest Estatut preveu la creació del Consell de l’Estudiant i l’ampliació dels drets d’aquest col·lectiu a través del reconeixement de la seva participació en activitats universitàries culturals, esportives, de representació estudiantil, solidàries i de cooperació.

Margarita Salas, la seva directora de tesi, opina, com ho feia el Nobel Severo Ochoa, que investigar a Espanya és plorar.
Margarita Salas ha estat la meva mestra en el camp científic, i sé de les dificultats que s’ha trobat al llarg de la seva carrera professional, però jo crec que estem passant del plor al somriure en matèria de recerca. En aquesta conjuntura financera és crucial apostar per la formació, la ciència, la tecnologia i la innovació com palanques de creixement econòmic.

Com li diu a un llicenciat que iniciï la carrera investigadora, completi la seva formació a l’estranger, torni i enllaci beques i contractes, i arribi als quaranta anys amb un salari mileurista?
Hem de millorar la carrera científica. No és possible fer una ciència i una universitat excel·lent amb sous mileuristes. No és possible. Hem de regular una millor carrera professional.

Serà dins de la nova Llei de la Ciència i la Tecnologia?
L
a futura llei inclourà, entre altres novetats, una proposta sobre la carrera investigadora basada en el mèrit, la capacitat, l’avaluació i el foment de la mobilitat, quelcom inexistent en la legislació actual.

Trackback URI | Comentaris RSS

Deixi una contestació