Enric I. Canela

A La Vanguardia i Directe.cat llegeixo que l’expresident de la Generalitat Jordi Pujol i el sociòleg i expert en societat de la informació Manuel Castells, catedràtic de la Universitat de la Califòrnia i professor de la UOC, han criticat la rigidesa i el corporativisme en el sistema universitari català i espanyol. Hem fet de la universitat una burocràcia, ha protestat Castells en un esmorzar-col·loqui organitzat per la fundació privada Centre d’Estudis Jordi Pujol.

Segons Castells, catedràtic de la Universitat de Califòrnia, a les universitats catalanes els falta flexibilitat i tenen una excessiva politització.
Castells ha considerat, per exemple, un “disbarat” que els rectors universitaris siguin elegits per estudiants i personal administratiu, un sistema que veu demagògic i que no serveix per res. A més la participació és molt baixa. No hi ha cap universitat mundial important en què s’elegeixi així, ha dit. Castells ha advertit que mentre no es canviï el sistema d’elecció dels rectors no hi haurà la capacitat interna de les universitats per exercir la seva autonomia.

Aquesta apreciació ha estat subscrita per Pujol, que en sentir la tesi de Castells ha reaccionat amb una exclamació de satisfacció: Al·leluia! ¡Lloat sigui Déu! Pujol en to de denúncia ha dir que com pot ser que als rectors els trien els estudiants, les dones de la neteja, els bidells o els lampistes, dit sigui amb tot el meu respecte? No ho veig bé, de la mateixa manera que els professors no n’han de fer res de quin representant sindical ha de tenir el lampista.

Pujol ha carregat contra el fort corporativisme del món universitari, mentre que Castells ha dit que les universitats haurien de comptar amb els seus propis fons i gestionar amb les menys condicions possibles per part de l’Estat, que facin el que vulguin amb ells, establint un sistema de ‘recompensa amb el que va bé i de penalització amb el que va malament. Si se’ls deixés una major autonomia veuríem millors universitats.

Com a dada per il·lustrar el baix nivell universitari del país, Castells ha dit que només una universitat espanyola, la UB, es troba entre les 200 primeres universitats del món, i per l’Hospital Clínic, perquè sinó tampoc hi seria. Per contra, ha explicat, els EUA en situen 15 entre les 20 primeres.

Castells ha estat especialment crític amb el sistema universitari català. Ha retret també el model de docència, ja que encara no s’ha integrat a les classes l’ús de noves tecnologies com Internet i ha remarcat que l’ensenyament universitari està endarrerit des del punt de vista tecnològic i les classes es donen com a l’edat mitjana. En aquest sentit, ha demanat un canvi en els currículums per introduir les noves tecnologies. Cal, segons ell, un canvi de pedagogia.

En opinió de Castells, una possible solució a la manca d’eficàcia de les universitats catalanes i espanyoles seria augmentar el percentatge de la matrícula que han de pagar els alumnes, com passa als EUA, perquè els centres siguin més responsables cap els estudiants i els ofereixin major atenció a les seves necessitats i dubtes. Si s’hagués de pagar més per anar a la universitat, s’augmentaria la responsabilitat per part de la mateixa universitat, que veuria l’alumne com un client’. Castells creu que aquesta pot ser una bona solució davant de la burocratització actual.

Una altra de les idees plantejades per Castells és la necessitat d’apostar per la inversió en recerca i innovació com a fórmula per sortir, a mig i llarg termini, enfortits de la crisi. Segons el sociòleg, tot creixement econòmic que no es basi en augment de la productivitat és artificial, ja que a la base de tot creixement a mig i llarg termini ha d’haver la innovació.

Per a què hi hagi avenços en innovació, ha explicat, és necessari comptar amb una força laboral amb alt nivell educatiu, llibertat de creació i recerca, cultura de emprenedor i finançament de projectes innovadors, encara que aquesta inversió sigui d’alt risc. Castells ha reconegut que Catalunya ha donat un salt important en recerca, però manca finançament, que hauria de venir en bona part dels governs.

Com a mesura que imitar, Castells ha citat les desgravacions fiscals que s’apliquen a EEUU en projectes d’R+D+i.

Durant l’acte, Castells ha carregat contra el creixement totalment artificial sobre el que s’ha basat l’economia a l’Estat espanyol els últims anys, tot fent una aposta per la productivitat. En aquest sentit, ha remarcat que Catalunya fa temps que té consciència de la importància de la innovació i la recerca i, de fet, creu que ha donat un salt de qualitat en els últims anys, per davant de l’Estat espanyol.

Tot i això, el catedràtic de Sociologia ha remarcat que queda camí per fer, com ara una millora en el sistema universitari i més finançament. Uns recursos, ha dit, que tenen un risc i que pot provocar més reticències per part de bancs i caixes davant de la situació actual.

Castells també ha dit trobar a faltar una Formació Professional (FP) que sigui realment una alternativa a la universitat.

8 respostes a “Jordi Pujol i Manuel Castells carreguen contra el model universitari espanyol”

  1. a 11 nov. 2008 a les 1:40 Enric Giner

    Quants estudiants voten en les eleccions del rectors? Pot ser un 10%? I quin pes tenen els vots dels estudiants i d’altres que no sigui el professorat, per que crec que haver llegit que a la UB els professors tenen un 51% dels vots.

    M’agradaria que el professor Castells dones la seva alternativa a la elecció dels rectors per votació. Pot ser s’ha de fer com a la seva universitat catalana, la UOC, on l’actual rectora va ser nomenada pel conseller del ram sense ni tan sols esperar la decisió del patronat de la Fundació UOC, teòrica responsable del nomenament?

  2. a 11 nov. 2008 a les 7:36 enriccanela

    Enric,
    No voten el 10%! Menys. Els estudiants tenen el 30% votin els que votin. El PAS el 10%, el professorat doctor permenent un 51% i l’altre professorat un 9%.
    El sistema d’aquí no funciona.
    Hi ha molts models, però el que tenim ara és nefast.
    La UOC és privada a efectes legals i és una fundació. El model el va fer en Josep Laporte. El que passa é squ en carles Solà va fer una cosa poc neta.
    Crec que el model espanyol ha de canviar, perquè al català és esclau de l’espanyol.

  3. a 11 nov. 2008 a les 1:09 Anna

    estic d’acord en la majoria d’afirmacions de l’article, però no en l’increment del cost de la martícula. En aquest aspecte el model americà, en que només una elit pot estudiar a les bones universitats, no em convenç.

  4. a 11 nov. 2008 a les 2:59 Un

    És que el model nordamericà és d’elits!
    Quina quantitat de barbaritats juntes, la democràcia és un perill per a la qualitat, la demagògia de dir que són els estudiants i els pas els que escollim els Rectors!!
    Em faria vergonya parlar amb tan poc respecte dels treballadors i dels estudiants.

    No us adoneu, però el moviment contra bolonya cada dia és més gran…

  5. a 11 nov. 2008 a les 4:45 enriccanela

    Anna,
    Totalment d’acord. A Europa les coses funcionen diferent. Jo defenso la matrícula a baix preu o bé une sbeques universals que permetin no treballar i que portin inclosa la matrícula.

  6. a 11 nov. 2008 a les 4:49 enriccanela

    Un,
    Tret del tema de les matr´ciules altres coincideuixo amb tot.
    Altra cosa és si el llenguatge podria ser millor. Jo he recollit la informació i per tant no sé com es van dir les coses. Ara bé, l’Estat espanyol té el dubtós honor de ser l’únic país, xacres de la transició, de tenir un sistema de govern de les universitats propi del segle XVII.
    El moviment contra Bolonya no té res, absolutament res, a veure amb això.
    I ja poden fer el que vulguin, els plans s’estan implantant en molts llocs i al 2010 estaran tots. Això no ho para ningú.

  7. a 12 nov. 2008 a les 1:20 Dídac

    És interessant, “aixó no ho para ningú”.
    Recentment va sortir a Kaos en la Red un article sobre el There is No Alternative popularitzat per la Thatcher…
    de la gent de Fírgoa:
    http://www.kaosenlared.net/noticia/bolona-fatalismo-inevitable-ineludible-irreversible-irremediable-irrep

  8. a 12 nov. 2008 a les 1:51 enriccanela

    Dídac,
    No coneixia aquest article. Però de fet no hi ha alternativa per al capitalisme. Fins i tot els més anti s’hi estan passant. Xina ja hi és a nivell global encara que tracti al seu poble d’una manera poc adient. Cuba no trigarà gaire, ja comença a desplaçar-se.
    Jo crec que més bé o més malament hi estarem dins de l’acord de Bolonya ben aviat.

Trackback URI | Comentaris RSS

Deixi una contestació