Enric I. Canela

Governar és prendre decisions. Governar l’àmbit universitari, em refereixo ara a l’Estat, la Generalitat paga però no té competència de fons, és complicat. Complicat perquè cal tenir en compte totes les comunitats autònomes i les universitats, com a entitats, però també els col·lectius de professorat, PAS i estudiants.

Al meu parer cal escoltar a tothom, escoltar molt bé, i prendre una decisió, la més encertada. Difícil perquè com que jo soc molt llest és la meva, subjectiu, no? Bé, prendre una decisió té un risc, la de no agradar a tothom, i sempre serà així. El gran error històric en l’àmbit universitari ha estat voler complaure a tothom i quan es vol fer això la probabilitat d’equivocar-se és enorme.

Tot aquest procés de Bolonya pateix aquest defecte. Ja a l’any 2001 el PP va obviar el problema de manera ridícula amb aquella LOU tan mal feta, després al 2002-2004 no va tenir el valor d’agafar el tot per les banyes. Posteriorment el PSOE, l’equip de Maria Jesús San Segundo, va anar d’una banda a l’altra sense prendre una decisió, dient blanc als que volien escoltar blanc i negre als que volien escoltar negre. Mercedes Cabrera va prendre una decisió, difícil perquè tot estava podrit, ja s’havien posat en funcionament els màsters quan ningú sabia per on anirien els graus. Amb urgència i aprofitant l’avinentesa per pal·liar els dèficits de l’ensenyament secundari. El resultat: dolent.

Ara ens trobem amb protestes i més protestes que volen aturar-ho tot. Així podeu llegir:

Presentació de la campanya: Als Països Catalans decidim universitat pública. Aturem Bolonya! Presentat ahir pel Sindicat d’estudiants dels Països Catalans. Una barreja de coses amb sentit amb qüestions ideològiques absolutament discutibles, com ara voler resoldre les desigualtats de la P3 aturant Bolonya.

Elliot fa un comentari que acaba: Crec però que el debat de fons no està en si hi ha o no una devaluació de continguts sinó en l’enfocament global que se li vol donar als estudis universitaris, i aquí és on Pardo l’encerta. Fa temps que penso, i crec que el temps m’està donant la raó, que la LOGSE ha estat un fracàs. Va ser a l’Educació Secundària Obligatòria on es va produir una autèntica devaluació de continguts. Quatre anys per no acabar de fer res i després els que volien continuar estudiant arribaven a un Batxillerat mal estructurat i on feien el que podien els professors per preparar els alumnes que volien anar a la universitat. I aquí és on trobem el gran problema. Mentre els estudis secundaris s’havien devaluat tant, la universitat continuava exigent un nivell que no es corresponia amb el que els estudiants havien adquirit en la seva anterior etapa educativa. Així s’entenen els alts nivells d’abandonament a primer de carrera o el canvi d’estudis, entre d’altres. Es refereix a l’article de José Luis Pardo que vaig comentar ahir. Una dura crítica al procés de Bolonya perquè la LOGSE fracassa. No hagués estat millor reconèixer el problema i posar un curs preuniversitari com cal, que recordem hi era fa una pila d’anys i funcionava prou bé. Encara hi som a temps. Segur que molts del món de l’educació s’aixecarien en armes, però algunes coses canviarien. Potser algú diria que no és just perquè trenca “la igualtat d’oportunitats”, els que no saben res no entrarien a la universitat i això no és progressista. Tant de bo. Mentre anem culpant a la societat mercantilista, a la banca i a no sé quines empreses.

Mentre tot això passa, el director general d’Universitats del govern espanyol, Felipe Pétriz, carregat de bona voluntat i amb molta feina a l’esquena, explica a El Mundo en una entrevista: Jo respecto a aquests nois (els anti-Bolonya). Perè si a llurs pancartes llegeixo «antibolonya», i veig reivindicacions que res no tenen a veure amb el pla Bolonya, aixecaré la pancarta jo. És un pla tan positiu i es pot aconseguir tant.

Mota feina amic Felipe per endreçar el que va començar malament.

Trackback URI | Comentaris RSS

Deixi una contestació