Felipe Pétriz s’explica


Enric I. Canela

Encara que ja m’he referit a l’entrevista que El Mundo fa al director general d’Universitats del govern espanyol, Felipe Pétriz la reprodueixo. Té aspectes força interessants. També faig en vermell alguns comentaris personals.

Pregunta .- Parlen molt d’Estratègia Universitat 2015 però amb aquests pressupostos «irreals» …
Resposta .- De irreals res. Són reals i durs com la vida mateixa. El moment és crític però crec que el sistema universitari respondrà. A més diuen que les crisis aguditzen l’enginy.
Crec que són escassos per a un projecte tan ambiciós. No és culpa del Ministeri de Ciència i Innovació, però si ho comparem amb el que està fent França per posar les seves universitats en els primers llocs dels rànquings…

P. – ¿I cap a on anem en matèria de finançament?
R. – Doncs a millorar … Per això es va constituir una comissió mixta entre el Consell d’Universitats i la Conferència General de Política Universitària. S’estan realitzant treballs per decidir el model de finançament i com implantar.
Ara estic desconnectat. M’agradaria saber com va tot, no llegeixo cap notícia al respecte. Amb tot, sense diners…

P. – Fons privats?
R. – Ja participen molt, però s’han d’implicar més. I encara que en aquest model es contemplarà la finançament privat, serà compatible amb la vocació pública de la universitat.
No veig que els fons privats participin molt. El tema és que primer cal posar el finançament públic al seu lloc. Encara no he vist els moviments necessaris per cobrir les despeses induïdes per la recerca a les universitats millors en recerca.

P. – Però com? ¿Incentius fiscals? Una llei de mecenatge?
R. – Bé per algun camí. El nostre compromís amb l’empresa és principalment el de formar alumnes amb esperit emprenedor i que apliquin el que saben … i això és l’Espai Europeu d’Educació Superior (EEES). El nostre potencial són els 1.300.000 universitaris.
Correcte, per a l’empresa, per a l’educació, per a la sanitat, per a la societat en general. Amb tot la resposta no encaixa massa amb la pregunta.

P. – Però un 30% d’aquests joves ho deixen.
R. – A això també ajudarà Bolonya. Els joves comptaran amb més informació, sabran que hi ha uns criteris que avaluen els graus i que s’han de complir. Per això no entenc l’oposició d’algunes associacions d’alumnes, perquè és una reforma bona per a l’estudiant.
El problema amic director general és que la formació prèvia és inadequada i no es prenen les mesures adients. Després es queixen els estudiants del risc de baixar el nivell. Si no es baixa no aproven. Potser apujar el nivell, que ha baixat any darrere any, a l’entrada. Abans entraven amb un nivell superior, per què no intentar-ho?

P. – Es la tenen jurada …
R. – Jo respecto a aquests nois. Però si en les seves pancartes llegeixo «antibolonia», i veig reivindicacions que no tenen res a veure amb el pla Bolonya, levantaré la pancarta jo. És un pla tan positiu i es pot aconseguir tant.
Ja he comentat aquest tema extensament a Estat i política universitària.

P. – No és poc la despesa en EEES?
R. – L’adaptació dels graus no és una qüestió de diners. El que cal fer és que cada centre tracti d’adaptar els títols als seus mitjans.
Això és una barbaritat. Altra cosa és que no pugui dir el que pensa. Canviar el model docent vol dir més diners o canviar tot el personal i substituir professorat per personal de suport a la docència.

P. – I tornem a que les Universitats han d’especialitzar.
R. – Les petites tenen moltes possibilitats. S’han de plantejar: ¿En aquest àmbit de coneixement què graus vull oferir? ». També han d’adaptar els graus a les necessitats de l’entorn. Si una Universitat està en una comunitat amb un sector destacat, ha d’adaptar-se a aquesta realitat i aprofitar més el seu potencial.
Això està bé, en teoria, però les petites voldran fer el mateix que les grans i entrarem en un conflicte perquè les comunitats autònomes tampoc volen manar.

P. – És que potser viu la universitat d’esquena a la societat?
R.- Aquesta és la meva obsessió i no és només culpa de la Universitat. Cal fer que les empreses entrin a la Universitat però també que els professors i els investigadors surtin i aprenguin.
Això és pot fer i el nou Estatut del Personal Docent i Investigador ho podria facilitar.

P. – I respecte a la governança …
R. – Això és complex. Treballem en això. Volem que la presa de decisions sigui més ràpida. I no només a l’hora d’escollir càrrecs.
A veure si s’atreveixen. El que manca sempre és la capacitat de decidir, de fer coses que la massa no veu bé, però que són estratègiques.

P. – Però com?
R. – Quan es tinguin les línies d’actuació correcta es farà.
Esperem

P. – ¿I s’assolirà un consens?
R. – En política és difícil i la manca de consens no ens va impedir prendre decisions.
Ben dit, pensarà igual el govern espanyol? Què dirà el PSOE?

P. – I què em diu del desastre de l’ANECA?
R. – Ha estat la primera ocasió que s’avaluen els títols d’aquesta manera i com tot a la vida, quan es fa per primera vegada, hi ha errors. Farem les reformes que siguin necessàries.

Molt mal contestat. Això vol dir que l’ANECA ha fet un desastre i no hi estic d’acord. Hi ha hagut, segur, petites errades fruit de la precipitació amb que el govern espanyol, no l’ANECA, va fer les coses.

P. – I què li sembla la polèmica entre les Universitat de València i la UCM i els seus governs autonòmics pels retalls?
R. – Jo no entraré en això. Comprenc la problemàtica perquè he estat rector però ara no està entre les meves competències.
Bona resposta, ja sé que pensa.

P. – I què passarà en 2015 …
R. – Doncs seguirà havent coses que reformar perquè la Universitat ha d’evolucionar amb la societat.
S’hauran acomplert els plans de l’actual equip? Esperem que si, però és molt difícil sense diners i canvis legislatius.

Trackback URI | Comentaris RSS

Deixi una contestació