Enric I. Canela

Escriu La Vanguarda: Dídac Ramírez Sarrió (Barcelona, 1946) va ser elegit el dimarts, en segona volta, rector de la Universitat de Barcelona (UB), amb el 53,45% dels vots ponderats. Ahir, el primer que va fer va ser reunir-se amb el seu equip i donar-li tres missatges. El primer: “Som un equip“; el segon: “Representem el canvi tranquil. El que funciona no cal tocar i el que no, cal canviar després de pensar molt com fer-ho“. I el tercer: “Cal confiar en els gestors de la casa (UB)“.
Com abordarà el dèficit de la UB, xifrat en uns 100 milions?
El problema el té l’Administració. Malgrat la crisi econòmica, les universitats han d’estar ben finançades, en cas contrari no podran complir els objectius que la societat els exigeix. S’han de prendre decisions polítiques i prioritzar. Potser no faci falta molts diners, però no poden demanar que fem la transformació que implica l’aplicació de les directrius de Bolonya amb cost zero. Cal prendre la universitat seriosament. Tothom ha de prendre seriosament. El meu objectiu és convèncer els governants que cal invertir en la universitat, i arguments no em falten. Se’ns demana que siguem el motor del creixement econòmic, que van formar bons professionals i que estiguem entre les millors universitats del nostre entorn, però no tenim la mateixa finançament que les millors; encara que, sí, estem millorant.

I què passa amb el dèficit de la UB?
Estic disposat a assumir la responsabilitat del dèficit que li correspon a la UB i arreglar el que no haguem fet bé. Millorarem la gestió i treballarem per a la correcta assignació dels recursos, però el dèficit no s’explica només per això. Reclamaré la part que correspongui a un finançament insuficient, i ho faré sotmetent-se a les auditories que es necessitin.

Vostè també reclama més autonomia universitària.
És que no ens deixen ser autònoms.
Reclamo autonomia per exercir-la amb responsabilitat. Estic disposat a retre comptes, però demano que qui em passi aquests comptes tingui autoritat per fer-ho. I això té molt a veure amb les raons per les quals em vaig presentar a les eleccions: vull contribuir a fer de la UB una referència social.

Vol dir que la UB viu tancada en ella mateixa?
Sí, i s’ha d’obrir a l’exterior. La universitat té com un cert complex d’estar sota sospita. Que si el sistema d’elecció a rector és incorrecte; que si estem a l’edat mitjana, que si els titulats surten mal formats. Tots la critiquen i la universitat actua a la defensiva, es tanca en ella mateixa. Als universitaris no ens fa por la crítica, la necessitem i estem millor entrenats que ningú per actuar a partir de la crítica. Per tant, benvinguda sigui, però que ningú es arrogat superioritat de cap tipus. Les crítiques són opinions, i la universitat també pot respondre.

Què opina del Pacte Nacional per a la Recerca?
M’agradaria que es passés de les bones intencions als fets, i per això es necessita finançament. Ja veu, sempre acabem en el mateix. Però el que s’ha de fer és política, i això vol dir que si s’aposta per Bolonya, s’ha de fer amb totes les conseqüències, i que si es fa un Pacte per a la Recerca, aquest ha d’anar acompanyat del finançament suficient.

Doncs li dono la raó en tot el que ha dit. A veure com reaccionem, estem a punt tancar un exercici amb dèficit i caldrà fer un nou pressupost.

Trackback URI | Comentaris RSS

Deixi una contestació