Enric I. Canela
Ahir David Rodríguez va publicar l’article Una estafa anomenada Bicing (II) conclusió d’un altre Diaris de bicicleta (o una estafa anomenat bicing).
Com que es comenta sol, us deixo amb la lectura que demostra la política d’aparador i mala gestió de l’Ajuntament de Barcelona, que, a més de no prestar els serveix que ofereix en condicions, té un tracte d’atenció al client propi dels monopolis de les dictadures. No ets un client, ets un administrat culpable, ja demostraràs que ets innocent i tens raó.
Tot això és fruit d’una de les herències del franquisme nomenada “silenci administratiu” .
Gràcies a aquest concepte les administracions poden passar tranquil·lament dels ciutadans. La “democràcia” va millorar les seves eines amb un altre eficaç figura que és l’embargament preventiu de comptes bancàries.
Així, les administracions es converteixen en jutja i part i els ciutadans han de demostrar la seva innocència (“viva el estado de derecho”). Altres eines molt ùtils son el “recurso contencioso administrativo” per tal de que un tribunal decideixi qui te raó, sempre és clar que no tinguis inconvenient en posar sobre la taula un mínim de 4.000 o 5.000 euros, d’entrada.
I, en definitiva tenim la, de facto, immunitat i impunitat de totes les administracions. Exactament igual que amb el dictador.
Apa dons, que la propera vegada els tornarem a votar!
Enric,
A aquests ja no els vaig votar.
Jo tampoc els vaig votar…
David,
No m’estranya.