Enric I. Canela

Seguim parlant del procés de Bolonya i les accions dels estudiants. Com és lògic, la premsa en paper i més la digital li han dedicat un bon espai.

Aquestes són les principals:

En síntesi, els rectors s’han mostrat dialogants i s’han compromès a escoltar les seves demandes. Els protagonistes de la tancada pretenen que és convoqui un referèndum vinculant per aturar el Pla Bolonya, i que s’absolguin els estudiants expedientats de la UAB.

De moment, la tancada és indefinida, tot i que la Comissió d’Universitats, el president de l’Associació d’Universitats Catalanes i el rector en funcions de la Universitat de Barcelona han acceptat la seva proposta d’establir un procés de diàleg sobre la universitat que sigui vinculant.

Els estudiants invasors, que lluiten per la democràcia, sempre respectuosos amb els drets dels altres han dit micròfon en mà:”No deixarem entrar als despatxos ni treballar amb els ordinadors”.

Sortosament, les autoritats universitàries no s’han acceptat cap de les seves reivindicacions en contra de l’aplicació del pla Bolonya. Així doncs, els alumnes tancats a la UB han anunciat que el proper dilluns, dia 24, mantindran el tancament i ocuparan més espais acadèmics, entre ells el campus de Mundet a Barcelona.

Per la seva banda, el rector en funcions de la UB, Josep Samitier, en la seva línia de fermesa, ha deixat clar que l’únic referèndum vinculant que existeix en les universitats és el que poden fer els alumnes per decidir la posició dels seus representants en els òrgans de govern, però mai per fixar la posició definitiva del centro universitari. A més, ha assenyalat que un dels punts que més critiquen els alumnes del Pla de Bolonya, com la política de beques i taxes, depèn de les lleis sobre universitats que aproven els respectius estats o autonomies i no està vinculat a Bolonya.

Mentre a la UAB La intenció dels estudiants és repetir el dilluns, dia 24, l’ocupació a la facultat de Ciències Polítiques, estendre fins a la facultat de Lletres al dia següent i la de Ciències de la Comunicació quedi ocupada el dimecres, dia 26.

Eduard Batlle ha escrit Bolonya no és el problema ni la solució. En un paràgraf diu: El model assembleari té sentit com a concepte, com a ideologia, però no funciona en una elit directiva que cada vegada és més professional i, fins i tot, supera als propis professors que volen ser rectors. D’aquí les constants crisi internes que passen els rectorats i la lentitud del seu poder d’execució: la sensació general dels integrants és de cansament, tot i que no es reconeix públicament. I per això està convulsionada a universitat catalana  en aquests moments i no només per la reforma que suposa el Procés de Bolonya. El canvi d’estudis cap a un model més global, més mobilitat, més relació amb l’empresa i més protagonisme per a l’estudiant és un bon punt de partida.

Excelent.

Francesc Esteve és doctorand de la Universitat Jaume I, i ex president del Consell d’Estudiants i investigador de la Càtedra UNESCO de Gestió i Política Universitària ha escrit Fa falta Bolonya? Al final del seu excel·lent article diu: A què deuen les protestes? Tot canvi genera incertesa, més resulta evident l’existència de molts interessos ocults que s’aprofiten de la confusió per mobilitzar el personal desinformat. D’una banda, pressions de sectors immobilistes, més tradicionals i reacis a qualsevol canvi. D’altra, interessos polítics i la por d’alguns que veuen perillar el “xiringuito” que tenien muntat o la seva quota de poder després del nou “repartiment”. Bolonya pot ser que no sigui la solució a tots els nostres mals, però no privatitza la nostra universitat, o és que la banca està dissenyant nostres plans d’estudi? On està dit que les beques – préstec vagin a substituir les beques actuals? Bolonya la construïm els universitaris i és una oportunitat històrica que les universitats espanyoles no s’haurien de desaprofitar.

Ho diu molt bé. Llàstima que la majoria dels que protesten no ho fan pel procés de Bolonya, són només consignes polítiques.

Per cert una anècdota. Aquest matí estava al bar de la Facultat de Biologia prenent un cafè i he escoltat, els tenia molt a prop, uns estudiants parlant de la vaga i de les raons. El que es deduïa és que sabien ben poc. No han volgut? No els ha interessat? No m’ho crec, ha mancat una veritable campanya d’informació pública. Ens omplen d’anuncis dels governs sobre mil programes i no s’ha fet es per explicar un procés tan complex i tan important.

Una resposta a “Crònica de la vaga contra el procés de Bolonya”

  1. a 09 març 2009 a les 4:18 Francesc Esteve

    Hola Enric,

    Gràcies pels comentaris al meu article, ho he trobat fa una estona navegant per la xarxa i s’agraeixen 🙂

    Ànim pel bloc, pareix molt interessant.

    F.

Trackback URI | Comentaris RSS

Deixi una contestació