Enric I. Canela
Segons Cinco Días, en un informe que acaba de remetre l’Executiu al Congrés, es detalla any a any el que s’ha deixat d’executar, diners que ha passat a engrossir les arques de l’Administració central com romanent de la Tresoreria de l’INEM. Entre el 2004 i el 2007 es van deixar d’executar 836 milions d’euros pressupostats per a aquestes finalitats.
L’any passat, es van deixar de gastar 128 milions. El 2006, 187. Un any abans, 273 i el 2004, 248. Pressupostats en principi per a Formació Contínua que no es van dedicar a aquesta finalitat. Per al Govern del PSOE aquesta situació no va suposar una gran novetat ja que en els exercicis sota mandat del PP la situació va ser similar: entre 2002 i 2003 es van deixar d’executar més de 276 milions d’euros. Que bé, no? Com que el PP no ho feia, ells tampoc.
L’informe remès pel Govern al Congrés ha donat peu a CiU a promoure una proposició no de llei que compromet a l’Executiu a presentar abans del proper estiu una proposta detallada per executar tot aquest pressupost que ha deixat de gastar per a formació contínua des de 2004.
El portaveu de Treball de CiU al Congrés, Carles Campuzano, ha qualificat d’escandalosa aquesta situació, sobretot quan hi ha empreses que aposten seriosament per la formació contínua dels seus treballadors i, davant l’esgotament del crèdit, no poden utilitzar els romanents previstos per això.
Certament una autèntica vergonya atesa la situació espanyola que podeu recordar a Recomanacions educatives de l’OCDE.
És una vergonya, però hi ha un problema de fons: no existeix un sistema de formació continuada amb cara i ulls, començant perquè es desconeix el nombre de persones que exerceixen una determinada ocupació. Si no sabem quants fusters o cambrers tenim, és impossible poder saber quants en necessitarem d’aquí cinc anys. I si no sabem això, ja podem anar fent formació, o millor dit, anar tirant miserablement els diners i frustrant les il·lusions del format.
David,
L’orgnització de la FC és inexistent. El govern espanyol v apassar, s va oposar a les transferències, les empreses res, han fet comèdia i els sindicats… alguna cosa han intentat. El resultat nefast.
De totes formes hi hauria d’haver, a més contractes d’aprenentatge d’una durada limitada.