Enric I. Canela
A vegades es fan reportatges que fan pena. Llegeixo La mercantilització: una bèstia negra, però… real o imaginària? Per exemple agafen el text: Aquest comportament difereix del que, en aquests mateixos anys, han registrat molts dels països als quals volem emular, que han augmentat el finançament privada sense que això hagi suposat una reducció del finançament públic i, en conseqüència, han millorat la posició financera de les seves institucions universitàries. No obstant això, cal assenyalar que la majoria d’aquests ingressos porten associats, com a contrapartida, la prestació d’alguns serveis i que els marges que queden per a la universitat un cop prestats no solen ser molt importants. I diu: Aquesta observació apareix en un extracte de l’informe ‘Financiación del Sistema Universitario Español’ de la Comissió de finançament del Consell de Coordinació Universitària del Ministeri de Ciència e Innovació (va ser el Ministeri de Ciència i Educació). Dóna la casualitat que jo vaig ser un dels redactors de l’informe. Aquests beneïts, haurien de saber que ara es presten serveis al mercat, bé des de sempre, han augmentat però no gaire en aquests darrers 25 anys des de l’aprovació de la LRU al 1983. Bé, probablement aquests serveis no aporten res més que despeses a la universitat. Defensen aquests beneïts que la universitat financi l’empresa? Ara amb els diners destinats a la docència s’estan pagant part d’aquests serveis, volen això? La ignorància és de les pitjors coses.
En un altre punt recullen el següent text: El Consell Social és l’òrgan de participació de la societat en la universitat, i ha d’exercir com a element d’interrelació entre la societat i la universitat. (…) Correspon al Consell Social la supervisió de les activitats de caràcter econòmic de la universitat i del rendiment dels seus serveis i promoure la col · laboració de la societat en el finançament de la universitat.
I afegeixen: això és el que diu l’actual Llei Orgànica d’Universitats (els estudiants exigeixen la derogació) sobre el Consell Social, l’òrgan d’enllaç entre la universitat i la societat. Encara que creat ja en la primera llei d’Educació del PSOE en 1982 (una altra errada va ser la Llei de Reforma Universitària del PSOE de l’any 1983), progressivament, ha anat atribuint més competències. En l’actualitat, l’aprovació dels pressupostos depèn d’ell. A més, té la potestat de concedir complements retributius a docents l’activitat considerin de major interès.
La LRU del 1983 diu en el seu article 14:
1. El Consell Social és l’òrgan de participació de la societat a la Universitat.
2. Correspon al Consell Social l’aprovació del pressupost i de la programació plurianual de la Universitat, a proposta de la Junta de Govern i, en general, la supervisió de les activitats de caràcter econòmic de la Universitat i del rendiment dels seus serveis. Li correspon, igualment, promoure la col·laboració de la societat en el finançament de la Universitat.
3. El Consell Social estarà format:
a. En les seves dues cinquenes parts, per una representació de la Junta de Govern, elegida per aquesta d’entre els seus membres, i de la qual formaran part, necessàriament, el Rector, el Secretari General i el Gerent.
b. En les tres cinquenes parts restants, per una representació dels interessos socials, d’acord amb el que estableixi una Llei de la comunitat autònoma corresponent. Aquesta Llei fixarà, així mateix, el nombre total de membres d’aquest Consell i, en tot cas, preveurà la participació de representants de sindicats i associacions empresarials. Cap dels representants a què al·ludeix aquest paràgraf podrà ser membre de la comunitat universitària.
4. El president del Consell Social serà nomenat per la corresponent comunitat autònoma.
La LOMLOU, la llei actual diu en el seu article 14:
1. El Consell Social és l’òrgan de participació de la societat en la universitat, i ha d’exercir com a element d’interrelació entre la societat i la universitat.
2. Correspon al Consell Social la supervisió de les activitats de caràcter econòmic de la universitat i del rendiment dels seus serveis i promoure la col·laboració de la societat en el finançament de la universitat. A tal fi, aprovarà un pla anual d’actuacions destinat a promoure les relacions entre la universitat i el seu entorn cultural, professional, econòmic i social al servei de la qualitat de l’activitat universitària. Els consells socials podran disposar de l’oportuna informació i assessorament dels òrgans d’avaluació de les Comunitats Autònomes i de l’Agència Nacional d’Avaluació de la Qualitat i Acreditación.15
Així mateix, li correspon l’aprovació del pressupost i de la programació plurianual de la Universitat, a proposta del Consell de Govern. A més, amb caràcter previ al tràmit de retiment de comptes a què es refereixen els articles 81 i 84, li correspon aprovar els comptes anuals de la Universitat i les de les entitats que en puguin dependre i sense perjudici de la legislació mercantil o una altra a les que aquestes entitats puguin estar sotmeses en funció de la seva personalitat jurídica.
3. La Llei de la Comunitat Autònoma regularà la composició i funcions del Consell Social i la designació dels seus membres d’entre personalitats de la vida cultural, professional, econòmica, laboral i social, que no podran ser membres de la pròpia comunitat universitària. Seran, no obstant, membres del Consell Social, el rector, el secretari general i el gerent, així com un professor, un estudiant i un representant del personal d’administració i serveis, elegits pel Consell de Govern d’entre els seus membres. El president del Consell Social serà nomenat per la Comunitat Autònoma en la forma que determini la Llei respectiva.
4. El Consell Social, per a l’adequat compliment de les seves funcions, disposarà d’una organització de suport i de recursos suficients.
Com es pot veure de seguida, l’aprovació del pressupost és una novetat. Els membre del consell social han de ser personalitats de la vida cultural, professional, econòmica, laboral i social. Naturalment la paraules cultural i social les han posat per despistar, en el fons només volen l’econòmica.
Una habilitat necessària als periodistes és saber informar-se. Potser aquesta “competència” la obtindran del nou pla sota les directrius de Bolonya.