Rubiralta s’explica


Enric I. Canela
Màrius Rubiralta intenta aclarir algunes dels problemes que suscita el procés de Bolonya. Ja sabeu la meva opinió, que coincidix bàsicament amb la de Rubiralta. Simplement ell parla de 150 milions d’euros per reformar la universitat, jo crec que és molt poc i beques, jo crec que són insuficients, però no hi pot posar més. Em permeto interpretar-lo, si fos per ell n’hi haurien més diners i més beques. Està fent una bona feina.

Rubiralta deixa la porta del diàleg amb els estudiants oberta per millorar el pla Bolonya

El món universitari continua revoltat per culpa del pla Bolonya. La mobilització dels estudiants continua, amb tancades en alguns centres catalans, per reclamar un replantejament del pla d’adaptació a l’Espai Europeu d’Educació Superior. El secretari d’estat d’Universitats, Màrius Rubiralta, es mostra, en declaracions a TV3 disposat al diàleg, però donant per fet que el model universitari no es canviarà. Rubiralta diu que no és veritat que Bolonya posi en perill la universitat pública. Assegura que cada centre podrà fer el seu propi model, però que estudiar no serà més car.

No es desatendrà la universitat pública
“La Universitat pública és la fonamental en el model universitari espanyol; és la que compleix millor les tres funcions: docents, d’investigació i de transferència; i en aquest sentit és la que el govern hi fa totes les seves apostes en primer línea.”

No desapareixeran les classes magistrals
“Però, és clar, qui vol exagerar-ho diu: ara no hi haurà cap classe magistral; és mentida, a Europa s’estan fent classes magistrals i s’està combinant la classe magistral, l’únic que passa és que abans era al 100% i ara no serà al 0%. Cada universitat podrà fer el seu propi model.

La reforma no es fa sense inversions
“Jo crec que també és mentida que es continuï dient que es fa a cost zero. Per millorar aquest nivell de qualitat i d’excel·lència en l’àmbit docent s’han incorporat millores fins a 150 milions per inversions.”

Estudiar no serà més car
“Els màsters que teníem abans eren màsters privats, i per tant estem passant d’un màster que podia valer entre 8.000 i 20.000 euros a un de 1.000 o 1.500, amb la qual cosa els hem fet públics, els hem fet oficials.

Es podrà estudiar i treballar alhora
“Per aquesta persona que ha fet una opció personal d’estudiar i de treballar, i podem pensar que aquesta persona no té perquè tenir vint-i-quatre anys, en pot tenir quaranta, estar en una feina perfectament estable, haver-se incorporat a majors de vint-i-cinc anys i no té cap obligació de fer seixanta crèdits amb la velocitat que ho faria una altra persona en plena capacitat i amb una beca, per exemple, d’estudi.”

Beques per tothom que ho necessiti
“El conjunt, que serien totes les beques i els ajuts en el àmbit grau, màster i doctorat, l’esforç global és suficient per demostrar que no es va cap a la privatització sinó tot el contrari, es va cap a que la universitat pública model espanyol sigui el de la màxima universalització.”

Hi ha voluntat de diàleg
“Hi han mecanismes de diàleg i mecanismes per dir: ‘ja que aquest model no el podem canviar, podríem millorar-lo? doncs sí!’. Tot el que podem millorar ho podem fer per assegurar que aquelles pors i aquelles amenaces no hi són, però ho hem de fer-ho i demostrar-ho.”

La nova universitat
“Que aquesta universitat que hi ha ara és molt diferent de la que hi havia, té unes condicions com mai havia tingut; que els estudiants que estan sortint, poden sortir més tard, però tenen una formació molt millor que la que hi havia abans… I a la vegada també que hi hagi confiança en la universitat perquè té una alta responsabilitat i una voluntat d’agafar-la, de fer aquest canvi de model econòmic en el que el coneixement que generen les universitats sigui avui un dels elements claus.”

Trackback URI | Comentaris RSS

Deixi una contestació