Bolonya persistent


Enric I. Canela

Ramon Ballester, professor del Departament d’Economia de la UdG, ha escrit una revista digital del barri de Santa Eugènia de Ter, de Girona. El titula Pla Bolonya: ni infern ni cel. No puc estar més d’acord amb el seu contingut, cru amb el govern per la seva inoperància. Altament recomanable per centrar els temes.

A Carta oberta als estudiants oberta als estudiants Elliot Fernéndez explica la seva, assenyada i responsable, posició respecte als problemes que afecten a la universitat. També Elliot a Cinc preguntes i cinc respostes sobre l’ocupació de la Facultat de Lletres … i altres publica un document que s’ha repartit avui entre els estudiants que érem presents a la Facultat de Lletres de la UAB on es raona i defensa l’ocupació per part dels protagonistes d’aquesta. Un tercer escrit d’Elliot és Manifest de professors/es en suport a les mobilitzacions estudiantils, que així llegit és bastant raonable en els seus objectius tret que diu: Considerem que les demandes que realitzen les i els estudiants mobilitzats són raonables i haurien de ser tingudes en compte per les autoritats acadèmiques i polítiques. Això, el nucli, és parcialment cert ja que no totes les demandes són raonables. Hi ha que si i hi ha que no. Moltes d’elles tenen a veure amb el “model del món”. Molt interessant però per molt que els escoltem…

El rector de la UPF insta als estudiants a abandonar les ocupacions després de la declaració del CIC. No, cal el referèndum o les vacances de Nadal.

Estudiants de la UAB reocupen la Facultat de Ciències Polítiques. Segons el portaveu són uns cent.

El Jaulario del diari El Mundo. Escriu Impossibles. És breu. Tradueixo: Continuen els tancaments a Barcelona, on, entre altres ciutats, els estudiants mantenen ocupada des de fa dies la històrica seu del Rectorat de la UAB, l’actual responsable és Lluís Ferrer i Caubet. Clar que, com bé recordava fa poc un altre rector català, Josep Joan Moreso Mateos, té poc a veure un rector amb les reformes que estableix el Procés de Bolonya, les condicions signar en el seu moment (i ja gairebé sembla el Plistocè) el Govern de José María Aznar i els altres executius europeus. Té raó el Ministeri de Ciència i Innovació, amb Màrius Rubiralta al capdavant d’aquests temes, quan mostra la seva confusió davant les insistents protestes per coses que ja ningú pot canviar, i que han estat aprovades, amb major o menor encert, per tots els països del nostre entorn. Una minoria sorollosa d’estudiants, ja no només a Catalunya sinó també al País Basc, València i Andalusia, imposa per la força les seves protestes a qui no les comparteixen, però el cert és que Bolonya no té marxa enrere i els rectors estan mostrant una paciència pròpia del Sant Job. Sobretot perquè, insistim, no tenen ells potestat per a liquidar l’Espai Europeu d’Educació Superior (EEES). Hi ha detalls que poden i han de negociar, i cal aprofitar, entre tots, per fer de Bolonya una oportunitat de millora en comptes d’un obstacle a superar. Però el que demanen els manifestants es comença a semblar al que demandava aquell polític, ara retirat però encara present en els titulars, que somniava que totes les universitats espanyoles estiguessin per sobre de la mitjana. La qual cosa, evidentment, és un impossible lògic. Ja ho diu Ángel Gabilondo: «No estic en contra de mobilitzacions, però m’agrada que estiguin vinculades a motius». I a mi.

Llibertat.cat escriu”Pols al procés de Bolonya” a L’ACCENT on se’ns explica que aquest diari parla dels tancaments.

La Mañana Diario de Ponent publica els rectors exigeixen que es garanteixi la vida acadèmica en tots els campus

El Mundo escriu 26 països no poden equivocar-se. És evident per a tothom menys per a uns quants estudiants. I si s’han equivocat, remota possibilitat, però existeix, cal aprofitar per millorar algunes coses però lluitar contra no portarà més que al fracàs. En aquest cas, més que a Bolonya globalment, es refereix a les enginyeries. Aquí el govern no l’encerta.

El Punt escriu que el rector de la UPF retreu als estudiants que es creguin que la universitat és una «república sobirana»

I demà? Parlarem del diu el Consell d’Universitats.

2 respostes a “Bolonya persistent”

  1. a 04 des. 2008 a les 12:30 Miralvent

    Enric,

    A proposit de la idea que 26 països no poden equivocar-se, voldria esmenar que no s’ha pronunciat cap país, sinó els governants dels mateixos (ni tan sols els rectors de les seves universitats).

    Què n’opines de fer un referèndum entre tota la comunitat universitaraia instant a congelar l’aplicació a l’espera de crear un debat àmpli entre tota la societat i sortir amb una solució de concens?

    I al respecte d’aporfitar de les millores, què n’opines sobre la pujada de taxes pels estudiants? (Tenint en compte el pla de beques que hi ha al darere)

    Gràcies!

  2. a 04 des. 2008 a les 4:43 enriccanela

    Miralvent,
    Sempre he estat contundent en això. Si has llegit altres articles, sempre he dit que Bolonya no pot funcionar sense beques. Et remeto a:
    http://www.enriccanela.cat/index.php/2008/11/29/les-beques-necessaries-per-a-laplicacio-del-pla-de-bolonya/
    Al meu parer les matrícules no poden créixer més de l’IPC, o menys si es compensa a les universitats, mentre no es posi un sistema de beques universal i suficient.
    No només ho he dit al bloc, m’ho sentit tothom.
    No hi estic d’acord amb cap referèndum. Ja se n’ha parlat prou del tema. Hi ha estudiants que ja han començat amb la idea de fer el salt als nous plans l’any vinent. A la meva facultat és així. Altra cosa és que discutim els punts que s’han de millorar. Sincerament no crec que hi hagi cap moratòria en els plans que ja estan a verificació.
    El que dic no és en absolut una posició contrària a un treball seriós i urgent, escoltant a tothom sobre com resoldre les coses que realment no van. Ara parlar de privatització, globalització, OMC, etc. això a sociologia. De veritat, la majoria dels que ho escoltem ens ho prenem com una broma.
    Quan es parla de beques, d’horaris, de plans d’estudi no, de recursos, no, aleshores ens amoïna.
    Alguns dels discursos que escolto ja els sentia a l’any 1976 al partit comunista reconstituït. Molts estudiants que estaven contra el sistema. Avui en Francesc de Carreras fa una reflexió, no massa favorable a Bolonya, però no contra Bolonya, que toca molt bé el problema. Ja diu que això va començar al 1968.
    Jo crec que la batalla de les beques, de les millores, la podeu, podem, guanyar, l’altra està perduda. I t’ho dic amb absoluta sinceritat i sense interès de polèmica. Jo ja fa molts anys que vaig acabar, Bolonya no farà altra cosa que donar-me feina, me n’ha donat molta amb fitxes idiotes i mil reunions.
    A la societat no l’importa gens tot aquest debat. No deixa de ser trist però no l’interessa. Li preocupa molt més que s’hagi apujat la T-10.
    I els rectors de les universitats van estar tots consultats, i jo també. Jo hi era quan es va aprovar el decret, amb la meva opinió en contra. I li vaig dir a la ministra Mercedes Cabrera en el seu moment. La majoria dels rectors van estar d’acord menys els catalans, però aquell dia van callar. L’única cosa que han anat manifestant contínuament és que calia posar més finançament. De fet hi ha el informe de finançament del qual soc un dels quatre redactors. El problema és que a Madrid li toquen les beques i la recerca, i a Catalunya la docència.
    Si un dia us interessa, us explico les finances del sistema universitari, les grans xifres i com funciona. No per discutir el tema de la privatització, és clar, bé fins i tot puc donar xifres d’això, sinó per veure on estan els dèficits. Un dels grans problemes dels vostres moviments és que us manca informació i és perquè no hi ha transparència.
    Com veuràs, no estic en contra de cap reivindicació, però haig de veure que es basa en arguments sòlids i que té un objectiu universitari adequat a on som. Com diu de Carreras, ja hem canviat de cicle, lluitar contra això és perdre el temps, el que cal és fer una bona universitat. Jo no he deixat de lluitar mai, potser ara lluito més que abans.

Trackback URI | Comentaris RSS

Deixi una contestació