Enric I. Canela
Avui les notícies sobre Bolonya, respiren més pau i tranquil·litat però són molte si de més continguts.
Especial Bolonya, sempre al peu del canó, escriu: L’ona anòmala enfila Sant Jaume. Explica entre altres coses el resultat del que es va acordar ahir al CIC, tema sobre el que vaig escriure de forma una mica precipitada a la vista del que deia 3cat24.cat (Casa de bojos). Elliot també en parlava a S’accepta realitzar una consulta sobre Bolonya.
Avui m’ho miro diferent. Primer per que he vist el comunicat:
Les parts implicades de la comunitat universitària ens comprometem, després d’un procés de diàleg i debat públic, a recollir les voluntats de les diferents comunitats universitàries expressades en forma de diversos tipus de consulta, durant aquest curs, i a aplicar a efectes pràctics els resultats que se’n desprenguin en el marc legal vigent. Un poema.
Deprés, Dídac Ramírez, rector de la UB, en una entrevista a El País, a la pregunta: Els estudiants demanen un referèndum vinculant sobre el procés de Bolonya, un debat sobre el futur de la Universitat i la retirada d’expedients a alumnes de la UAB. Són assumibles aquestes peticions? Respon: El referèndum no és assumible de la manera que ho plantegen. Pot ser vinculant per als estudiants i els seus representants. Això ja ho contemplem en l’estatut de la nostra universitat. Però no pot ser-ho per al professorat i per al personal d’administració i serveis. Tanmateix, no crec que aquesta sigui una condició irrenunciable per als estudiants. Perfecte.
És La Vanguardia la que té cura d’explicar el comunicat del CIC en els seu just significat: L’ambigüitat del comunicat del CIC va provocar ahir mateix diverses interpretacions. És el cas de l’eventual moratòria d’alguns títols, que la majoria dels rectors rebutja. Segons aquests, les noves titulacions seguiran amb la planificació prevista i només es preveu retardar algunes de les que encara no estan decidides. Bé, no podia ser altrament.
A la tarda ha sortit el comunicat del Consell d’Universitats (el podeu llegir a Comunicat del Consell d’Universitats d’avui sense comentaris), Ve a dir que tot endavant, si bé el Ministeri de Ciència i Innovació, en col·laboració amb la Secretaria d’Estat de Comunicació, dissenyarà una campanya de comunicació sobre les oportunitats de millora universitària que representa l’Espai Europeu d’Educació Superior (EEES). La ministra de Ciència i Innovació, Cristina Garmendia, s’ha compromès amb els rectors a recolzar-los des del Govern per tal que puguin resoldre els conflictes originats per grups d’alumnes que han ocupat rectorat i facultats.
Aquesta campanya és conseqüència d’una trobada entre el responsables del ministeri i els rectors de les universitats de Barcelona, Complutense, Sevilla, i València, a més del president de la Conferència de Rectors i rector de la Autònoma de Madrid. Van demanar a cristina Garmendia promoure una campanya similar a la realitzada per explicar a la societat el canvi de la pesseta a l’euro, ocorregut el gener de 2002. Aquests rectors ja van advertir en la seva carta a la ministra que el sentiment antibolonya s’ha anat estenent pels centres de secundària, sembrant la inquietud entre el professorat i les famílies. Li van demanar que promogui una campanya d’informació clara a tota la societat. De fet ja fa temps que vaig dient a alguns companys que quan el govern vol canviar un reglament de trànsit o qualsevol cosa relacionada amb Hisenda ens omple les televisions i diaris d’anuncis. Per un canvi de la magnitud de Bolonya no s’ha fet res de res.
I sobre article i notícies relacionades, Elliot Fenández ens informa que a lletres de la UAB faran una assemblea dimarts per veure si continua l’ocupació o no: Comunicat de l’Assemblea de Lletres a tota la Facultat.
Trobem també article d’opinió de José Luis Blanco Romero. secretari primer de la mesa del parlamento de Andalusia del PSOE: Bolonya: un projecto d’Universitat per a Europa. Molt favorable, com no podia ser altrament.
En sentit totalment contrari, però només informatiu, podem llegir a Rebelión: S’accentua el pols estudiantil a Bolonya de Laia Altarriba i Piguillem
Diego Llanes Ruiz, catedràtic de Genètica de la Universitat de Còrdova escriu Sense un duro per al canvi i diu que sense diners anem a un model mixt públic privat. Interpreta les paraules de Màrius Rubiralta que diu exactament això, però referint-se a la recerca. El problema és que tenim un sistema docent car i ineficaç i ningú ha posat fil a l’agulla.
Per altra banda ahir escrivia El PP desmemoriat a rel d’una desafortunada intervención del PP al Congrés que deia coses políticament inadmissibles sobre com s’ha desenvolupat el procés d’implantació de Bolonya del que, recordem, ells són els principals culpables per no haver posat les coses en marxa quan tocava. ÉS va signar al 1999 i la majoria dels països van treballar el tema durant els anys immediatament posteriors. No va trigar gaire la portaveu socialista Montserrat Palma a contestar: El PSOE acusa al PP de desentendre’s del procés de Bolonya en el seu mandat. Justa la meva tesi, la realitat incontestable.
Bolonya radicalitza a una part dels estudiants explica aspectes de la moguda. Sorprenent Arnau Mallol, portaveu del Sindicat de Estudiantes del Països Catalans, que diu
Durant anys, ens han estat enganyant i ara, quan la gent veu què es lo que hi ha, ha despertat. I explica que la reforma de la LOU de 2001 ja fou una aplicació parcial del Pla Bolonya. Beneït, si el PP fins i tot a la LOU se n’havia oblidat. Afegit corrents i a última hora. Aquí ningú ha enganyat, el problema, aquí si que teniu raó, és que no s’ha informat, ni bé ni malament. L’article, correcte.
El deganat de Periodisme demana la tornada a les aules. Una notícia que fa referència a la UAB.
Un excel·lent comentari de Jorge Marti a Universitat i Bolonya que acaba: Arribem a la Universitat, a la qual molt pocs alumnes de l’ESO arriben i, bona part dels que ho aconsegueixen, abandona en els primers cursos. Els acords de Bolonya rebaixen el nivell d’exigència universitari i els alumnes protesten: no volen títols devaluant de quatre anys. Però és que si els exigeix el que la Universitat exigia fa uns anys encara un nombre més gran abandonaria la seva carrera abans d’acabar. No és precisament un valor molt estès en la nostra societat l’esforç personal com a mitjà d’aconseguir uns objectius. Bolonya adapta les universitats europees al nivell real dels alumnes que acaben l’ensenyament mitjà i a la societat culturalment devaluada en què vivim. Per poder exigir més a les aules universitàries hauria d’exigir més al Batxillerat i a l’ESO. I, llavors, quants d’aquests alumnes universitaris que ara protesten haguessin arribat a les aules universitàries? Per exigir més al model educatiu, la societat que el genera i ho alimenta caldria exigir més a si mateixa. Menys ostentació, menys llençar del triomf fàcil i del “pelotazo”, i més, molt més esforç personal. Segur que estem tots disposats a fer-ho?
Bolonya, en un parell d’anys és un dur article sobre la universitats que acaba dient: A Espanya, on s’han assolit cotes de mediocritat inimaginables abans de les reformes socialistes dels anys vuitanta, no és possible ja exigir un acceptable coneixement de l’expressió oral i escrita ni un raonable domini del càlcul i de les expressions del llenguatge matemàtic. La Universitat que ve és una conseqüència de l’estat de coses subjacent a la societat actual i una resposta a la mida dels que han predicat una universitat imbricada en el teixit empresarial, pràctica i útil.
He deixat per al final un excel·lent article que Francesc de Carreras, catedràtic de la UAB, Escriu: Universitat: fi d’un model. Carreres diu que estem en un canvi de cicle. Un canvi que s’està produint des de l’any 1968. Diu que hi havia dos models, el britànic i l’alemany. El primer generalista i formador de professionals. El segon que considera la universitat com una institució al servei de la ciència i l’ensenyament ha d’anar encaminat al coneixement del mètode científic, no a una formació general ni tampoc a la preparació per l’exercici d’una professió. El nostre és una mescla de tots dos. Un o altra depenent de la carrera, però sense formar realment professionals. Per això a algunes facultats hi ha protestes i a les altres són, si hi són, testimonials. Com s’ha dit per activa i per passiva, el model va cap al britànic. Bé Carreras ho explica molt bé i el podeu llegir. Demana debat i conclou: Tinc la impressió que el debat ha estat, i continua sent, pobre i insuficient. S’ha parlat de moltes coses menys d’una, de la més important: cap a on va el nou model. No s’ha explicat gens ni mica.