Enric I. Canela

Avui dissabte encara he recollit prou coses del procés de Bolonya, les resumeixo.

Josep Sánchez Carralero és un company de la Facultat de Biologia. Ha estat degà i anys endarrere es va encarregar de coordinar aspectes de la reforma de Bolonya per encàrrec del rector. Avui ha escrit a La Vanguardia: Això no és Bolonya. Josep Sánchez és un home honrat que sempre s’ha pres la feina molt seriosament i està dolgut pels despropòsits d’uns i altres. Amb llenguatge clar, no s’estalvia crítiques a governants i equips rectorals. Diu: Govern i equips rectorals han estat bàsicament absents del procés, que dura ja deu anys. Llegiu-la.

Maria Jesús Ferrés ha escrit avui un intel·ligent comentari, prenent l’exemple de Bolonya, que m’ha fet reflexionar. Diu: Parem de criticar-los i prou, i intentem obrir ponts de diàleg que ells vegin sincer, no pas per quedar bé. Penso que encara no hem fet tard. Cal que els ensenyem a aprendre, però primer hem d’aprendre a ensenyar. I potser que ens fem el càrrec que nosaltres no érem millors, a la seva edat, … A mi m’agrada intentar fer-ho, no sempre és fàcil.

Destaco tres entrades de 3cat24.cat que introdueixen així: El Pla Bolonya ha arribat per canviar les estructures de la universitat i ha provocat una gran controvèrsia. Ara els estudiants es poden diferenciar entre els que carreguen contra el pla, els que segueixen la seva activitat diària aliens a l’enrenou i, finalment, els que el defensen. Els primers han optat per tancar-se i ocupar les aules. La seva veu es pot sentir cada dia en diverses facultats de la UAB i de la UB, entre d’altres. Els defensors de Bolonya estan més amagats però també existeixen. Dos estudiants representants d’aquestes dues visions sobre el futur universitari es mullen en aquesta entrevista al 3cat24.cat.

Són Marc Navarro i Miguel Fernández. Marc Navarro és estudiant de Ciències Polítiques a la UAB, una llicenciatura que encara no està adaptada a Bolonya. Molt vinculat als moviments d’estudiants, forma part de la junta de la seva facultat i ha estat en les comissions per la creació del grau. En el moment de l’entrevista, fa tres setmanes que ocupa una facultat. Està en contra del Pla Bolonya. Miguel Fernández estudia el primer curs del grau en Medicina a la UPF, la més adaptada a Bolonya. Ja té una diplomatura en Empresarials i ha estudiat un any a Anglaterra, on ha conegut el model anglosaxó d’ensenyament. Defensa Bolonya perquè vol que estudiar sigui una professió. Ha demanat un préstec a l’estudi per pagar-se la carrera.

Altres notícies són:

En l’àmbit dels comentaris, Kaosenlared escriu: Com a membre de l’Assemblea d’estudiants de la facultat de Psicologia de la UAB denuncio que s’està duent a terme un procés orquestrat i sistematitzat per assenyalar als estudiants que participen activament contra l’Espai Europeu d’Educació i poder així procedir a les purgues oportunes en un futur i dins de processos judicials il·legals, aprofitant una legislació molt permissiva respecte a la capacitat repressiva dels Rectors i de la nul·la responsabilitat dels seus actes. Mentre els espies de Franco estaven amagats darrere el deganat esperant dos enviats de Hitler.

Una crítica d’ABC al “magnífic” comunicat del CIC: D’altra banda, la Conferència General del Consell Interuniversitari de Catalunya, formada per representants de la Generalitat, amb la comissionada Palmada al capdavant, els rectors, els consells socials i estudiants, notificar l’acord al qual havia arribat. Són quatre línies. 53 paraules, per ser exactes. Res a veure, per descomptat, amb la presa de posició conjunta reclamada per la Conferència de Rectors. No, Catalunya és un altre món, i no està en aquest. L’acord de la Conferència catalana consisteix en un compromís. I saben amb què? Amb el diàleg, clar. Amb el diàleg i el debat públic. O, el que és el mateix, el compromís d’obrir, al llarg del present curs, un període de consultes universitat per universitat, i d’aplicar els resultats que se’n derivin. Això sí: el text precisa que tot això es farà, cal cobrir-se, per si de cas, en el marc legal vigent.

Bolonya: esforç i sacrifici del director general de la Joventut del govern valencià és un article en defensa del procés de Bolonya.

I el diari AVUI publica un reportatge de Carol Biosca:

L’article està prou bé. Els entrevistats de l’àmbit del professorat regular i els estudiants bé, no saben gaire, per desgràcia. Aquest és el mal.

Un exemple de la ignorància sobre que és Bolonya és la resposta d’un estudiant de Química de la UB. Diu: Sé més o menys què és el pla de Bolonya i no m’agrada que redueixin el nombre d’anys de les llicenciatures per després haver de fer un màster per poder optar a un lloc de treball. De fet no ho sap. Química de la UB dura quatre anys, ara durarà quatre i li caldrà un màster igual que ara, és a dir, no.

2 respostes a “La crònica bolonyesa del 6 de desembre”

  1. a 07 des. 2008 a les 1:14 Joan Gil Oliveras

    Joan Carbonell va dir que ja ho havia fet -treure la imputació penal- fa tres setmanes davant meu i altres estudiants de la meva facultat.

  2. a 07 des. 2008 a les 11:03 enriccanela

    Joan,
    Bona confirmació. Jo només sé el que ha dit la premsa. De fet vaig reproduir aquesta notícia, quan ho van dir. recordo que van dir que això no afectava a la continuació del procés.

Trackback URI | Comentaris RSS

Deixi una contestació