Bolonya, apunts del diumenge


Enric I. Canela

He recollit avui algunes coses més que han  aparegut sobre el procés d’implantació de l’espai Europeu d’Educació Superior, el Pla d Bolonya a la premsa. Lògic, poques coses que van en la línia de les notícies i comentaris dels darrers dies.

Avui he pogut llegir que l’Assemblea d’Estudiants Contra Bolonya de Madrid i la Coordinadora Andalusa d’Estudiants [CAU] manifesten la seva sorpresa i rebuig davant la Declaració del 4 de desembre del Consell d’Universitat, on es pretén donar a conèixer Bolonya com el contrari del que realment és, la qual cosa el cos legal real de la reforma ratifica, jugant a la desinformació i confusió de la ciutadania. Aprofita també per expressar la seva més profunda repulsa davant les declaracions fetes pel rector de la Universitat de Salamanca, qui va afirmar que el moviment estava format per partidaris de l’avortament, ocupes i per “qualsevol que té un problema”. No estic gens d’acord amb l’argumentació que fan i que podeu llegir a l’enllaç, però el que és una barbaritat és el que va dir el rector de la Universitat de Salamanca. Sempre he dit que els mecanismes per escollir rector no són els millors.

Fílies i fòbies sobre Bolonya és un article de tants, però que diu una cosa que m’ha fet pensar: Les desigualtats que introdueix la convivència d’institucions docents privades i públiques, per exemple, oferint carreres molt demandades a notes de tall substancialment més baixes per a persones amb un alt poder adquisitiu, són precisament un dels errors que aquesta reforma pretén resoldre. Per això s’han establert mesures com la creació de beques – préstec de l’ICO per a estudis de postgrau i de màsters oficials a preus públics, on abans només existien de caràcter privat. Malgrat tot, el manifest contra el «Procés de Bolonya» insisteix en el «elitisme» i la «mercantilització» inherent al nou espai europeu. Existeix, òbviament, un problema de desinformació. Malauradament el problema de l’oferta de titulacions a preu alt i nota de tall baixa o inexistent en carreres d’alta demanda a través de les universitats privades, que fan que l’ensenyament sigui més assequible als que tenen un poder adquisitiu alt o que obligui a embolicar-se amb despeses gairebé inassumibles als més desafavorits econòmicament ni ho resol ni és l’objectiu de la reforma. Aquest és un problema que deriva de la Constitució espanyola, de la LOU i de la manca d’un sistema de beques. L’única solució és la beca salari. La reforma del sistema de beques, amb dotacions suficients, no s’ha abordat a l’Estat. Els préstecs estan pensats per als postgraus. Aquesta situació, fora de l’àmbit de Bolonya, reclama atenció urgent.

En el cor de la protesta és un reportatge ampli que analitza el que passa, amb comentaris dels estudiants, a diferents centre. Escriu: Encara que entre la gran massa d’universitaris, molts reconeixen estar poc assabentats, aquests grups sí que han aconseguit que el pla Bolonya estigui avui mal vist en els campus espanyols. Però a més, amb una gran capacitat per connectar-se entre si, aquest moviment assembleari ja ha fet el salt a los centres de secundària, on informen als alumnes i els conviden a crear les seves pròpies assemblees. I tot això, en un moment en què ja no hi ha marge polític per fer marxa enrere. Cert. El problema és que no s’aborden els problemes reals de la reforma, que en té, i es perden en discussions sobre coses que malauradament no es resolen després d’anys que el sistema està implantat a Europa.

El front anti-Bolonya es divideix en plena negociació amb els rectors. La diferent visió dels estudiants de la UAB que volen negociar els expedients i la dels de la UB que volen anar als temes original de la protesta.

Els rectors demanen auxili al govern per implantar el Pla Bolonya és un article de Rebelión sobre els fets d’aquests dies.

Trackback URI | Comentaris RSS

Deixi una contestació