Enric I. Canela

Tothom va prenent posicions. Cada vegada més sectors deixen de callar i es pronuncien contra les ocupacions de les universitats i el moviment perd simpaties. Elñs responsables ministerials s’han pronunciat clarament. Avui diumenge he pogut llegir algunes d’aquestes coses.

Garmendia: «Bolonya es irreversible i no cedirem davant la violència» Un article amb frases tretes d’una entrevista del diari amb la ministra de Ciència i Innovació. Extrec alguns comentaris:

  • Cal transmetre que la Universitat és patrimoni de la societat, no dels estudiants actuals, també és dels anteriors i dels que vindran i de les famílies que veuen on estudiaran els seus fills. En definitiva, la institució és de la societat i els béns socials es discuteixen al Parlament.
  • La universitat necessita un finançament, sostingut i sostenible, sí; que hem d’intentar una política de beques progressista i creixent per tal que l’alumne pugui triar la carrera que desitja com a persona major d’edat, sí; que totes les titulacions siguin possibles i especialment les humanitats, que tanta incertesa provoquen sense fonament, perquè el Govern les recolza i el sistema les garanteix, sí. Però això no té res a veure amb Bolonya.
  • En relació amb les mobilitzacions, en algun cas violentes, contra el nou model d’educació superior, diu que les veus són minoritàries i estan molt enfocades. Es dóna en determinats nuclis, fonamentalment a les facultats de Filosofia i Geografia i Història i en universitats molt concretes.
  • En la seva anàlisi parla del moviment antisistema i assenyala que la protesta està aconseguint aglutinar altres veus que reclamen altres coses per la Universitat. Considera el moviment molt ben organitzat per la xarxa i advoca per entendre’l molt bé per poder explicar el problema.
  • La reivindicació – continua – és bona i fa millorar el sistema. Però no acceptaré que es faci amb violència com està passant en alguns campus . Aquí el Govern en ple i espero que totes les comunitats autònomes donaran suport de forma contundent a les universitats perquè això no es pot tolerar, perquè hi ha camins democràtics de participació que són els que s’han de fer servir. M’encantaria que hagués col·lectius d’estudiants que reivindiquessin temes universitaris.

Mol clar.

Bolonya ‘revoluciona’ la universitat fa cinc preguntes

  1. Què suposarà a la pràctica la convergència europea?
  2. Per què cal un marc comú de les titulacions?
  3. La convergència és a tocar. Estan preparades les universitats?
  4. Quins problemes trobaran les universitats en aquest camí?
  5. El procés de Bolonya està suscitant moltes crítiques. A què creu que es deuen? Té por que aquestes protestes es generalitzin?

Les contesten Màrius Ruibiralta, secretari d’Estat d’Universitats, Javier Nogales, de Comissions Obreres i Juan Ignacio Pérez, Rector en funcions de la Universitat del País Basc. Diferents visions, però favorables al procés de Bolonya, però amb alguna reserva a com es fan les coses.

El Periódico respon a 10 interrogants sobre el procés de Bolonya:

  1. El títol universitari valdrà menys a efectes laborals? No
  2. Serà necessari un postgrau per ser advocat o professor? Si
  3. El cost de la matrícula universitària es dispararà? No
  4. Els préstecs substituiran les beques a fons perdut? No
  5. Hi haurà una oferta potent de màsters a preus públics? No
  6. Serà possible compaginar l’estudi amb una feina? Si
  7. Els canvis afectaran la qualitat de les carreres? No
  8. Les empreses s’apoderaran de la universitat pública? No
  9. Els canvis s’han fet sense els professors ni els alumnes? No
  10. Ha faltat informació sobre l’abast de la reforma? Si

A l’article es poden llegir les justificacions a les respostes. Coincideixo bàsicament amb tot menys amb la cinc el no que dóna és poc coherent amb l’argumentació que fa. Sembla que pel que diu hauria de respondre amb un Si.

Salvador Giner, president de l’Institut d’Estudis Catalans escriu al diari El Periódico: Revolta incívica contra el pla Bolonya. Un article enraonat i molt dur contra els que no respecten les llibertats amb l’excusa d’un debat sobre la reforma universitària.

Les protestes enfosqueixen la fase final d’adaptació a l’Espai Europeu és una article amb alguns comentaris de rectors i del director general d’Universitats del ministeri de Ciència i Innovació

Un article en el que el rector de la Universitat de Castelló respon a algunes preguntes “La renovació en la forma d’ensenyar arriba en mal moment perquè val diners “

Les protestes contra Bolonya amenacen amb superar les que va provocar la LOU. No ho crec.

La protesta contra Bolonya no s’aplaca. El centenar de representants antibolonya de universitats de Madrid, Barcelona, Valencia, Sevilla, Burgos, Saragossa, Cadis i Màlaga, reunits aquest cap de setmana a València volen seguir les protestes.

En la mateixa línia Els principals líders anti-Bolonya decideixen mantenir la protesta,. Universitaris de tota Espanya aproven «accions conjuntes» contra Bolonya, Mobilitzacions i tancades d’estudiants contra el Pla Bolonya i El moviment anti Bolonya ja s’organitza a nivell estatal

A més La revolta anti Bolonya no troba reacció. Els estudiants unifiquen la protesta i el govern els menysté

2 respostes a “Bolonya: Garmendia clara i contundent”

  1. a 15 des. 2008 a les 8:15 Joan

    Penso que hauríem de començar a parlar clarament de gent “antitot” en comptes de gent “antibolonya”, gent busca de protagonisme que no sap com funciona el món i que pateix la supèrbia de l’ignorant. Avui he passat per allà on es tanquen els de física i ja parlaven d’organitzar concentracions al Consolat italià en solidaritat amb la vaga general d’allà. Què hi té a veure això?

  2. a 15 des. 2008 a les 11:44 enriccanela

    Joan,
    Una part central de la mobilització és antisistema. Amb això no vull dir que tota la gent que està ho sigui, però hi ha una part nuclear que si, junt amb persones de bona fe.

Trackback URI | Comentaris RSS

Deixi una contestació