Enric I. Canela

La determinació i prudència del rector Dídac Ramírez per resoldre el conflicte generat per la lluita d’alguns estudiants contra el procés de Bolonya és digna d’elogi. El tema és, bo cal ni dir-ho, molt complex. Com es pot veure en aquest comunicat, que recull a la perfecció allò que penso, posa de manifest

Comunicat del Rectorat de la UB

En el context de les protestes estudiantils que es mantenen sota el lema «No a Bolonya», que en el cas de la Universitat de Barcelona han derivat en diversos tancaments en centres i en nombrosos actes informatius i reivindicatius, el Consell de Govern va dur a terme un debat sobre aquesta situació i va donar suport a la iniciativa de difondre un comunicat en què es recollís la posició de l’equip de govern.

En aquest sentit, el Rectorat de la Universitat de Barcelona manifesta:

  • Que l’espai europeu d’educació superior (EEES) té l’origen en la Declaració de Bolonya (1999), amb voluntat i propòsit d’integrar legalment aquest marc en el sistema educatiu espanyol (LOMLOU, 2007) i català (LUC, 2001) recollit, així mateix, en el mateix Estatut de la UB (2003).
  • Que els objectius generals de Bolonya afavoreixen una millora de la universitat pública: respectar la diversitat educativa i cultural; millorar la qualitat de l’educació superior a Europa; aconseguir que els títols superiors siguin comparables i afavorir, així, la mobilitat de tots els col·lectius.
  • Que assumeix el compromís que el desplegament de l’EEES no comportarà en cap cas una mercantilització dels ensenyaments de la UB.
  • Que la participació de l’alumnat és un element essencial de la vida universitària. En aquest sentit, cal incrementar la comunicació i fer créixer la participació (dels col·lectius i dels individus); escoltar les seves expectatives i preocupacions; conèixer les seves necessitats i respondre amb rapidesa dins del marc legal i competencial, així com emprendre totes les accions necessàries per tal que l’EEES es desplegui correctament, reclamant a qui correspongui en tots aquells temes que no siguin competència de la universitat.
  • Que aquest nou marc requereix un finançament addicional per tal que es pugui desplegar de manera adient i competitiva, per la qual cosa:

·        no és acceptable la possibilitat de fer-ho a cost zero,

·        es reclama a l’Administració pública un finançament que faci possible l’aplicació real del desplegament de les noves titulacions

·        es considera imprescindible un sistema de beques ampli, que redundi en l’equitat d’oportunitats entre l’alumnat.

  • Que és una prioritat garantir la conciliació de l’estudi i la vida laboral i, per tant, cal tenir-ho molt present en el desenvolupament dels plans d’estudis dels nous graus.
  • Que tot i assumir bona part del contingut de les reivindicacions estudiantils (necessitat d’un major finançament, d’un sistema adequat de beques, d’una major informació i participació, d’un desplegament flexible i conciliador de l’EEES, etc.), no es poden acceptar les formes violentes de protesta i d’ocupació d’espais.
  • Que fins ara el comportament dels estudiants que s’han tancat a l’Edifici Històric i en altres edificis ha estat correcte i es vol agrair a les direccions dels centres ocupats l’actitud dialogant que ha propiciat un ambient sense tensions en aquesta determinada situació.
  • Que es demana que l’alumnat, els seus moviments i les seves associacions facin confiança a les negociacions iniciades i a les reivindicacions presentades davant dels diferents estaments polítics per part d’aquest Rectorat, substituint l’ocupació actual dels centres per un diàleg permanent garantit.

Mitjançant aquest comunicat el Rectorat de la Universitat de Barcelona expressa, doncs, la voluntat de liderar les exigències legítimes, compartides i reclamades des de tots els col·lectius de la nostra comunitat universitària davant les diferents administracions públiques, especialment, pel que fa al finançament i a l’aplicació de l’anomenat Pla de Bolonya.

4 respostes a “Comunicat del Rectorat de la UB”

  1. a 19 des. 2008 a les 12:45 alumne

    Certament, com es va anticipar al Consell, ha estat valent. A veure si el proper cop s’hi pot quedar fins al final :-).

  2. a 19 des. 2008 a les 7:53 enriccanela

    Alumne,
    Malauradament aquell dia tenia que anar a Madrid al Patronat de l’ANECA. M’hagués agradat molt quedar-me.
    De fet no era membre del Consell, el rector em va convidar, no sé si continuaré, però si ell ho vol intentaré ajudar en el que pugui. Diplomàtic no sé si ho soc, però si conec prou tots els temes.
    Si ens veiem, ja et presentaràs, per posar-te cara.
    Salutacions cordials

  3. a 19 des. 2008 a les 1:27 andreu

    Els alumnes parlen de mercantilització. És un disbarat, perquè si un efecte té Bolonya és el contrari, la protecció encara superior de la universitat donant suport per a que els màsters tinguin un preu públic. Gratuïtat dels màsters? tant debó, però llavors reduïm el nombre de disponibles.
    Havent estat 6 anys alumne (entre carrera i cursos de doctorat), becari d’universitat, col·laborador d’una universitat semi-pública actualment però ara, fonamentalment, contribuent, crec que hem de parlar clarament de la qüestió del rendiment social de la universitat.
    Els alumnes parlen de mercantilització, jo em pregunto quin és el retorn que donen les universitats a la societat. Perquè ves per on, podem dedicar tots els recursos del món a la universitat destapant la FP o l’escola, els recursos són limitats i més a Catalunya. La discussió, doncs, és si demanar un tracte de favor per a la universitat és realment tant progressista com els estudiants reclamen. Dret a l’educació universal. D’acord, però per què sí l’educació universitària i no la contínua? Per què la universitat, que només serveix com a base dels coneixements útils per la vida, però no més que la FP o l’escola, ha de xuclar tal quantitat de calers? Per què no un cop aconseguit que totes les franges socioeconòmics hagin pogut arribar a la universitat decidim si socialment estem sent justos? Perquè potser la conclusió és que: 1. sobren universitaris; 2. sobren places; 3. com a causa i efecte de totes dues, la universitat és una fàbrica de mileuristes i 4. potser hauríem de començar a optimitzar els recursos públics en funció del rendiment social. I sembla que de cara als propers 10 anys la clau està en la FP i la formació continuada.

  4. a 19 des. 2008 a les 6:27 enriccanela

    Andreu,
    El que cal és exigir més eficàcia en l’aplicació dels recursos i més rendiment per part dels estudiants. El que els alumnes haurien d’exigir és una universitat ben gestionada. La majoria no veu que la bona gestió està lluny de l’asssemblearisme i l’autogestió.
    És dif´cil que entenguin que la universitat és com el la sanitat (o qualsevol altre servei públic). Els estudiants són els usuaris, quan van al metge no volen gestionar la sanitat, volen que els prestin un bon servei. Per què no la universitat? Viuen amb una idea romàntica d’una cosa que mai no ha existit.

Trackback URI | Comentaris RSS

Deixi una contestació