Enric I. Canela

Avui he llegit a Rebelión: Existeix un pla per desprestigiar als estudiantes?. És tracta d’un article en el que es planteja la tesi que el Ministeri de Ciència i Innovació podia haver finançat articles en alguns diaris on la pregunta és si saben els estudiants per què lluiten contra el Pla de Bolonya.

Jo si vull respondre a aquesta pregunta. Simplificant molt, hi ha cinc classes d’estudiants universitaris. Una majoritària, que veu Bolonya com un canvi que els afecta poc, només, en teoria, en el cost dels màsters, cosa que fa temps que ja funciona. Recordem que els màsters ja estan funcionant segons el model de Bolonya fa temps. El problema, segons estudiants que ja fan els màsters, és que no estan adequats als estudiants de llicenciatura. El preu? La majoria dels de ciències que fan aquests màsters, els fan per fer la tesi doctoral i no paguen. Com he dit sovint, no tenen gaire interès per als estudiants que acaben la llicenciatura si el que volen és anar a treballar. Em sap greu pels meus companys interessats en aquests màsters, però els veig inadequats i pensats per a la recerca i poc per a la vida professional dels titulats, que encara que no agradi a molts “lluitadors per la llibertat de la humanitat”, és el que volen els titulats, estar preparats trobar feina i per treballar.

Un segon grup d’estudiants que per raons ideològiques estan fonamentalment contra el sistema en el que es desenvolupa el món actual. Els que lluiten contra la globalització, contra els mercats financers, contra el mercat europeu de lliure circulació de serveis, contra moltes coses que defineixen l’actual societat europea. La lluita és contra un model de societat. El Pla de Bolonya no és més que una excusa, només cal llegir els escrits que s’han anat produint durant aquests mesos on escriuen els seus ideòlegs. Volen una universitat, i altres coses, que ni existeixen ni poden existir, amb Bolonya o sense.

Un tercer grup totalment indiferent que no està informat, o molt poc, i és impermeable a qualsevol informació, desinteressats, no acaben de veure en què els afectarà.

Un quart grup creu sincerament que quan en la Declaració de Bolonya és diu: L’adopció d’un sistema de titulacions fàcilment comprensible i comparable, fins i tot a través de la posada en marxa del suplement al diploma, per promocionar l’obtenció d’ocupació i la competitivitat del sistema d’educació superior europeu. Entén la paraula competitivitat centrada en el mercat, quan el que vol dir és que la universitat europea estigui situada en els rànquings en els primers llocs i que sigui tan atractiva per als estudiants de tercer cicle com ho és l’americana. I que no comprèn que és una necessitat de qualsevol sistema formatiu promocionar l’obtenció d’ocupació, que això no és prostituir la universitat sinó complir amb la missió essencial de donar coneixement per tal que el titulat desenvolupi plenament les seves capacitats.

Un cinquè grup que realment creu que la Declaració de Bolonya és en si mateixa positiva, bona o acceptable però que el desenvolupament que s’està fent està ple de mancances i que si les coses no es fan bé i algunes no es redrecen no contribuirà, en general, a la millora de la universitat. Amb aquest darrer grup em sento identificat. Que creuen que l’anterior govern espanyol es va equivocar en com va plantejar els graus, que manquen beques i recursos. També que el govern espanyol no ha actuat amb prestesa, perquè l’ha agafat amb el peu canviat. És hereu de l’anterior govern i es va trobar atrapat en una cosa que no acaba de creure. Ho intenta redreçar. Que creuen que el Govern català ha estat perdent el temps i no ha informat adequadament als autèntics damnificats dels errors, els estudiants que encara no són a la universitat o els que han entrat enguany. I que els equips de govern de les universitats s’han dedicat a elucubrar sobre qüestions burocràtiques i no han agafat el toro per les banyes. No han dialogat amb els autèntics representants dels estudiants.

Crec, sincerament, que el conjunt dels que s’oposen radicalment al Pla de Bolonya són una petita fracció dels estudiants, però que en alguns moments sumen els descontents mal informats i que se senten menystinguts.

No a Bolonya, moratòria a Bolonya és una estupidesa perquè ja està funcionant. A Catalunya hi ha graus funcionant i evidentment no admetrem que unes universitats estiguin fent els graus i nosaltres no. El que si defensarem és ajudar a adaptar les coses per tal que surtin el millor possible. Lluitar si, per a què les coses siguin millors si, però no per empitjorar-les.

4 respostes a “Els contraris a Bolonya són una minoria”

  1. a 21 des. 2008 a les 5:39 Joan Gil Oliveras

    És la teva visió. No la nostra.

  2. a 21 des. 2008 a les 5:55 enriccanela

    Joan,
    Naturalment, jo escric la meva. Analitzo i faig els meus comptes.

  3. a 22 des. 2008 a les 1:21 David Heredia

    Estic força d’acord amb tu, Enric. Molts estudiants se sumen a protestes o a ocupacions pel simple fet de no fer classe o per desinformació (només tenen informació sobre Bolonya dels assemblearis). Sincerament, no crec que la majoria d’estudiants estiguessin contra Bolonya si sapiguessin què és; un altra cosa és la LOU, tot s’ha de dir. No es pot aplicar una metodologia que requereix més diners i més beques sense la inversió adequada. Però això és LOU, no Bolonya.

  4. a 22 des. 2008 a les 7:54 enriccanela

    David,
    Tampoc és LOU. El pla docent depèn de les universitats. Els recursos necessaris depenen del model que adopti una universitat. El model docent que tenim és car. Tenim catedràtics ensenyant a plegar paper de filtre i això ñes absurd. Qualsevol FP ho ensenya magníficament bé. Molt se n’hauria de parlar.

Trackback URI | Comentaris RSS

Deixi una contestació