Enric I. Canela

El cas de la ministra desapareguda i Tenim un problema són dos articles que publica El País avui en relació a la persona de la ministra de Ciència i Innovació, Cristina Garmendia. Dures acusacions en aquests reportatges a la ministra, que com he dit sovint, va heretar un conflicte latent, recordem que les primeres mobilitzacions estudiantils van produir-se quan va prendre possessió, Alguns rectors que ara llencen acusacions haurien de reflexionar per la seva manca de capacitat de transmetre els objectius del procés de Bolonya als estudiants. Per altra banda, com també he dit, en el moment dels debats no van dir res més que faltaven diners per a la reforma. És cert, però hi ha més coses. La universitat és autònoma, no? Si us plau senyor, deslliureu-me de la feixuga càrrega de l’autonomia, deuen dir alguns rectors.

Pel seu perfil empresarial molts alumnes anti-Bolonya la miren amb recel. Un dels seus principals temors, tot i que els rectors han negat que vagi a ocórrer, és la mercantilització de la Universitat, és a dir, que s’acabi fent recerca en funció dels dictats del mercat.

Els rectors que més estan patint el conflicte van enviar una carta, a finals de novembre, al secretari d’Estat, Màrius Rubiralta, demanant-li que els rebés. En ella afirmaven que el moviment anti-Bolonya va creixent amb conseqüències imprevisibles i que no és un fenomen passatger. Rubiralta els va rebre, al costat de la ministra, el 3 de desembre passat, un dia abans de celebrar la reunió del Consell d’Universitats en què de forma extraordinària s’anava a tractar aquest assumpte. Garmendia i Rubiralta van marxar a meitat del debat. No hi eren presents quan es va aprovar la declaració en suport al procés de Bolonya, que incloïa el compromís del Govern de fer una campanya defensat. Molestar. Va ser el gest, diu El País.

És el que recriminar Garmendia, la manca de gestos públics i de lideratge, de pes polític del Govern en educació, coincideixen nombrosos rectors i representants sindicals. Gestos tant en defensa de la reforma de Bolonya com a suport a les universitats que porten mesos patint les protestes. Les cúpules tant de Comissions Obreres com d’UGT estan preocupades per aquesta absència. Tampoc ha pres postura públicament Garmendia sobre els retalls realitzats a les universitats públiques per la Comunitat de Madrid. En opinió de representants d’estudiants i sindicats, aquesta manca de lideratge del govern té més a veure amb el fet que s’hagi separat la Universitat de la resta de l’educació en un altre ministeri. Jo penso que és un gran encert.

L’acusen d’estar absent del debat sobre el procés de Bolonya però aquesta sí que creu que ha estat present en el debat sobre el conflicte. Diu que ha estat més del 50% del seu temps dedicada als temes universitaris. La preocupa que malgrat tenir aquesta presència, no es percebi. Considera que si això passa vol dir que tenim un problema: no s’està veient que estem pendents del conflicte.

La ministra diu que comparteix totalment la preocupació dels universitaris per que existeixi una universitat pública de qualitat, ja que ella també he estat estudiant i ha format part d’aquest esperit crític que és inherent a la pròpia universitat.

Per resoldre el problema ha decidit renovar el seu equip de comunicació i ha optat per començar a parlar de forma més directa. Diu que els ha faltat explicar què podem perdre si ens quedem fora de Bolonya. Li preocupen tres coses: la primera és que el debat s’ha desenfocat, Bolonya s’ha considerat com una amenaça, quan el que intenta és ajudar a tot el sistema universitari europeu; la segona, que estigui marcat per la violència, la qual cosa és una falta de respecte a les lleres democràtics, i el tercer, el missatge que s’està donant a la societat que la universitat és un espai conflictiu, quan no ho és, no és veritat. Cal tenir clares diverses coses: Els mobilitzats representen al voltant del 0,05% de la població estudiantil total, però, la seva presència a la xarxa és potent. Anem a fer un esforç per ser aquí, volem ser-hi. I l’altra toca el quid de la qüestió: El conflicte té difícil solució perquè el que volen els que protesten és replantejar un marc normatiu que ja s’ha plasmat en una legislació i això no es poden fer, ara bé, hi ha molts futurs a Bolonya, i vol garantir que la transició als nous títols es faci bé perquè necessitem a la universitat pública per construir el futur.

2 respostes a “Si us plau senyor, deslliureu-me de la feixuga càrrega de l’autonomia”

  1. a 21 des. 2008 a les 7:37 Joan Gil Oliveras

    Hi ha hagut protestes que han tirat enrere lleis. Només volia posar-ho de manifest.

  2. a 21 des. 2008 a les 9:15 enriccanela

    Joan,
    el problema no és tirar endarrere lleis, és saber quines s’han de fer. A mi m’amoïna fer moviments sense saber per a què. Una mica ha passat això. La reforma de la LOU fou un xurro. Una d’aquelles promeses electorals del PSOE que després fan llufa.

Trackback URI | Comentaris RSS

Deixi una contestació