Enric I. Canela

Michael Malefakis, director executiu de l’escola de negocis la Chicago Booth School of Business contesta a una entrevista a Cinco Días. L’objectiu de la seva visita és fer un curs que pretén orientar a les famílies riques a mantenir el seu patrimoni de generació en generació. L’entrevista conté dues preguntes que extrec.

Quin sistema universitari li agrada més, l’europeu o el dels EUA?
L’avantatge del sistema europeu és que en general les tarifes d’entrada són menors que en les universitats d’elit dels EUA. A canvi, aquestes són més flexibles. Una escola com Chicago pot enfocar-se en la recerca, i una altra com Harvard es pot centrar en l’estudi de casos.

Això canviarà amb el nou pla d’universitats europeu?
No sóc expert, però al meu entendre si. És una altra cultura. Als Estats Units les escoles de negocis sempre han fomentat que els ex alumnes retroalimentin la seva alma mater. Les escoles a Espanya estan una mica més avançades que d’altres a Europa, i estan enfortint les seves xarxes d’ex-alumnes en una manera una mica més semblant a l’estil nord-americà.

Realment la universitat americana té un cost, sigui pública o privada, que no poden assumir ni les classes mitjanes sense endeutar-se.

2 respostes a “La universitat americana és més flexible que l’europea”

  1. a 30 des. 2008 a les 1:27 Joan Gil Oliveras

    Tot i que no sóc un amant dels EUA, de tot se’n pot aprendre. I que les universitats que fan més recerca no tinguin més recursos, evidentment, sembla una broma.

  2. a 30 des. 2008 a les 9:52 enriccanela

    Joan,
    Els EUA no tenen un estat del benestar com nosaltres. És molt dur. Per estudiar has d’hipotecar-te (si no ets ric). No m’agrada. El tema és que fiscalment qualsevol donació et fa estalviar diners i així les coses funcionen diferent.
    Per a la recerca un paradís, però combinen bé la recerca privada i la pública. En aquest sentit, en contra del que em sembla defenseu, hi ha un pressupost públic destinat a recerca, a través de contractes amb les institucions públiques de recerca (tipus NIH en salut, biomedicina) i privats amb companyies. És l’única forma de ser líders. Avui és l’únic país que en això tira fort.

Trackback URI | Comentaris RSS

Deixi una contestació