Enric I. Canela

Els estudiants tancats a la UB no celebraran el Cap d’Any perquè creuen que es contraproduent i que estan allà per treballar per als seus objectius, la reflexió sobre el Pla de Bolonya. Diu que ho celebraran quan hagin aconseguit els objectius.

Em sembla una decisió assenyada tot i que brindar amb cava no és dolent.

Avui El Periódico fa una reflexió sobre Bolonya a Bolonya sacseja la universitat. La tesi és que la universitat no l’importa res a ningú. Un article bastant d’acord amb la realitat, segons el meu punt de vista.

Però torno als estudiants tancats i als seus objectius. Crec que de tot plegat s’han de treure coses positives i no trencar la convivència. De moment els tancats no ho han fet i no crec que ho facin.

Al meu parer cal aprofitar aquest debat que, en última instància, va més enllà de l’adaptació l’espai Europeu d’Educació Superior com s’ha entès en molts àmbits. Adaptar-s’hi vol dir crear les condicions per a què els estudiants tinguin unes condicions que els permeti l’estudi de la mateixa forma que els seus homòlegs dels països que prenem com a model i això, no ens enganyem, és impossible en les condicions actuals.

Em reiteraré una vegada més, el problema no és la mercantilització. Tots els estudiants que han participat en algun pla d’estudis saben que les empreses no han intervingut per a res. Un problema són els recursos que la societat posa en mans d’estudiants i universitats per tal que les coses es puguin fer bé.

Un segon problema és l’equiparació del grau a la diplomatura (o enginyeria tècnica o arquitectura tècnica) o llicenciatura (enginyeria o arquitectura). Aquest és un tema sobre el que he parlat (veure Els graus de Bolonya, diplomatures o llicenciatures). Sembla que Europa ja ha parlat i l’Estat espanyol haurà de seguir la norma, amb un conflicte afegit, els problemes que els col·legis d’enginyers han generat.

I un tercer problema és el dels màsters que està perfectament explicat en un article d’El País al que faig referència a El finançament de les universitats. La redactora, Susana Pérez de Pablos, va recollir perfectament tot el que li vaig comentar al respecte i ho ha sintetitzat millor del que ho faria jo.

Aquests són els problemes sobre els que cal treballar amb el Ministeri de Ciència i Innovació més que amb les universitats.

Diré més, al meu parer el Ministeri estaria obert a discutir ordenadament aquestes qüestions amb tothom. Potser caldria una representació catalana, amb totes les parts. El que ja no em semblaria bé és que la veu dels estudiants la portés el Sindicat espanyol d’estudiants, que tan poca representació té a Catalunya.

En tot cas desitjar que l’any que comença ens permeti trobar solucions per fer una universitat millor

2 respostes a “Cap d’Any pensant en el procés de Bolonya”

  1. a 31 des. 2008 a les 4:40 Joan Gil Oliveras

    Jo crec que és l’hora d’obrir “fronteres interestamentals”. Això però també dependrà d’un estament molt immobilista com ho és el PDI funcionari. Si realment es vol encarar el canvi cap a l’EEES, el millor serà que comenci el debat entre tota la comunitat universitaria (que va prometre al 2001 el propi Zapatero). I que d’aquest debat, tothom cedeixi i es comprometi a seguir el “full de ruta” pactat. Diguem idealista si d’aquest full de ruta li dic Pacte Social per la Universitat Pública Espanyola. Un dels problemes també que ens podem trobar seran amb aquells estudiants que ara tenen molt clara la seva postura i la tenen tan ben argumentada que no acceptaran cap retrocès en el seu discurs per tal d’unificar forces i després pactar. Ni crec que algun d’aquests sectors tingui cap mena d’interès, o tingui una història plena de pactes i cessions. Per tant, entre PDI immobilista (cabrejat pel desgovern creat a la universitat per tots nosaltres), i bona part dels nostres que no voldran cedir (i menys si hi ha expedients pel mig) veig la cosa molt però que molt negre. La gent d’UB-Raval (els tancats a la Central), crec que ens poden donar una ajuda perquè tot acabi bé. Recordo que perquè això passi tothom hi ha de dir la seva, i pel que sé, hi ha massa immobilisme en el PDI funcionari.

  2. a 31 des. 2008 a les 6:31 enriccanela

    Joan,
    Però que dius home!. Un estament immobilista nosaltres? Tenim de tot com en qualsevol col•lectiu, tant hi ha estudiants immobilistes com PDI immobilista, com simpàtics, antipàtics, grassos o prims. Jo no soc pas un immobilista, o si? Altra cosa és que m’agradi que posin silicona a les portes, són dues coses diferents. Jo no et consideraré immobilista per que t’empipis si t’ho fan.
    El que si que comtes és un error gravíssim, creure que una promesa del Zapatero serveix per alguna cosa més que per regalar les orelles d’un auditori.
    I és que no ha de cedir ningú. El que cal és estar d’acord sobre que es vol discutir.
    Si ens quedem en l’esperit de la paraula, immobilista és el que no vol canviar, no? Altra cosa seria voler canviar equivocadament. El PDI immobilista està més en contra de Bolonya que els que estan tancats. Tu saps que és preparar una altra assignatura i no poder fer servir el mateix Power Point?
    Creieu-me, el que cal debatre és el que he comentat. I anar a fons i cedir poc. Això és el que farà avançar.
    I un molt bon any!

Trackback URI | Comentaris RSS

Deixi una contestació