Enric I. Canela
Ahir es va a Madrid la presentació del document Datos y Cifras del Sistema Universitario Curso 2008/2009 i annex elaborat pel Ministeri de Ciència i Innovació i, alhora, també la de l’Informe RedOtri 2008 elaborat per la Conferència de Rectors de les Universitats Espanyoles (CRUE). La presentació tècnica dels documents les van fer, el primer, Cristina Moneo, subdirectora general responsable de la seva elaboració, i el segon Carme Verdaguer, coordinadora de la comissió elaboradora de la RedOtri. La presentació es si la van fer respectivament el secretari d’Estat d’Universitats, Màrius Rubiralta, i el rector de la Universitat de València, Francisco Tomás Vert, president de la ReOtri. Àngel Gabilondo, president de la CRUE i rector de la Universitat Autònoma de Madrid va intervenir comentant aspectes d’ambdós documents i de la situació actual de la universitat i la transferència de coneixement. Un cop presentats els documents va haver una torn de preguntes de la premsa.

Com és natural, ahir al vespre i avui, la premsa se n’ha fet ressò i destaca alguns temes (1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 9, 10, 11, 12, 13, 14, 15, 16 i 17) però podeu llegir millor el document lliurat pel servei de premsa del ministeri).

El relació a l’informe de la RedOtri, Francisco Tomás va fer èmfasi en la bona posició en què es troba el sistema universitari espanyol, que col·loca a nou centres del país entre els 500 millors del món. El 13% de les nostres universitats forma part del rànquing de les més prestigioses, cosa que denota el desenvolupament de l’educació superior, malgrat això la dificultat del moment econòmic actual no ha de ser obstacle per a l’estancament d’aquesta tendència positiva i va instar a unir esforços, malgrat la crisi. El Economista destaca que les empreses i la universitat estan encara divorciades. Quina mania, si no ens hem casat com podem estar divorciats. Gabilonso al torn de preguntes, va matisar que si s’elaborés un rànquing que comptés les condicions i els diners, les universitats espanyoles quedarien en els primers llocs. Magnífics resultats per les condicions que tenen.

Gabilondo va dir que l’adaptació a l’Espai Europeu d’Educació Superior no es pot fer a cost zero, que es garanteixi la igualtat d’oportunitats amb beques i ajuts, especialment les relacionades amb la mobilitat, que en temps de crisi no s’han de reduir els recursos destinats, que el màster per a la formació del professorat de secundària hauria de tenir un preu proper al dels graus. Va també reclamar que la informació sobre Bolonya ha d’arribar als estudiants de secundària que són els universitaris de demà. En relació a les protestes dels estudiants va dir que cal parlar, però amb qui vulgui escoltar, i escoltar a qui vulgui parlar. És a dir va reclamar un diàleg amb els dialogants. Igualment va reclamar menys burocràcia de l’ANECA i que quedin clars els papers d’aquesta agència estatal i les autonòmiques.

Rubiralta va dir que de moment s’han posat recursos per a la reforma dels ensenyaments, per tant no és a cost zero, encara que es requereixen més diners, que els diners destinats a beques han de passar del 0,08% del PIB de l’any 2006 (darrera dada oficial a la mitjana de l’OCDE el curs 2011/2012 (aproximadament el 0,25% al 2006) També va recordar que els estudiants que cursin màsters oficials tenen dret a beca ja que les convocatòries els inclouen. Rubiralta també va dir que s’estaven simplificant algunes coses de la gestió de l’ANECA i que ara amb el nou consell assessor les coses millorarien. En relació a aquest i a altres punts, Público presenta un gràfic comparatiu de xifres.

Respecte a les dades concretes es va destacar que el 39% dels joves espanyols entre 25 i 34 anys té estudis universitaris, una xifra que supera la mitjana europea de l’OCDE, situada al 33%. Que ara hi ha a Espanya 1,7 centres universitaris per cada milió de persones, situació similar a la dels països més desenvolupats. Igualment es va destacar la presència majoritària de dones a les aules universitàries (54,7%) en primer i segon cicle, que en el cas de les graduades assoleix el 60,9%. Gràcies a la creació d’observatoris i al treball amb organismes d’igualtat, s’ha aconseguit la plena incorporació de la dona al sistema, tot i que encara cal que s’integri a la recerca. Amb tot, les dones amb prou feines suposen el 36% del personal docent i investigador: el 35,5% a les universitats públiques i el 41,5% en les privades. Una altra dada que es va destacar és el canvi en l’edat dels estudiants univesitaris: així, encara que el 69% dels de primer i segon cicle té menys de 25 anys, hi ha un 15,5 per cent que supera els 30 anys, un nombre que s’ha duplicat en l’últim decenni. Pel que fa als màsters, el nombre de màsters oficials i també el de llurs alumnes s’ha duplicat en un any, fins als 1.775 programes i 33.021 estudiants en el curs 2007-2008 en comparació amb l’anterior, dels quals el 22,7% eren estrangers. La premsa també indica (i 2) que malgrat l’anunci que es va fer d’elaborar un pla de comunicació sobre el procés de Bolonya, el més calent és a l’aigüera. Ha passat gairebé un mes i mig des d’aleshores i no s’ha tornat a saber res d’aquest pla d’informació. La resposta a això de Rubiralta, segons la premsa, no va estar massa clara i diu que es va defensar al•legant que els representants del Ministeri no han deixat de visitar les universitats i que aquestes, pels seus propis mitjans, han fet un gran esforç informant des dels seus webs sobre els canvis que experimentarà la universitat durant els propers cursos. El secretari d’Estat va afegir que en poques setmanes es farà pública la declaració de defensa de la modernització de la universitat en general i de la pública en particular. Va dir que recolliran més dades i xifres per fer una declaració en defensa de l’educació superior en les pròximes setmanes. La meva apreciació personal, jo era allà, és que la sintonia entre Màrius Rubiralta i Àngel Gabilondo era total. Ambdós volen el mateix i entenen igual la situació. Altra cosa és la capacitat que tenen de resoldre els problemes a causa de la situació econòmica. Jo crec que es trobaran solucions aviat. Cal treballar el tema de la informació però abans cal aclarir algunes coses en el si del propi govern espanyol: beques, competències, etc. Quan al document que conec més a fons, el del Ministeri, bo, millor que els anteriors i una bona síntesi.

Trackback URI | Comentaris RSS

Deixi una contestació