Enric I. Canela

Xavier Marcet, amb la seva claredat i encert habituals, ens recorda, insisteix, que la universitat si no canvia la forma de governar-se, no podrà retenir el talent. L’assemblearisme no és model de democràcia capaç de fer-nos competents, només aporta un igualitarisme allunyat de la igualtat d’oportunitats.

És urgent que la universitat tingui plena autonomia per contractar i fixar salaris i per escollir els estudiants en funció de les seves capacitats.

6 respostes a “Igualitarisme universitari”

  1. a 11 gen. 2009 a les 12:37 Joan Gil Oliveras

    Això pot comportar elitisme econòmic, desigualtats socials, buits legals, menys consens universitari, laboralització del PDI funcionari (pitjors condicions laborals). Això, això, és la crítica contra Bolonya.

    Assemblearisme? Ara, a un sistema de Claustre (per cert, cada cop més en desús) s’en diu assemblearisme? No se li pot dir ni democràcia perquè és estamental.

    Però és que actualment la Universitat ja és governada de forma jeràrquica (semblant a l’autoritarisme i la imposició). En el document de seguiment a l’EEES de la UAB ja es posava de manifest això.

  2. a 11 gen. 2009 a les 2:11 enriccanela

    Joan,
    Jo estic en contra de l’elitisme econòmic, no de l’intel·lectual. Ja saps que hi estic en contra. Bolonya no diu res d’elitisme econòmic. Si ho digués jo estaria en contra. Si vols un país fort és idiota voler un elitisme econòmic, interessen els millors cervells ben formats.
    A qui triaries per decidir com tractar-te una malaltia greu, Déu no ho vulgi. A un sistema estamental o a un que no ho fos.
    Si un dia fossis conseller, per prendre les decisions que faries? El 99% de les vegades t’assessoraries, ets intel·ligent, per la gent preparada, no faries una votació popular.
    La democràcia implica triar el Govern del país. La universitat és jerarquica perquè el coneixement ho és. És la meritocràcia. Altra cosa és la vergonya de sistema que tenim aquí.
    Jo et respecto, molt, i t’escoltaria sempre, però crec que de com portar una universitat en sé més, per tant després d’escoltar-te decidiria jo.
    I disculpa la personalització ja que saps que és en to d’amistat i en el debat de les idees.
    Jo hi dic, altres fan comèdia però creuen menys que jo en l’opinió dels estudiants.

  3. a 11 gen. 2009 a les 12:17 Elliot

    És un debat molt interessant, poca cosa més a afegir. Després de l’experiència d’un mes i mig d’ocupació de la meva facultat i de veure com aquesta era “autogestionada” pels estudiants (sense comentaris), ho tinc molt clar. El sistema assembleari no és l’adequat per governar una universitat (sembla obvi, però hi ha qui t’ho defensarà). Una assemblea d’estudiants no pot condicionar el funcionament d’una universitat. Les assemblees han d’estar per una altre cosa.

  4. a 11 gen. 2009 a les 1:51 enriccanela

    Elliot,
    Jo crec amb les assemblees. De fet encara recordo les que feiem quan era estudiant, però és impossible fer funcionar res amb assemblees. A més, s’hauria de recuperar la cultura assembleària perduda fa uns quants anys.

  5. a 11 gen. 2009 a les 7:34 Joan Gil Oliveras

    Precisament molts dels que controlen les assembles tenen poca cultura assembleària. Es van fer coses molt positives fa molts anys amb les assembles de professors i estudiants. Si, amb professors. A alguns ara els costaria entendre això perquè volen el control.

  6. a 11 gen. 2009 a les 7:44 enriccanela

    Joan,
    D’acord. Fa bastants anys va funcionar. Són dues coses, fer funcionar les assemblees per debatre i fins i tot de lobby, en positiu, i una altra per governar.
    Jo defenso les assemblees però no l’autogestió. Alenteix tot i no et permet ser competitiu, que vol dir adapta-se ràpidament a les demendes de tot (recerca, coneixement, ect.). I cal ser-ho, el món va molt depresa i cal córrer molt per restar en el mateix lloc.

Trackback URI | Comentaris RSS

Deixi una contestació