Enric I. Canela

Llegia a Rebelión un article de Joel Sans, de Estudiants en Lluita i activista del moviment a la UAB. Acabava, després de dir que ha passat aquests dies a les universitats catalanes:

Per aturar el procés de Bolonya es necessita avançar cap a una vaga indefinida, com van fer els estudiants a Grècia. L’exemple de la UAB mostra que una cosa així és possible. Fins i tot en facultats de l’Autònoma que l’any passat no reunien en assemblea a més de 15 estudiants, aquest any han paralitzat la seva facultat dues setmanes amb assemblees de 200. Les coses estan canviant molt ràpidament. Generalitzar les bones experiències és indispensable perquè l’avanç en el moviment sigui el més intens possible després dels exàmens de febrer.

I quin és l’objectiu després d’aturar el procés? Ser els únics d’Europa? Mantenir l’ample de via espanyol per no poder-nos comunicar fàcilment? Mantenir-nos encara més a prop dels països subdesenvolupats? Mantenir el nostre sistema que, com s’ha demostrat, és el millor de l’OCDE? Una forma interessant de progrés.

4 respostes a “Quina manera de progressar”

  1. a 11 gen. 2009 a les 12:22 Elliot

    En Joel Sans és company meu de classe. És una persona molt preparada, però no comparteixo els seus anàlisis sobre el que ha passat aquestes darreres setmanes a la universitat. Quan parla de “generalitzar les bones experiències” no sé a quines bones experiències es deu referir, crear una gran tensió entre els estudiants, potser? Posar-se en contra a la majoria d’estudiants?

    Ja vaig dir que cal fer una profunda autocrítica sobre tot el que ha passat. Hi ha companys que ja la comencen a fer, altres prefereixen continuar amb la vena posada i no veure la realitat dels fets. Així els va.

  2. a 11 gen. 2009 a les 1:54 enriccanela

    Elliot,
    Les “bones experències” són les tancades, compartir espais, etc.
    En general, a les facultats de lletres hi ha un grup més abnudant d’estudiants (i professorat) amb aquestes opinions. De fet el que demanen mai no ha existit, ni existirà. Cal ser pràctic.

  3. a 11 gen. 2009 a les 7:16 Joan Gil Oliveras

    És el Joel Sans el que criticava el meu sindicat per baixa combativitat?

    És ell el que ara s’adona que s’han comès errors?

    És ell el que diu que ja n’hi ha prou de sectarisme i en el mateix escrit ens posa a parir?

    És ell un dels que parteix d’una visió trostkista del món?

  4. a 11 gen. 2009 a les 7:42 enriccanela

    Joan,
    Jo no el conec, però veig que tu i l’Elliot si. No és un home masssa centrat, per dir-ho d’alguna manera.

Trackback URI | Comentaris RSS

Deixi una contestació