Premi al rigor


Enric I. Canela

Avui gràcies a un comentari he caigut a UAB S.A. un bloc heavy anti-bolonya. M’he entretingut amb TOP10 Mentides. Una és:

Recerca =Negoci

La LOMLOU permet la creació d’institucions mixtes amb capital universitari i de l’empresa privada (art.83):

“Los grupos de investigación reconocidos por la Universidad, los Departamentos y los Institutos
Universitarios de Investigación, y su profesorado […] podrán celebrar contratos con personas, Universidades o entidades públicas y privadas para la realización de trabajos de carácter científico, técnico o artístico, así como para el desarrollo de enseñanzas de especialización o actividades específicas de formación.”

M’he permès fe un comentari aclaridor

Recerca = Negoci
Llei Orgànica de Reforma Universitària ((Ley Orgánica, 11/1983, de 25 de agosto. B.O.E. de 1 de septiembre))
Article 11.
Los Departamentos y los Institutos Universitarios, y su profesorado a través de los mismos, podrán contratar con entidades públicas y privadas, o con personas físicas, la realización de trabajos de carácter científico, técnico o artístico, así como el desarrollo de cursos de especialización.
Los Estatutos de las Universidades establecerán el procedimiento para la autorización de dichos contratos y los criterios para la afectación de los bienes e ingresos obtenidos.
Com es pot veure els legisladors de principis dels 80 ja van preveure el que voldrien 15 anys després el signants de la declaració de Bolonya.

Si us llegiu les coses que diuen veureu que el rigor no és el que predomina.

8 respostes a “Premi al rigor”

  1. a 13 gen. 2009 a les 7:04 Meius

    Cartell enorme penjat a fora de la Facultat de Ciències de la UdG (un pany de paret):
    ES VEN UNIVERSITAT: RAÓ, RECTORIA (una cosa així, no recordo exactament la frase)

    L’altre dia vaig parlar amb uns d’aquests estudiants per explicar-los que es deia Rectorat i no pas Rectoria. Diuen que és igual… (?!) És el que tenim, Enric.

  2. a 13 gen. 2009 a les 7:57 enriccanela

    Meius,
    Per sort no són tots.

  3. a 13 gen. 2009 a les 8:54 Carles Oriach

    Doncs sí que anem bé… Resulta que al centre de recerca on treballo fa anys que es fan contractes amb empreses. És la millor manera que hem trobat de què l’empresa pugui fer una recerca una mica més “bàsica” del què estava acostumada perquè no n’assumeix tots els riscos, i que des de la universitat s’accedeixi a més finançament (que com que no és un ens amb ànim de lucre s’inverteix en personal i millora d’equipaments i infraestructures científico-tècniques) alhora que es formen persones en el front-end de la tecnologia (la innovació, vaja) que ténen la capacitat intel·lectual de fer recerca ambiciosa però saben adequar-se a l’empresa privada on, molt probablement, hauran d’acabar treballant. Jo no veig problema en aquest model (potser ells sí) i… sigui com sigui AIXÒ NO ÉS BOLÒNIA!

  4. a 13 gen. 2009 a les 9:42 enriccanela

    Carles,
    A banda del que dius, és que a sobre dieuen que Bolonya té la culpa d’una cosa que ja és llei des de l’any 1983! Van néixer amb aquesta llei.
    A més, deixant de banda les bajanades, la visió d’un antropòleg i la d’un enginyer estan molt allunyades. A qui se li pot passar pel cap supeditar l’antropologia al mercat? O la Història?

  5. a 13 gen. 2009 a les 9:58 Ramon

    Els estudiants anti-Bolonya de la UdG, després de 3 setmanes de merescudes vacances, tornen a la seva “activitat”. A veure quina en preparen (fins ara, cal dir-ho, han portat a terme protestes pacífiques i no han molestat a ningú, que jo sàpiga). Sí, la Meius té raó, l’esmentada pancarta no fa precisament patxoca.

  6. a 13 gen. 2009 a les 10:28 enriccanela

    Ramon,
    El problema de les minories actives que no repesenten gaire és justament que són actives. la resta acaba pagant els plats trencats.

  7. a 13 gen. 2009 a les 12:00 bolonyaalauab

    En nom del rigor, em permeto el luxe d’afegir l’apartat sencer i aprofitar l’ocasió per dir que tot i que això ja hi fós a la LRU, no és òbice per negar que la voluntat d’aprofundir en aquesta línea és MANIFESTA I CLARIVIDENT. I que convido a tots els comentaristes i al mateix Enric, a llegir en profundidat la web de la UAB a on “informa” i aplicar els mateixos estàndards de qualitat que als estudiants antibolonya, també pel que fa al respecte de la “normalitat acadèmica” i reglaments.

    RECERCA=NEGOCI

    La LOMLOU permet la creació d’institucions mixtes amb capital universitari i de l’empresa privada (art.83):

    “Los grupos de investigación reconocidos por la Universidad, los Departamentos y los Institutos
    Universitarios de Investigación, y su profesorado […] podrán celebrar contratos con personas, Universidades o entidades públicas y privadas para la realización de trabajos de carácter científico, técnico o artístico, así como para el desarrollo de enseñanzas de especialización o actividades específicas de formación.”

    Un exemple: La UAB signa un conveni amb Eugin (EUVITRO S.L.), la qual també recapta òvuls (operació molt discutida per la gran desinformació sobre els efectes secundaris greus per a la salut de la dona).

    “Conveni de 21 de maig de 2008 entre la UAB i la Clínica EUGIN (EUVITRO S.L.), per a la creació de la “Càtedra de Recerca EUGIN”.

    Font: Butlletí Oficial de la UAB. (Més informació: Kaos en la Red/EspecialBolonya).

    Enguany comença a la UAB un màster nou (no oficial) que costa 6.200€ : “Biologia de la reproducció i tècniques de la reproducció humana“:

    [NOTA: Al llistat d’entitats col·laboradores no consta Eugin, però cal tenir en compte que aquest conveni tampoc surt recollit al llistat de convenis del portal de la UAB. Res a verue amb aquest altre llistat extret del Butlleti Oficial de la UAB, a on surt el Banc Santander conveni que sí que han publicitat a tort i a dret… sense explicar què han signat exactament a ningú (quina és la contrapartida per part de la universitat?).]

    La LOMLOU no estableix cap garantia per a que -tot i que la dotació humana i d’infraestructures d’una universitat publica generalment són molt superiors a qualsevol ens privat-, els resultats d’aquest conveni siguin d’aprofitament públic: ni el màster (que és privat) ni les patents, tècniques o resultats produïts.

    És a dir, una universitat finançada pels impostos de tothom i les nostres matrícules signa un conveni de col·laboració per a la docència d’un màster privat (no públic) i produïr recerca amb aquesta empresa privada amb ànim de lucre que treu els seus beneficis a partir de la captacíó d’òvuls i esperma per a la recerca en reproducció per aquells que s’ho puguin pagar (no és un ens públic sinò privat).

    Malhauradament NO CONEIXEM les clàusules d’aquest conveni perque la UAB no las ha fet públiques tot i que l’estudiantat de la UAB durant les ocupacions va demanar que es publiquessin. (juntament amb d’altres convenis molt més preocupants amb el Banc Santander i Repsol, p.e.).

    ¿Qui es beneficia d’aquest conveni? Els estudiants? (sí, els que tinguin els diners per pagar-se el màster), la qualitat docent d’aquest màster? (una empresa interessada en treure profit de la reproducció assistida perque és el seu negoci es com si McDonalds ens assesorés en matèria de nutrició), el conjunt de la societat? (la llei no obliga a que el resultat d’aquestes recerques tinguin una patent lliure, pública com tota la recerca feta amb diners públics, EUGIN molt probablement tingui reserva per a l’explotació de la patent). Si EUGIN S.L. no tingués cap benefici d’aquest tracte, perquè signa el conveni? Com que no és públic el conveni, no podem sinò parlar per l’experiència d’altres universitats i centres. P.e. veure quins han estat els efectes de la col·laboració “desinteresada” de laboratoris farmacèutics en recerca sobre nous productes:

    “A febrer de 2000, la New England Journal of Medicine va oferir disculpes públiques per la davallada dels estàndards de qualitat soferta en els darrers anys. La disculpa fou desencadenada perquè es va calcular que la meitat dels 40 articles publicats des de 1997 en els que es valoraven medicaments havien estat escrits per investigadors amb vincles comercials amb les farmacèutiques que produïen els productes avaluats”.

    Font: Evans, G.R. (2001) ‘The Integrity of UK Academic Research under Commercial Threat’ Science as Culture 10 (1): 97-111.

  8. a 13 gen. 2009 a les 2:03 enriccanela

    Jo vaig llegint amb profunditat gairebé tot el que puc i procuro tenir rigor, tot i que a vegades em pugui equivocar. Com deia, il•lustreu amb una cosa que es feia abans de la LOMLOU, des de l’any 1983. I càtedres d’empresa hi ha des de molt abans.
    Jo no sé si el conveni amb Eugin surt a una llista de convenis, però la UAB ho va fer públic amb fotografia inclosa:
    http://www.uab.cat/servlet/Satellite?c=Page&cid=1090226434100&noticiaid=1211351579441&pagename=UAB%2FPage%2FTemplatePlanaDivsNoticiesdetall
    Un màster no oficial s’ha d’oferir a preu de cost ja que no el finança ningú. En aquest cas, part del professorat no és de la UAB i cobra. De totes formes no veig que els estudiants que acaben la llicenciatura, sense tenir un contracte específic per això, hagin de fer un màster de “Biologia de la reproducció i tècniques de la reproducció humana” que com diu el propi anunci
    http://www.uab.es/servlet/Satellite/Masters-i-Postgraus/Masters-i-Diplomatures/Dades-basiques-1203328491238.html?param1=1554_11_ca&param2=2008
    està enfocat a recerca i professional, lògic. No té res a veure amb els màsters oficials i em sembla molt bé. No té perquè regalar les coses a l’empresa, no?
    No veig perquè no ha de fer recerca en col•laboració amb l’empresa, com s’ha fet sempre que s’ha pogut i com es fa a qualsevol altre lloc del món civilitzat. Altre cosa és que vulgueu “convergir” amb la República de Togo.
    Naturalment que es beneficien els estudiants. Pregunteu als que corren per aquells departaments i els que cursen les disciplines afins. Com es transmet l’experiència a classe, bàsicament tenint-la. Podeu estar convençuts que els llocs on surten els millors currículums és on hi ha una relació adequada, una part, de recerca lligada a empreses, instituts, hospitals (públics o privats). Naturalment que Eugin se’n beneficia. I molt bé que està. Com arreu del món civilitzat: tu guanyes jo guanyo, cap altra cosa funciona, el món és així, no està format de tereses de Calcuta. I lògicament, sempre cal control, de tot, ètica, bon ús, i fins i tot de les cites que s’agafen.
    Un dels problemes de la globalització és agafar cites i no comprovar si són certes. Citeu al New England Journal of Medicina. Bé només cal que aneu al meu escrit de l’abril:
    http://www.enriccanela.cat/index.php/2008/04/13/es-mercantilitza-la-universitat/
    on parlo d’aquet tema a rel d’un article de T. Verges a Rebelión. Allà vaig posar la cita original perquè no em creia res del que deia. Òbviament era fals.
    Hi ha algú de ciències o tècniques entre els que us dediqueu al web aquest?

Trackback URI | Comentaris RSS

Deixi una contestació