Enric I. Canela
Llegia una entrevista amb Daniel Santín, professor de Economia Aplicada de la Universitat Complutense de Madrid en la que li preguntaven sobre educació. La reprodueixo:
Quines són les conseqüències econòmiques del fracàs escolar al nostre país?
Existeixen nombrosos estudis que demostren com un major nivell educatiu suposa majors salaris i menors taxes d’atur. A més, amb una educació de qualitat, el sistema productiu resulta enfortit i genera un major creixement econòmic. D’aquests resultats es beneficien no només als individus, sinó també la societat, atès que les persones amb més ingressos seran també els futurs pagadors de més impostos que contribuiran a millors polítiques de despesa pública. Igualment, l’economia gaudirà d’altres efectes positius, com major competitivitat, ràpida introducció i adaptació a les noves tecnologies, etc.
Es calcula que els repetidors costen a l’Estat prop de 800 milions d’euros l’any. És realment eficaç aquest sistema?
La qüestió sobre la repetició de curs durant l’etapa obligatòria és un dels aspectes que resulten més controvertits, ja que compta amb opinions enfrontades. Les dades de Pisa 2003 i 2006 indiquen una major taxa de repetidors a les escoles públiques. Atès que la repetició no es distribueix uniformement per tipus d’escola, és important plantejar en quina mesura les variables influeixen en que un alumne hagi repetit curs als 15 anys. Aquest tipus de treballs conclouen que hi ha factors de risc, com un nivell socioeconòmic familiar baix o immigrant, que influeixen en que aquesta probabilitat augmenti.
Considera el pla Bolonya una oportunitat per a la millora de la universitat?
Si amb el pla Bolonya es fa el que es diu que es vol fer – una formació més personalitzada i un aprenentatge més interactiu -, serà molt positiva. Però la seva aplicació serà cara i ha d’haver un pacte polític perquè totes les comunitats autònomes facin l’esforç pressupostari. Si el Govern vol que amb els mateixos recursos les universitats canviïn, serà un fracàs. Perquè el pla Bolonya sigui efectiu cal posar diners.
Com veieu a la darrera pregunta, calen recursos per aplicar el Pla de Bolonya, però jo afegeixo que recursos sense reorganització, canvi de les estructures de govern de les universitats pot representar un malbaratament de recursos. Alerta!