Enric I. Canela

En una entrevista amb l’Agència EFE la ministra de Ciència i Innovació, Cristina Garmendia, ha fet unes declaracions que diuen molt sobre quina és la seva opinió sobre la situació de la universitat i per on poden anar els trets en el futur. En general estic d’acord amb tot, però em preocupa que la representació dels estudiants sigui estatal amb sindicats que pràcticament no existeixen a Catalunya.

Les declaracions:

Gramendia ha demanat a les comunitats autònomes que reflexionin sobre el seu sistema d’universitats perquè cadascuna decideixi quines són les seves fortaleses, ja que el model universitari espanyol és massa homogeni. És el moment de buscar quin és l’àmbit en què volen competir, si és un àmbit internacional, si és territorial, si és local… El Govern utilitzarà les xarxes socials a Internet per comunicar les oportunitats de l’Espai Europeu d’Educació Superior (EEES) als alumnes. Admet que els moments de canvi, com és el procés de Bolonya, susciten moltes inquietuds, per la qual cosa s’ha de fer un gran esforç de comunicació. Tots hem d’aprendre d’aquest moment de dificultat i com millorar, cadascú en la mesura que puguem, el flux d’informació, assenyala en relació amb les protestes d’alumnes d’alguns campus. La informació també ha d’arribar a les famílies i als alumnes de Batxillerat per tal que entrin a la universitat sense cap por i pensant en que es poden moure lliurement per l’EEES. La ministra assegura que el Govern farà el màxim esforç, però la informació diària, la han de donar els rectors dins de les pròpies facultats.

Nega que es vagi a privatitzar la universitat pública, però reconeix que només amb dir-ho no es convenç als estudiants. Allà on ens hem pogut reunir amb els representants d’estudiants, per descomptat la interlocució ha canviat i ha millorat moltíssim. Estic confiada que la interlocució directa va a ajudar a que ells mateixos expliquin i desfacin alguns dels mites que s’estan fent.

Confia també en que els qui ja cursen carreres adaptades a l’EEES puguin transmetre la seva pròpia experiència. Aquest serà, sens dubte cap, el millor dada amb que puguem comptar.

Pel que fa al moviment estudiantil, assenyala que és plural. El que és important és que la reivindicació es faci sota canals democràtics i que les veus estan agrupades al voltant dels representants escollits democràticament pels universitaris. En aquesta línia, parla de la interlocució directa i bilateral que hi haurà en el Consell de l’Estudiant Universitari, on els representants dels alumnes es reuniran amb el Ministeri. A més, els estudiants participaran sempre en les comissions mixtes que tracten assumptes universitaris, com el finançament. És molt important, i vull promoure’l, tenir un canal on els representants dels estudiants universitaris puguin tenir les seves pròpies reunions a Europa.

Reconeix que altres països porten molts anys adaptant el seu sistema universitari a Europa i això és un handicap molt important ara mateix per al nostre sistema. Entre les universitats espanyoles, unes tenen pràcticament els seus títols adaptats a Europa i altres han començat tímidament, cosa que atribueix a l’actitud i les dificultats pròpies de cadascuna.

Sobre les crítiques dels rectors cap a l’ANECA en la verificació de titulacions, assenyala que s’ha d’estar molt atent a la burocratització i treballar per millorar el sistema, encara que creu que s’avança a un ritme adequat.

Preguntada pel paper de les comunitats autònomes en l’EEES, Garmendia respon que tenen responsabilitats segons les seves competències. El que cada comunitat autònoma vol fer en l’impuls del seu sistema universitari, no només no ens ho comenten, sinó que no tenim res a opinar; podem recomanar, però no podem incidir en les polítiques territorials, aquesta ja és una relació entre les universitats i la seva comunitat en particular

Pel que fa al cost de la reforma, en cap moment s’ha dit que havia de fer a cost zero, segons Garmendia, qui posa com a prova les quantitats pressupostades per l’Estat des de 2005, encara que Bolonya no només és una qüestió de diners. A partir de l’experiència de les universitats, assenyala, esperem arribar a un acord de quin pot ser el cost d’adaptació d’una titulació.

En relació amb les beques, destaca que augmentaran fins a la mitjana de l’OCDE abans que acabi la legislatura. Hem de garantir a la nostra societat que no hi haurà cap estudiant que no pugui anar a la universitat per un motiu econòmic. Pel que fa al model de finançament de les universitats públiques, diu que ha de ser sostenible en el temps, encara que no pot ser estandarditzat per a totes per les seves diferències.

Apunta cap a una regulació que permeti la mobilitat del professorat entre universitats i no creu que desaparegui cap titulació, ni tan sols les de menys demanda, sinó que hi haurà més.

2 respostes a “Importants declaracions de Cristina Garmendia”

  1. a 23 gen. 2009 a les 5:27 Jordi Cartanyà Solé

    Lamentable visió la de la Ministra de decidir si les universitats volen competir localment, territorialment o globalment. Li recomano a la Ministra que llegeixi el libre: Universities: locally engaged, globally competitive.
    Les universitats catalanes han de donar resposta amb els graus a les necessitats básicament del territori, el postgrau (màster i doctorat) ha d’anar vinculat en general a recerca competitiva globalment, especialment en els àmbits on la universitat hagi definit conscientment i consistentment la seva focalització estratègica. Certament no es pot està a la champions en tot i cal especialitzar-se.

  2. a 24 gen. 2009 a les 1:04 enriccanela

    Jordi,
    Tens raó, una universitat pot ser competitiva mundialment en un àmbit concret. De totes formes, hi ha universitats per aquelles terres que val més que no surtin gaire. Jo crec, però, que la ministra, que és molt intel·ligent, malgrat dominar menys el tema d’universitats parlava en un sentit semblant al teu. Per altra banda, l’Imperial College no és Essex. Hi ha diferènciues enormes.

Trackback URI | Comentaris RSS

Deixi una contestació