Marxo a la trilateral


Enric I. Canela

L’altre dia vaig escriure un article Mentida o ignorància? Fent referència a un altre que havia publicat Kaosenlared.Aquest article meu el cita Especial Bolonya dient que mereix espacial atenció l’atac furibund per part meva.

La veritat és que m’ha causat sorpresa que l’aplicació de la pura lògica sigui denominada ultraconvergent. Allò que diuen, què tindrà a veure la gimnàstica amb la magnèsia. Es veu que deixar en mans d’una empresa externa el servei de fotocòpies o de restauració d’una universitat, serveis bàsics, és un exemple de privatització perquè es destrueixen lloc de treball públics (han oblidat la neteja). La visió política del tema és extraordinària. Amb tot cal recordar, ja que tot deriva de Bolonya, que aquest atac a la puresa pública de la universitat es va fer, en la majoria dels casos, fa més de trenta anys. Tot això diu, té a veure amb el benefici social. Em pregunto si el benefici social es fer rendir al màxim els impostos o bé una altra cosa, però em consumiria molt de temps entrar en aquest punt. Dir que les fotocòpies o els bars han de ser una concessió és una visió ultraconvergent de la vida. El bars del Metro haurien de ser gestionats també pels treballadors del Metro?

Un altre aspecte és la no coincidència absoluta entre el sector empresarial i els membres de l’ANECA. Bé, suposo que es refereixen al consell assessor i no al patronat. L’argument és que la ministra és un exemple de la connexió. No entro a comentar el cas de la ministra, persona molt competent, però si el dels membres del consell assessor. La cosa és fàcil. S’agafa el nom de cada membre del consell assessor. Aleshores amb una meravellosa eina com el Google es busca el currículum. Esfereïdores les connexions amb el sector empresarial.

El comentari sobre el consell social és ben diferent. Si es tracta d’una connexió del món extrauniversitari amb la universitat volguda per tots els governs de la democràcia. Per cert connexió feta a l’any 1983 (més que res per allò de Bolonya). Els polítics als governs i parlaments han anat decidint cada vegada a qui triaven. A la UPC van triar fa un temps al Ramon Folch, un reconegut “empresari”, com quan van triar al notari Puig Salelles, que en pau descansi, o al notari López Burniol a la UB. També banquers, empresaris, de tot ha hagut.

No sé si els meus comentaris universitaris estan tenyits de la meva profunda visió convergent del tema. Com bé tothom sap soc un home lligat a tots els lobbies. Ho deixo ara perquè marxo a una reunió de la Trilateral.

2 respostes a “Marxo a la trilateral”

  1. a 11 febr. 2009 a les 7:47 especialbolonya

    Bones, Sr. Canela,

    Suposem que amb la Trilateral tindrà massa feina com per obrir el debat sobre quina funció tenen els serveis públics i coses d’aquestes que només interessen a la gent que no té “llibertat” (econòmica) per triar ni escola ni transport públic. 🙂

    És evident que la concepció de l’educació que defensen la dreta i “l’esquerra” parlamentaries no és gaire diferent, és a dir, que la mercantilització dels serveis públics i de l’educació no és una cosa d’avui sinó que té una llarga trajectòria. I si vostè, des del seu lliure pensament, defensa els postulats pràctics de Convergència no passa res, home. Però cercant les fonts, les coses es veuen millor. Si la Ministra and cia no deixen de dir que els estudiants estan políticament manipulats (o millor dir “polititzats”) els que opinen sobre Bolonya sovint també tenen simpaties i coincidències. És llei de vida. I això no és barrejar gimnàstica i magnèsia. És clarificar el panorama reflexiu.

    D’altra banda, com vostè mateix ha pogut comprovar, Especial Bolonya sempre ha apreciat els seus reculls i resums i per això és un link permanent a l’alçada de Fírgoa (no és poca cosa). Tanmateix i després de xerrar sobre el tema, creiem que a mesura que s’han multiplicat d’una banda les incongruències del Ministeri i els rectors i d’altre el nivell dialèctic de les assemblees i mobilitzacions estudiantils, la seva distància crítica ha patit una certa pèrdua de qualitat argumentativa.

    A tall d’exemple, vostè recrimina que s’oblida als serveis de neteja… tot i que al comentari original s’assenyalen únicament com exemple els serveis de reprografia i restauració.

    Diu que tot i no haver coincidència directa entre empresa-membres de l’ANECA, es parla de les portes giratòries, dels lobbies empresarials i es cita com a exemple palmari a la Ministra. Vostè s’aferra a que no hi ha connexió directa i que el cas de la Ministra no mereix comentaris – la feina de la Trilateral, es clar…:)-.

    Només és un exemple amb voluntat de crítica constructiva. No dubtem de que vostè defensa amb vehemència, rigor i coneixement fonamentat les seves posicions des de fa molts anys -cosa que sovint trobem a faltar als rectors i càrrecs oficials implementadors de la reforma-, tot i que de vegades aquests tipus de respostes semblen respondre més a dogmes de fe que no pas a conviccions racionals. Cosa respectable -tothom té les seves apostes i no som 24h al dia persones 100% racionals-.

    Un altre exemple és el seu rebuig a relacionar Bolonya amb l’Acord General de Comerç i Serveis. Tot i que la mateixa ANECA va fer la reflexió fa anys, ara s’implementa l’EEES al Carib i és un fet àmpliament contrastable que la lliberalització del mercat de serveis educatius és un dels eixos fonamentals d’aquest acord i sorprenentment les seves orientacions coincideixen amb les mesures implementades… per no dir que la Llei Catalana d’Universitats en fa esment explícit al preàmbul….

    Sr. Canela, valorem la seva tasca, el seu bloc és un repte intel·lectual per als antibolonya i els probolonya, eleva el nivell del debat i aporta informació actualitzada. Més enllà de les divergències polítiques, només volem respondre constructivament (i amb alegria).

    Que la Trilateral no li acapari més del compte i no oblidi fer pública tota la informació que consideri d’interés públic!! – cosa que no fa l’OMC, d’altra banda-.

  2. a 12 febr. 2009 a les 9:16 enriccanela

    Jo sempre he cregut que hi ha estudiants manipulats, estudiants que actuen amb absoluta indpendència i són contraris a Bolonya i estudiants que tenen consignes d’altres partits. Jo només ataco les coses que considero absurdes, no els arguments que (subjectiu) considero seriosos encara que no hi estigui d’acord.
    Crec que Especial Bolonya fa un bon paper (en general) i la majoria de les vegades dono cita o referència sense crítica excepte quan agafa com a referència un pamflet del Partit Comunista Reconstituït de finals dels 70 (hi ha uns quants professors que encara no han evolucionat).
    Jo no veig enlloc la liberalització dels sistemes d’educació superior, ni veig en l’ANRCA cap símptoma que em faci pensar que estan, ni tan sols, influenciats pel mercat. Potser si alguna cosa falta és una visió externa de la nostra universitat que eviti que ens mirem el melic. Tota la vida se’ns ha criticat això i ara resulta que ens guia el mercat. Com he dit sovint, després de veure i aprticipar en cinc plans d’estudi de la Facultat no he vist una empresa ni he rebut (o hem rebut) cap consigna.
    Jo procuro informar, tant com soc capaç, això si procuro mostrar, ni que sigui amb dues ratlles, la meva posició al respecte.
    I el meu més gran respecte, com també ho he manifestat públicament, per a aquells que defensen les coses contrastant dades reals i no exemples que estan molt lluny del model públic que per sort tenim. Els serveis privats (universitats privades) les va consagrar la constitució espanyola (ja sabeu que soc independentista) fa uns quants dies. I poc ha canviat la cosa des d’aleshores. Em sembla poc lògic donar la culpa a aquest acord de l’OMC molt posterior a tot plegat. Que està malament, si, que això té a veure amb tots aquests acords, no. Que les coses han de canviar, si, però per a què les coses canviïn els arguments han de ser lògics i creïbles per a la majoria de la gent. Parlar de privatització perquè hi ha un caixer automàtic o perquè les fotocòpies les fan empreses externes i aibuïr això a Bolonya és absurd. Caixers automàtics no perquè no existien, però quan jo era estudiant, i fa dies, tots els bars estaven en concessió. Els acords de comerç ni s’havien intuït. A tot això em refereixo. I em sembla poc decent que professorat que sap això tan bé com jo argumenti com ho fa.
    Com deia abans, procuro no oblidar res, però a vegades el temps no dona per més o tota la informació no m’arriba.
    I compteu que seguiré amb la lectura del que publiqueu. Feu un treball que, encara que pugui no coincidir, és per elogiar.
    Cordialment

Trackback URI | Comentaris RSS

Deixi una contestació