Enric I. Canela

L’altre dia llegia a Som el que sembrem que un recent estudi mostra que el risc dels aliments modificats genèticament no pot ser ignorat. És un estudi que compara ratolins femella alimentats amb una dieta amb soia modificada genèticament (OMG), un 14% de l’aliment, i altres que no la contenien. Veuen els autors que l’alimentació amb soia transgènica afecta al fetge al llarg de la vida i accentua el procés d’envelliment. També que cal estudiar els efectes dels aliments transgèniques a llarg termini i la potencial sinergia que poden tenir amb productes tòxics i l’estrès respecte al seu efecte sobre l’envelliment.

M’agrada documentar-me. El treball és A long-term study on female mice fed on a genetically modified soybean: effects on liver ageing de Manuela Malatesta, Federica Boraldi, Giulia Annovi, Beatrice Baldelli, Serafina Battistelli, Marco Biggiogera and Daniela Quaglino, publicat a Histochemistry and Cell Biology 130 (2008) 967-977.

I ens cera aquest seriós dubte respecte a alguns aliments.

4 respostes a “Què ens deparen els transgènics?”

  1. a 28 gen. 2009 a les 8:38 Rosa Nuria

    Saps Enric, jo soc anti-aliments transgenics (potser per ignorància) ja que dependrà del que els hi haguin modificat si fossim puristes la majoria dels aliments actuals ja ho son, dons han estat modificats, son varietats dels “salvatges” aconseguits variant la genetica dels originals. No es així?

  2. a 28 gen. 2009 a les 9:16 enriccanela

    Núria,
    Si, més aviat s’han anat seleccionat. per altra banda hi ha una contaminació produïda per la mateixa natura.
    Ignorància! Ningú no sap res fins que la recerca no avança. No ho sabrem fins d’aquí bastants anys.
    Mira les vaques boges.

  3. a 02 febr. 2009 a les 5:51 Lluís Lledoner

    Desconfio terriblement dels arguments que afirmen “un estudi…”, el que cal és cercar el consens general dels científics, i si un estudi mostra quelcom insòlit (i que un transgènic pugui ser alimentàriament diferent a qualsevol altre varietat ho és) calen proves extraordinàries de l’afirmació, i com a mínim formular una teoria que expliqui els fets.
    On sí que hi ha consens és en afirmar que la soja (i és completament irrellevant si és transgènica o no) porta isoflavones que no es destrueixen per cocció i que alteren el nostre equilibri hormonal, especialment en els mascles. Per fermentació sí que es destrueixen i el curiós és que tradicionalment a orient la soja sempre es consumeix fermentada…

  4. a 02 febr. 2009 a les 6:57 enriccanela

    Lluís,
    Totalment d’acord amb el que dius. Vaig citar l’article, amb referència, justament per la seva significació polèmica.
    de totes formes no existeixen anàlisis exhaustives de quina és la metabolòmica del transgènic. Si hi ha algun canvi sobre l’animal que la pren hauria d’estar relacionat amb la inducció. Jo no conec res al voltant d’això. Tot sigui dit que no m’`ha amoïnat massa.
    Hi ha cites al voltant d’això i caldria aprofundir més.
    Jo soc poc partidari de la soia per les raons que indiques.

Trackback URI | Comentaris RSS

Deixi una contestació