Enric I. Canela

De la compareixença de dimarts al Congrés de la ministra Cristina Garmendia, El Mundo ens explicava el que van dir els portaveus del tema dels diferents grups polítics.

El diputat del PNB Joseba Beloki, va recordar que el govern espanyol havia adquirit el compromís d’arribar a un acord amb les comunitats autònomes sobre el finançament universitària el febrer de 2009. Va dir que la reforma del finançament és una vella promesa electoral de José Luis Rodríguez Zapatero que s’ha perpetuat, sense concretar, des de desembre de 2004, quan es va posar en marxa una comissió amb l’objectiu de crear un full de ruta. Això ho recordo molt bé perquè jo n’era membre.

La ministra va respondre que tindrem una proposta model de finançament que faci sostenible la universitat entre finals de febrer i començaments de març. Garmendia va matisar que la reforma del finançament no té res a veure amb la nova ordenació dels ensenyaments, encara que alguns tractin malintencionades de fer creure el contrari.

En part li dono la raó, els problemes financers de les universitats tenen dues causes principals, la despesa que indueix la recerca, cada vegada més gran, i les ineficiències de la universitat, actualment hi ha moltes a la universitat. La transformació derivada del procés de Bolonya té un cost que és relativament avaluable i a més particular en cada ensenyament i universitat. Hi però moltes incerteses.

Quan es va elaborar el model de finançament no se sabia com s’acabarien fent els plans, si es decidiria per una millora real de la docència o no. També es va deixar clar que una cosa eren les necessitats per a la transició i una altra les necessitats que es tindrien ja consolidats els graus, un cop eliminades les causes de la ineficiència i la ineficàcia actuals, Ara caldrà analitzar el tema molt fredament. També es va posar de manifest que calia treballar en el retiment de comptes i en les reformes necessàries per ntal d’eliminar les ineficiències.

El meu plantejament sempre va ser, i és, el mateix. Cal determinar el preu de les coses a partir de fórmules acordades. Jo confio que el Ministeri elabori ben aviat una proposta realista que tingui en compte els diferents escenaris i deixi clar a les universitat que no es pot finançar la ineficàcia i la ineficiència però que si cal ajudar, amb diners quan calgui, a eliminar-les.

2 respostes a “Un model de finançament de les universitats?”

  1. a 15 febr. 2009 a les 11:29 Miquel Duran

    Aquesta mateixa qüestió l’he viscuda a nivell de la UdG, i puc assegurar que és ben complicat! Tot plegat està contaminat pel tema de les plantilles de professorat.

  2. a 15 febr. 2009 a les 11:53 enriccanela

    Miquel,
    L’única manera és treballar en hores. Altrament no ens en sortirem.

Trackback URI | Comentaris RSS

Deixi una contestació