Criticar als que critiquen


Enric I. Canela

Ahir vaig escriure sobre un article de Xavier Marcet. Deia joi a Això no té res a veure amb el Pla de Bolonya, és pur desordre: Xavier Marcet publica un encertat article sobre el tema: Exercici de responsabilitat a favor de la universitat pública. L’article clar i dur us el recomano. M’alegra poder llegir coses així, carregades de raó i que miren el país i els seus objectius de benestar.

Especial Bolonya li dedica Xavier Marcet i Gisbert & TLC Project-Fonamentalistes i sofistes bolonyesos (III). Un article que dóna una llarga explicació la feina empresarial de Xavier Marcet. Evidentment el fet que faci una excel·lent feina professional i no es dediqui a la funció pública, com jo, és un defecte que mereix ser criticat. I si a sobre diu el que pensa i és competent…

Aquest text d’Especial Bolonya el reprodueix Kaosenlared.

Conec fa molts anys a Xavier Marcet i no entro si treballa per una o altra empresa, el que si puc dir és que té una intel·ligència excepcional i que creu en el sistema públic, però ben gestionat i dirigit.

2 respostes a “Criticar als que critiquen”

  1. a 17 febr. 2009 a les 9:13 Jordi Domènech i Lizcano

    Benvolgut Enric,
    m’agrada i comparteixo la idea central del text, que escollim rector -com escollim governants- perquè manin, perquè acruin.

    Ara bé, no deixa de fer gràcia que aquesta oda a el treball seriós i a governar “per la majoria” sembla que només va dirigit al professorat: als alumnes no se’ns escolta (en general. Episodis com la Taula mereixen un comentari especial) i s’ignora sistemàticament les nostres propostes.

    El govern per al poble sense el poble?

  2. a 17 febr. 2009 a les 10:30 enriccanela

    Jordi,
    Jo crec que el sistema de col·laboraciço – participació dels estudiants ha canviat a dolent. I no per culpa dels estudiants. La pèrdua de pes de les associacions ho ha esgarrat tot.
    No sé com va anar la taula, no hi era, però el que he llegit i ha explicat el meu rector em fa pensar que mal començament si la condició d’entrada és: aturem Bolonya.
    Per a nosaltres això no té volta enrere.
    De totes formes la universitat no és el poble. La universitat és estamental, meritocràtica per definició i cal cercar el model de participació.

Trackback URI | Comentaris RSS

Deixi una contestació