Enric I. Canela

Podem llegir que el dèficit econòmic de la UB i el de la UPC s’ha multiplicat en els darrers anys. En el cas de la UB ha passat de 45,9 milions el 2005 a 100 milions després de l’exercici 2007. A la UPC, la xifra ha passat de 11,7 milions d’euros en 2004, a 72,3 a finals de 2007.

La Sindicatura de Comptes ha presentat avui al Parlament dos informes sobre l’estat financer de sengles universitats corresponents als exercicis de 2004, 2005 i 2006, als quals s’ha de sumar l’estat de les universitats en 2007.

Diu l’informe que el dèficit de la UPC va passar de 11,77 milions d’euros el 2004 a 17,79 milions d’euros en 2005 com a resultat de previsions d’ingressos no realitzats i despeses reals superiors als pressupostats. El 2006, el dèficit acumulat es va agreujar passant a ser de 68,86 milions d’euros, i en 2007 va sumar un total de 72,3 milions.

En aquest sentit, la Sindicatura ha indicat que la previsió d’ingressos de 2005 incloïa com a mínim 12,25 milions d’euros que no estaven basats en expectatives raonables d’obtenció d’ingressos, per la qual cosa la UPC no va complir el principi d’equilibri pressupostari .

El mateix centre, va aprovar els pressupostos dels exercicis de 2004 i 2005 sense disposar de l’autorització prèvia de la Generalitat, així com la despesa de personal de 2004 va superar en més de quatre milions la despesa aprovat pel Govern.

La UB va presentar un dèficit de 45,9 milions com a resultat de l’exercici de 2005 i de forma acumulada a la gestió d’aquesta universitat. Segons la Sindicatura, el centre haurà de finançar aquest dèficit.

L’òrgan ha indicat que la UB no ha facilitat les autoritzacions del Govern en la qüestió de la despesa de personal per als exercicis de 2004 i 2005. El centre no va demanar l’autorització de la Generalitat per a la formalització de diverses pòlisses de crèdit.

La Sindicatura ha subratllat que la UB va usar reiteradament el procediment de tramitació urgent en la contractació de subministraments i serveis per la falta de planificació.

La Sindicatura de Comptes ha criticat a més que la UPC no va publicar cap relació dels seus llocs de treball al DOGC, sent la última publicació íntegra de personal del 1991. La UB tampoc va presentar cap relació del personal d’Administració i Serveis (PAS) i Docent Investigador (PDI).

L’informe ha trobat a faltar un acord entre ambdues universitats per la cessió dels terrenys i edificis de la Càtedra Gaudí i la Facultat de Matemàtiques, propietat de la UB, així com a faltar un altre acord per la cessió dels terrenys sobre els quals s’ha construït al Campus de Castelldefels de la UPC, cedits per la Generalitat.

L’òrgan recomana agilitat a la UPC en la integració de l’Escola Universitària d’Enginyeria Tècnica i Industrial de Barcelona (ETSEIB) i de l’Escola Superior d’Agricultura de Barcelona (ESAB) en el Consorci Escola Industrial de Barcelona (CEIB), construït amb aquesta finalitat.

A la UB, li va aconsellar dotar de personalitat jurídica als col·legis majors tal com estableixen els estatuts del centre, i va avisar de que mentre no se’ls doti d’aquesta qualitat, la seva activitat financera hauria d’integrar en els comptes anuals de la UB.

8 respostes a “La Sindicatura de Comptes troba molts problemes als comptes de la UB i la UPC”

  1. a 18 febr. 2009 a les 12:21 Andreu

    Enric,

    Les xifres són extremadament altes i preocupants. Com pot ser que el canvi hagi estat tant bèstia, i de manera inmediata des del 2004/2005? El cas de la UPC es mes que preocupant, crec, atès que el nombre d’alumnes no es tant elevat com a la UB.

    Uns dèficits tan extraordinaris, i continuats, com han pogut produir-se? I la tutela i supervisió dels comptes de la Generalitat tripartita? De vacances?

    Cordialment,
    Andreu

  2. a 18 febr. 2009 a les 7:51 enriccanela

    Andreu,
    Té molts més estudiants la UB. Són dèficits similars. Escriuré sobre la UAB, tembé tenen els seus problemes. Els dèficits són explicables quan el finançament és insuficients en alguns aspectes i el control en altres, de les universitats, és baix.
    La GC no ha fet la seva feina, però les universitats tampoc la van fer.

  3. a 18 febr. 2009 a les 12:01 Mª teresa Galceran

    Crec fermament que el progrés passa per la formació,docència i investigació, d’aqui que llegeixi aquest bon bloc, per estar al dia.
    El que a mi em costa d’entendre es que els models sostenibles d’excel•lència docent , investigadora i de coneixement, dels que tant es parla des de l’Administració, es puguin dur a terme amb retallades pressupostàries , amb escasses dotacions econòmiques o bé sense cap dèficit pressupostari.

    En aquest mateix bloc deia el professor Canela “cal determinar el preu de les coses a partir de formules acordades”.
    Son aquests dèficits els efectes secundaris de no haver-ho fet?.

    Perqè ningú no hi pensa en el danys que produïm amb la gestió de bens? si no hi pensem no els sabrem gestionar.

  4. a 18 febr. 2009 a les 11:26 Ramon

    Mª Teresa,

    Retallades? Sento dir-te que el pressupost destinat a Universitats és el que més ha crescut els darrers anys si el posem en relació a l’evolució de la demanda…

    per un moment imaginat que els Hospitals públics fossin gestionats per un metge escollit entre l’assamblea de metges de l’hospital, i que aquest tingues capacitat de contractar-ne més, decidir inversions, muntar “Parcs”, negociar el salari de les infermeres (que també l’escullen, però amb menys pes), i tot pagant un tercer… Imaginat-ho, i pensa si en aquest hipotètic cas (molt i molt imaginari!) seria estrany que amb 6 anys (2003-09), havent crescut la subvenció de l’administració un 75% i havent-se reduït un 30% els pacients, tanquessin l’any amb dèficit!!

  5. a 19 febr. 2009 a les 7:29 enriccanela

    Maria Teresa,
    El pressupost de les universitats no s’ha retallat. Els problemes són diversos. La incompetència en la gestió d’alguns responsables que han gastat els diners sense garantir que els tindrien, un insuficient finançament de la recerca i una estructura rígida que impedeix l’adaptació al canvi. Suma-li un sistema de govern inadequat i assembleari.

  6. a 19 febr. 2009 a les 7:32 enriccanela

    Ramon,
    Tens raó en part. Pregunto, la Generalitat, de sempre, té la competència i l’obligació d’assignar abans de l’aprovació dels pressupostos de les universitats, la transferència i aprovar el capítol I. Quan ho ha fet? Quan la generalitat ha exercit les seves competències? Ara no fa gaire comença. Diem que és corresponsable per manca d’implicació.

  7. a 22 febr. 2009 a les 9:03 Eva Perelló

    Estic plenament d’acord en que una part important del dèficit prové d’una gestió pèssima, però també de l’immobilisme i la incapacitat de les universitats per adaptar les seves eines de gestió a les necessitats reals, adduint manca de recursos per a invertir-hi, sense pensar que potser una millora en aquest sentit és una gran inversió de futur; per no comptar sino més aviat ignorar a les persones que coneixen de primera mà la problemàtica que es presenta a l’hora de gestionar correctament la recerca i els recursos humans i fer les grans planificacions que fan en mig d’una ignorància evident. Els que hi treballem de fa molts anys sabem perfectament el que passa i quins remeis s’hi podrien posar.

  8. a 22 febr. 2009 a les 9:33 enriccanela

    Eva,
    Tens tota la raó, però hi ha algunes decisions preses fa uns quants anys respecte al capítol I que no s’han pogut assimilar. Per molt just i necessari que sigui no es pot augmentar personal si la Generalitat no aprova primer la plantilla i els recursos que s’hi destinen. La Generalitat no ho va voler fer, saltant-se la pròpia llei, i la Ub estirava més el braç que la màniga. encara que jo no era vicerector quan va passar això, si vaig anar llegint les xifres.

Trackback URI | Comentaris RSS

Deixi una contestació