Aclarint dubtes


Enric I. Canela

Fa uns dies Màrius Rubiralta, secretari d’estat d’Universitats, publicava a El País un article: Bolonya: dubtes per dissipar. Es tracta d’un article brillant i clar.

Només faig dues consideracions. Una relativa a la pregunta: S’impedeix treballar i estudiar al mateix temps? Rubiralta explica que es flexibilitza, que les universitats s’adaptin ràpidament, etc. Res d’això. Bolonya no aporta res de res a la flexibilització de feina i estudi. La resposta és que cap estudiant pot fer la carrera en els anys marcats i estudiar alhora. Ara ho intenta, d’aquí en endavant, igual o més difícil. El govern espanyol, amb la LOMLOU, va intentar aplicar una mesura de cara a la galeria i això és demagògic. Rubiralta intenta explicar, li toca, una cosa que, estic segur, ell no hagués escrit en una llei. Ve a ser com escriure a l’Estatut que tothom té dret al paisatge.

La segona és en relació a si pujaran les taxes. Potser és hora de no dir taxes al que no ho és. Són preus de matrícula no taxes. El preu de la matrícula es forma de la suma del preu públic més les taxes i, naturalment, les taxes pugen, poc, però cada any pugen. La discussió està en el preu públic del crèdit, o millor, en la suma: el preu de la matrícula. Aclarit això, d’acord amb el que diu.

3 respostes a “Aclarint dubtes”

  1. a 19 febr. 2009 a les 1:55 Efrem

    Déu meu, quant més intento agafaro més se m’esmuny. Em passa com amb Israel i Palestina. Quin horror! La lògica em diu que la “competitivitat” és un terme empresarial, les humanitats són un altre idioma, i si una Universitat optimitza la seva competitivitat ha de carregàr-se-les; perquè no hi ha lloc per elles dins del món de la competitivitat empresarial. I fins aquí on jo, humilment, arribo. Crec que també hi arriben els que “monten” tot això, i hi cercaran una solució, el gran problema és que no la veig per enlloc, la tenen amagada?
    La meva opinió és que és necessària la formació humanística i el desenvolupament de les humanitats si volem una societat avançada que no s’acabi convertint en una tecnocràcia nazi. Però no ho sé del cert. Quin horror!!

    Salutacions 😉

  2. a 19 febr. 2009 a les 1:56 Efrem

    Volia dir “agafar-ho”! No agafaro, quin mal als ulls!…oi?

  3. a 19 febr. 2009 a les 5:00 enriccanela

    Efrem,
    Em sembla que ho compartim. Sense una formació humanística la societat encara anirà pitjor, que ja és dir.
    La competitivitat ´ñes un terme empresarial, acadèmic, esportiu. La competitivitat és humana i que cadascú agafi la que vulgui. No he vist enlloc que la filosofia dels graus sigui afavorir la competitivitat tot i que la formaciío universitària ha d’ajudar a la competitivitat del país. El problema no és la universitat, és la formació dels més petits, l’amor a les humanitats, a la matemàtica, s’ensenya als més joves. Quan un tria la carrera és tard. Si els pares no han ajudat, si l’escola ha fallat, malament.
    Em sembla que fas un plantejament maximalista i esbiaixat. Bolonya no pot carregar-se tots els problemes d’uan societat que s’ha deteriorat per culpa de ciutadans i governants. Cal dir que els governants surten i els triem els ciutadans. Són allà perquè volem.

Trackback URI | Comentaris RSS

Deixi una contestació