Deslliureu-nos dels messies


Enric I. Canela

Elliot escriu Nou quadrimestre, noves mobilitzacions? Parla del que sembla li caurà allà on és ell, a Lletres de la UAB. Diu que es preparen les següents accions (s’han d’acordar encara):

  • Vaga general/context de crisi econòmica/ proposta de dos comitès: polític i organitzatiu/ ampliar la lluita a tots els sectors socials
  • 5 setmanes/ augment gradual d’ocupació i aturada de classes/Talls de carretera i mobilitzacions vàries no violentes/ recull de firmes/ que el nostre potencial serveixi d’amenaça/ treure draps bruts del ministeri i varis/ treure a la llum temes com el salari desigual entre professors que fan el mateix
  • SEPC: No vàrem aconseguir res del que demanàvem i s’ha d’apretar. La única pressió real és l’aturada de classes, aconseguir aturar l’activitat acadèmica. Ara! Comparteixen l’anàlisi de la primera proposta que afirma que cal situar-nos en el context econòmic i social de crisi del país i fer sinergies amb els altres moviments socials. Tenim legitimitat per a tornar a fer una vaga indefinida.
  • CAE: Els debats al Rectorat del dissabte i diumenge al matí van ser molt fructífers. S’explica i s’exposa la calendarització.

Què haurem fet per merèixer aquest càstig. Per què hem d’aguantar tanta bajanada? Aquests salvapàtries només fan que molestar als que volen treballar.  A sobre tots aquests que es queixen acabaran de llicenciats i no de graduats. Per què no deixen a la gent tranquil·la i “deixen de fer tant per nosaltres”? Ja estic completament fart de tot plegat, però no perdem la paciència, no porta enlloc.

14 respostes a “Deslliureu-nos dels messies”

  1. a 26 Feb 2009 a les 10:05 Alfons

    Suposo que ho fan per nosaltres, per salvar-nos de les urpes de Bologna i del capitalisme. Enric, tranquil, gràcies a ells, tindrem un món millor.

    Llàstima que la seva democràcia és la imposició de les seves idees, la seva democràcia decideix quan la gent ha de fer o no fer classe.

    Quina pena que llencin tanta energia en fer-se un món a mida a costa de la resta.

  2. a 26 Feb 2009 a les 2:51 Jordi

    Enric, la paicència ja l’has perduda.

    Que vol dir que parla del que li caurà allà on és ell? home com deus saber això són propostes que han sortit en una assemblea. Una assemblea on pot anar tothom i on ningú més va aportar cap altra proposta. propostes que es debatran lliurement a la propera assembleaamb aturada de classes perquè hi pugui anar tothom, sense excuses. Qui no vulgui venir, sabent del que si parlarà, imagino que li és igual. Qui no vulgui que es faci res d’això que vingui i que ho digui. Es discutirà i es debatrà; desp´res s’arribarà a un acord. Això és democràcia.

    Ja sé que nosaltres, els que estem a la universitat, serem llicenciats però no per això ens hem d’inhibir de defensar el que creiem i de denunciar la imposició d’un model d’universitat que serà clarament perjudicial per les futures generacions d’estudiants.

    No sempre la lluita ha de tenir resultats immediats i no sempre es lluita per coses que ens afecten individualment. Pensava que una persona que s’autoanomena sobiranista això ho havia d’entendre.

  3. a 26 Feb 2009 a les 3:23 Xavier Villalba

    Enric,
    Realment el que passa a la nostra Facultat és una maledicció bíblica. He pogut llegir l’acta sencera i no saps si riure o plorar i al capdavall eren menys de trenta persones (16 a favor d’assemblea dilluns i 12 a favor de dimarts)!
    Siguem optimistes. Avui hem elegit nova Degana i tots confiem que exerceixi amb seny, diàleg i autoritat. A veure si ens desfem d’aquests enfonsadors d’universitats públiques, ni que sigui amb un intercanvi amb Cuba o Veneçuela, que ja veurien el pa que s’hi dóna!

  4. a 26 Feb 2009 a les 3:54 Joan Gil Oliveras

    Xavier Villalba. Em sembla molt bé que opinis el que vulguis. Però una cosa que et diferencia de mi i de l’Elliot, és que mirant el teu bloc, sempre que t’importi poc com el Pla de Bolonya ens pot afectar. I CLAR, aquesta diferència és substancial.

  5. a 26 Feb 2009 a les 6:50 Efrem

    Doncs jo els admiro, crec que gràcies a aquesta mena de gent la nostra societat -occidental- és més poderosa que la resta de societats, i que la qualitat de vida meva els la dec. Són els mateixos de les creuades, de les revolucions franceses i industrials, de la penicilina i la llum. Gent amb una consciència i implicació major, independentment de que estiguin equivocats o no, que és molt possible que ho estiguin, com que això no ho sé, et deixo la qüestió a tu, que sembla que ho saps més i millor 🙂

  6. a 26 Feb 2009 a les 9:27 enriccanela

    Alfons,
    El problema és que hi ha dos grups: els que no se n’adonen del que fan, i van d ebona fe, i els que, ben organitzats, volen canviar el món encara que sigui violentant la voluntat de la majoria. Si tot aquest esforç el dediquessin a coses útils…

  7. a 26 Feb 2009 a les 9:28 enriccanela

    Xavier,
    Heu tingut una gran desgràcia. Tots junts omplen un taxi i resulta que ho paren tot. la veritat és que uns quants podrien anar a Cuba, allà es trobarien en la seva salsa.

  8. a 26 Feb 2009 a les 9:29 enriccanela

    Joan,
    de cap manera.

  9. a 26 Feb 2009 a les 9:31 enriccanela

    Efrem,
    Comparar a Fleming o Pasteur amb els que intenten boicotejar Bolonya és com dir que la literatura ha donat un salt endavant gràcies a Chiquito de la Calzada.
    I les creuades, Mare de Déu. Uns alttres que volien salvar el món!

  10. a 26 Feb 2009 a les 9:38 enriccanela

    Jordi,
    Ja, pot anar tothom, però és un tema que motiva tant a la majoria!
    No cal lluitar contra coses que a un li afecten personalment, és clar, però potser abans de defensar a algú és interessant saber si li interessa.
    La majoria de les dictadures han volgut salvar a algú. Uns quants que es creuen amb possessió d ela veritat i per salvar a la resta imposen per la força els seus criteris. Com ocupant classes, etc.
    Una vaga és no anar a classe i punt, perfecte, no diria res. Ara ocupar-les és violència.

  11. a 27 Feb 2009 a les 12:13 fechi ocar

    Amic,

    Cada vegada perdem més serveis els estudiants: menys hores de secretaria, menys hores de biblioteca, menys hores de classes perquè els professors prenen lliure els divendres. Quan a altres països es treballa fins dissabte. Salutacions.

  12. a 27 Feb 2009 a les 9:05 enriccanela

    Fechi ocar,
    On? A la UPF? Depèn. Jo per exemple tinc classe el divendres de 6 a 7 (entre altres). El problema és que vinguin estudiants.
    El que si és cert és que trobar algun servei obert (a banda de la Biblioteca) el divendres a la tarda és complicat.

  13. a 27 Feb 2009 a les 10:14 Xavier Villalba

    Joan,
    M’importa com us afectarà l’EEES, esclar. M’interessa que el vostre títol us permeti anar a estudiar sense entrebancs pel món i no hagueu de fer com companys del meu departament que van haver de repetir la tesi, sí, repetir la tesi perquè el títol de doctor del MIT no era prou garantia per a la universitat espanyola i la convalidació havia de passar per Madrid i trigar un parell d’anys.

    També em preocupa que els continguts de les assignatures siguin realistes i no temaris inflats que no s’acaben mai d’assignatures anuals reconvertides a semestrals sense canviar-hi ni una coma (aquí tens la devaluació dels continguts, no en l’EEES).

    També m’interessa que els graus puguin formar no només esperits crítics, sinó professionals que es puguin guanyar la vida si necessiten treballar i pagar el lloguer (caram, si els metges han de sortir preparats per treballar de metges, que els filòlegs també!).

    També m’amoïna que no hi hagi prous diners públics per a beques i alhora que hi hagi estudiants subvencionats pels impostos de tothom que acumulen tres o quatre no presentats: el tant per cent de no presentats és superior al 30% (xifra benèvola).

    Tot això ho tenia en ment quan vaig treballar per redactar els nous graus i tot això es va valorar en la comissió de graus del meu departament, on cap estudiant va dir res en contra, perquè no hi va anar. Com sento repetir als de l’assemblea, si no hi véns, després no et queixis.

  14. a 27 Feb 2009 a les 11:03 enriccanela

    Xavier,
    A la meva facultat van particpar dos estudiants a cada títol, amb més o menys intensitat, i van estar d’acord. Van ser escoltats i no van discrepar. Van dir que estaven poc preparats per parlar de plans d’estudi, amb molta sinceritat i bona fe.
    després altres estudiants, molts d’ells d’altres llocs, van bloquejar la sala de Juntes on s’havia de parlar del tema.
    Visca la democràcia.

Trackback URI | Comentaris RSS

Deixi una contestació