Enric I. canela
Podeu llegir a Madrid+d una reflexió sobre l’augment de la demanda d’estudis de Formació Professional en detriment de la universitària: El títol universitari perd atractiu davant l’FP per la crisi.
El que és cert és que els titulats d’FP han d’augmentar i molt.
Una de les (diverses) raons del poc atractiu de l’FP es el sistema d’itineraris bloquejats o “perdents” que tenim. El model educatiu espanyol està ple de bifurcacions difícil i costosament reversibles. Triar l’FP al final de l’ESO, un cicle superior al final del batxillerat, una diplomatura en comptes d’una llicenciatura té un cost afegit per passar al següent nivell. Està pensat perque la gent es quedi allà, no perque inicii un itinerari progressiu d’ascens formatiu i professional.
Iniciar una carrera formativa i professional amb l’FP i un treball de qualificació mitja hauria de veure’s com l’inici (per qui vulgui) d’un itinerari que desprès pot continuar amb el cicle superior, el grau i el posgrau. Si no queda clar el cami obert, lo racional es anar cap a la formació més alta. Part del tancament el fem les universitats no reconeixent com toca l’aprenentatge previ als cicles superiors, a l’experiència professional, posan’t com s’ha fet durant molts anys cursos pont entre diplomatura i llicenciatura excessius i selectius, etc.
En poques paraules, passar de batxillerat+ 2 a batxillerat + 4 no pot costar 4.
Doncs carregem-nos la Universitat. A, no que ja ho estan fent…
No veig el “doncs”, la relació entre el problema d’un itinerari formatiu obert i carregar-se la universitat.
Si carregar-se la universitat vol dir que deixi de ser un lloc per triar, formar i marcar com a diferents i superiors minories d’èlit, fa anys que se la varen carregar. Fa temps que es una altra cosa, tot i que a vegades ens regim per normes i mecanismes d’aquell passat lustròs però poc gloriòs.
Manuel,
Com bé dius la complexitat del sistema crea incentius negatius. A més, l’FP encara manté un desprestigi que ve de l’època de Franco tot i que, sortosament, ha millorat molt.
Caldria una millor connexió entre els diferents nivells de l’ensenyament.
Joan,
Manuel té raó. Res a veure amb carregar-se la universitat. Els mals de la universitat provenen d’uns canvis en el model de l’educació preunivesitària fet fa molts anys i en una democràcia mal entesa on ningú no mana. Manar i assemblearisme estan molt lluny i si no es mana les coses no funcionen. Fins i tot a la cooperativa de Mondragón algú mana.