Referèndum i despropòsit


Enric I. Canela

Ahir es va celebrar un referèndum entre els estudiants de la UB amb la pregunta: «S’ha de paralitzar l’aplicació de l’espai europeu d’educació superior per iniciar un procés de debat sobre el futur de la universitat pública?»

Els resultats sobre un cens de 57.173 persones van donar 9.732 vots a favor,

610 en contra, 98 vots en blanc i 21 vots nuls. La participació va ser del 20,35%

Com es pot veure, els estudiants de la UB als que majoritàriament no se’ls aplicarà el Pla, el volen paralitzar amb un intent de perjudicar als que venen darrere.

Ja sé que em diran que això es fa per millorar les coses, però jo opino que en teoria pot estar molt bé, però que si s’aconseguís parar, esperem que no, només perjudicaria als que venen darrere, perquè canviar, no canviaran res. Els que ara han votat s’aniran poc a poc a casa com a llicenciats, a mercantilitzar-se a l’empresa mentre els que venen darrere hauran perdut algunes oportunitats.

Esperem de l’equip de govern de la UB la suficient habilitat per conduir aquest procés de la forma que més afavoreixi els interessos de la societat en general i de la UB en particular.

Pwer si de cas: a mi, personalment, no em beneficia per a res el Pla de Bolonya, més aviat em dóna més feina. Simplement, com a professional i, si em permeteu, bastant expert en aquests temes, intento ajudar a millorar les coses i m’amoïna bastant que a Catalunya a cada bugada perdem un llençol. Això si molt contents d’haver fet l’estúpid.
No faré la llista, seria interminable.

21 respostes a “Referèndum i despropòsit”

  1. a 27 febr. 2009 a les 9:50 alumne

    (9.732+610+98+21)/57.173=0.1830=18.3%, ja he cridat l’atenció a l’unitat pertinent de l’UB que la cosa no s’acaba d’entendre…

    Quant a la interpretació, jo no crec que hi hagi una voluntat de perjudicar als que venen darrere, com a mínim no de manera directa. Jo ho vull veure en positiu, com una manera d’impulsar començar un curs més tard, a veure si 1) es comencen a aportar al sistema els diners que li calen, i 2) es fa servir l’experiència de les altres universitats per evitar problemàtiques (hi ha hagut proves pilot, sí… però on són les seves conclusions i aportacions a la implantació del bulk?…). Segurament és una opinió majoritària.

  2. a 27 febr. 2009 a les 9:51 alumne

    Perdó, volia dir que segurament NO és una opinió majoritària, desgraciadament…

  3. a 27 febr. 2009 a les 1:11 Efrem

    La intenció és que es paralitzi per reflexionar i cercar solucions als problemes que sorgiran a resumptes de la seva aplicació. La UB té un dèficit brutal, crec que ens cal parar i mirar com ho apliquem perquè els estudiants poguem fer la nostra feina: treballar de valent amb l’estudi. Amb les beques que es donen no n’hi ha ni per començar. He de pagar-me lloguer, llibres, vida a Barcelona, etc (tot). I puja molt, quasi no puc ni menjar. Amb Bolonya sembla que serà encara més car. Això és avançar? Evidentment que te moltes coses bones, o i tant, de fet, crec que una de les pitjors coses de Bolonya és que els plans d’estudi segueixen sense ser tan durs com haurien de ser perquè la Universitat fos realment de qualitat, ara, és un avanç. Qui serveixi servirà més i millor, i qui no, que es tecnifiqui amb la FP més d’acord amb les seves capacitats. Però el problema són els cèntims, i la creixent mercantilització de la Universitat que portarà a la reducció de les Humanitats, i les humanitats són la il·lustració del poble, allò que el fa sobirà i no esclau, per tant crec que s’ha d’exigir al govern que financïi com cal la Universitat, parant Bolonya i el que faci falta!

  4. a 27 febr. 2009 a les 1:50 Joan Gil Oliveras

    M’ha alegrat el dia. Els estudiants de la UB tenen veu, tenen dret a donar la seva opinió sobre el Pla de Bolonya. Legitima el discurs crític amb el Procés de Bolonya.

    No entenc Enric, com un defenso com tu del dret a l’autodeterminació, no li agradi que a la ciutadania, als sectors socials implicats, a un veïnat; se li demani la opinió. I més, aquesta opinió no vincularà la decissió del rectorat.

    M’imagino que els que no vols és que els estudiants no puguin tenir veu, oi?

    Mai m’ha semblat prioritari un referèndum. Hi ha coses com els preus dels màsters, beques, que són prioritaris assolir acords ja. Però si s’ha fet, de forma legal, democràtica, amb totes les garanties. Quin problema hi ha?

  5. a 27 febr. 2009 a les 6:08 Xavier Villalba

    Joan,
    Els estudiants han de dir la seva. Ara, ¿no trobes significatiu que TOTS els referèndums antibolonya (UAB, UdL, UB i UPF) donin el mateix resultat de participació: el 20%? No vol dir això que hi ha un 80% a qui la qüestió no amoïna gens? Esclar que podeu dir que són uns venuts, etc. etc., però que no passi com amb l’acudit del paio que anava per l’autopista i es pensava que tothom anava en direcció contrària excepte ell.
    A més, el 20% ha dit “l’EEES de moment no, doneu-me cinc anys més dels que ja portem discutint-ho a veure si se m’acut una alternativa que inclogui l’ensenyament secundari, les escoles bressol, les beques universitàries, l’estructura patriarcal de la societat, els plans d’estudis i la interculturalitat”. Faig una mica de broma, però les propostes que he pogut llegir (SEPC, AEP, AJEC) no passen de dir que calen més diners per a beques: ni una paraula de plans d’estudis, ni una paraula sobre si cal eliminar el funcionariat, ni una paraula sobre l’organització paral·lela del PAS, ni una paraula sobre els requisits de qualitat en la permanència dels estudiants, ni una paraula sobre l’enduriment de l’accés a la universitat amb una prova i no pas amb notes de batxillerat, ni una paraula sobre si proposem matrícula gratuïta per a tothom o fem pagar la gent segons els ingresos (dels papes, esclar), etc. Massa vaguetats que no comprometen a res i que són molt enrollatdes, però poc mullar-se en els temes peluts.
    I el problema és que quan demanes negociar sobre coses concretes (els preus dels màsters, etc.), els negociem a tot o res (incloent-hi en el paquet, evidentment, la retirada dels expedients), com fan els de la SEPC a la Taula Nacional. No seiem i discutim de veritat amb propostes concretes. A la UAB tenim gent que s’ha cremat d’anar a trobades inútils amb gent que només feia que repetir les seves exigències sense rebaixar ni negociar res i després acusaven de poc dialogants els seus interlocutors perquè no els deien amèn a tot. Visca el diàleg i el consens!
    Per cert, com a exemple del nivell de la discussió i de l’articulació de les propostes, fes un cop d’ull a la web de l’Elliot i mira’t l’extracte que fa de les actes de l’assemblea multitudinària de trenta persones de la meva facultat (si vols més idees delirants, tinc l’acta sencera).

  6. a 27 febr. 2009 a les 9:14 Quim Bosch

    Efrem,
    Bolonya és un intent de crear un espai universitari comú per a tota la Unió Europea i d’augmentar-ne la qualitat. No entenc que a ningú li pugui semblar malament. Com tot, al final és qüstió de diners. Per millorar cal invertir-hi més, la solució no és mobilitzar-se per impedir la millora per por a l’encariment, el que cal fer és mobilitzar-se per aconseguir més diner. Perquè sinó el que haurien de fer aquests estudiants és mobilitzar-se per rebaixar el nivell universitari, que això abaratiria costos… Si us plau: no us equivoqueu de batalla!
    Pel que fa a la mercantilització de la universitat… saps quants aturats hi ha amb títol universitari? i quin és el sou mig dels llicenciats? els heu preguntat què en penses de la possibilitat que universitat i empresa deixin d’anar cada una pel seu compte?
    Si us plau: no us equivoqueu de batalla!

  7. a 27 febr. 2009 a les 10:58 enriccanela

    Alumne,
    Avui he estat molt embolicat amb les meves classes, els meus estudiants i a més he anat a graduar-me les ulleres i fins ara no he vist els comentaris que m’he deixat.
    No m’havia adonat de les xifres. Suposo que tindrà alguna explicació ho arranjaran.
    Evidentment no crec que els que ho fan tinguin consciència de perjudicar. No penso que siguin males persones, però només cal que preguntis als que ara estan a primer de Biologia que volen fer, si canviar o continuar.
    Els diners que calen és un tema complicat. Ningú sap ben bé què. I d’això en sé. La UB té una crisi econòmica i això no ho resoldrem enguany ni el vinent. ÉS un tema que segueixo molt de prop.
    Les conclusions d’altres universitats no tenen massa a veure. Ni tan sols les d’unes facultats són aplicables a les altres.
    Nosaltres hem fet la feina i ara parar no seria més que un endarreriment estúpid que enrariria el clima i no aportaria res.

  8. a 27 febr. 2009 a les 10:58 enriccanela

    Efrem,
    Et penses que no hem reflexionat prou? Tancades de dies per veure com es fan les coses, centenars d’hores de reunions. Ajustament d’horaris.
    Les beques és un tema que s’ha de solucionar a Madrid i en això estem. Suposo que en pocs dies donaran resposta.
    Això no té res a veure amb Bolonya. Ara no estàs en Pla Bolonya i tens problemes. El tema no és si els plans d’estudi canvien o no, és si se solucionen els problemes que pateix la universitat espanyola a banda de Bolonya. Què guanyem endarrerint una feina preparada i feta?
    Quant a la duresa depèn de com està la secundària, és una cadena que cal endreçar des de baix. Jo et dono tota la raó, però això no endreçarem amb parant el tema de Bolonya.
    Jo crec que el tema de les Humanitats tampoc té massa veure amb això. Has vist en algun pla d’estudis d’Humanitats la mercantilització? Jo no.
    I siguem clars, les universitats catalanes tenen un dèficit de finançament de la recerca però no de la docència. La informació que rebeu és molt dolenta. I segurament soc una de les persones que més informació té del finançament de les universitats espanyoles.

  9. a 27 febr. 2009 a les 10:59 enriccanela

    Joan,
    Naturalment que tenen veu. Una d les claus de qualsevol referèndum és que la gent que vota tingui una informació suficient. Dubto d’això però és igual.
    Tu defenses que els estudiants tenen dret a decidir sobre els plans d’estudi que no els afecten, bé, jo crec que no. Crec que el dret a decidir el tenen els afectats. Ben diferent.
    No nego el dret a decidir però si a una minoria sobre una majoria tret de les coses meritocràtiques. Com s’organitza un hospital ho han de decidir els malalts? Evidentment han d’opinar sobre coses, però l’organització dels processos mèdics correspon als metges. La vida és així. Després els afectats han de donar la seva opinió. Es demagògic confondre el dret d’un país a decidir sobre la independència a votar sobre una reforma universitària. Jo no he dit que la ciutadania no decideixi, he dit que els estudiants el dret de condicionar el que no els afectarà.
    És absurd dir que jo dic que els estudiants no han de tenir veu, l’han de tenir sobre allò que els afecta. De cap manera han de decidir sobre com s’organitza un pla d’estudis, l’han de tenir sobre els resultats i si les coses es fan bé, si són adequades, etc. tenen tot el dret a participar en les decisions però fins a un punt.
    I els preus dels màsters està més que clar que seran de dos tipus, un per als obligatoris i un altre per als que serveixen per als que tornen. El preu dels màsters per als que es dedicaran a ensenyar seran barats. Correcte, altres seran més cars. Correcte. I les beques seguiran la línia del que vaig escriure a El país. Ja ho veuràs.
    La democràcia amb totes les garanties no és això, ho lamento. I lamento tot el desgavell per legal que sigui. En cap cas he dit que no ho sigui. També és legal per anar a 90 per autopista i és una imbecil•litat.

  10. a 27 febr. 2009 a les 10:59 enriccanela

    Xavier,
    Estic d’acord amb el que dius. He dit sovint que es pot parlar de tot, ho defenso, però amb qui vol parlar.

  11. a 27 febr. 2009 a les 10:59 enriccanela

    Quim,
    Molts dels que tant es queixen signarien ara per un lloc de treball a La Caixa.

  12. a 28 febr. 2009 a les 12:19 Albert Traver

    La broma de La Caixa ja la vas fer ahir eh Enric, estàs perdent facultats imaginatives!

    Perquè voten només un 20%? Bé en primer lloc ens hauríem de preguntar quanta gent de la que està matriculada passa per la facultat aquell dia. La meitat sent generosos, potser? Bé, els percentatges d’abstenció entren dins dels paràmetres normals.
    Et convido però, que em busquis una comtessa electoral a la UB amb un percentatge superior de vot estudiantil, i després en parlem.

    Pel que fa als resultats, parlen per si sols, res a afegir. Els estudiants han mostrat la seva veu de forma clara: Sí, Sí i Sí! Qualsevol cosa que puguis dir no farà canviar la situació del 93% de Sí.

  13. a 28 febr. 2009 a les 12:45 enriccanela

    Albert,
    Això de La Caixa no és una broma. He vist ja masa “revolucionaris” defensors de no sé quantes coses convertir-se en el individus més conservadors i adaptats. També els he vist evolucionar a professors conservadors.
    Si la participació em sembla perfecta! en això m’he explicat fatal. Simplement que l’interès dels estudiants en participar en qualsevol elecció és molt escàs. No ho trobo un fracàs de participació, en absolut. No és això. Més aviat un èxit.
    El resultat, bé. Jo no pretenc canviar res. Si haguesin preguntat per si calia suprimir la inseminació artificial de les foques també hagués sortit el que demaneven els líders estudiantils, tot és qüestió de propaganda. Felicitats, està ben feta, molt millor que la feta per les institucions.
    Simplement jo no li dono cap valor. Els estudiants tenen un pes determinat al consell de govern i és allà on es prendran les decisions.

  14. a 28 febr. 2009 a les 1:06 Jordi Domènech i Lizcano

    Benvolgut Enric,
    “Simplement jo no li dono cap valor. Els estudiants tenen un pes determinat al consell de govern i és allà on es prendran les decisions. ”

    M’he quedat de pedra al llegir això. Estem on estem “gràcies” a aquesta mentalitat: ras i curt, la nostra opinió us importa un rave, i tothom tan feliç.

    Això és democràcia? simplement, no comptar amb l’alumnat? no es fa per nosaltres (el col·lectiu estudiantil, malgrat no siguem físicament les mateixes persones) la reforma? Podem donar la nostra opinió, però només sinó molestem?

    Benvolgut Enric, amb aquests arguments, em recordes un espanyol dient-me que les lleis es voten a Madrid, i que només sóm 40.

    La incompetència té un preu (perquè si la reforma és cap a millor, s’ha de ser incompetent per ser incapaç de fer-ho veure als alumnes. No esteu per ensenyar coses?), i aquest és una oposició a que continui la reforma fins que no resolguem molts dels dubtes plantejats actualment.

  15. a 28 febr. 2009 a les 1:18 enriccanela

    Benvolgut Jordi,
    Penso que t’equivoques. Jo respecto i molt l’opinió dels estudiants i procuro donar-ne proves cada dia.
    No m’importa un rave res. El que passa és que em sembla una estupidesa majúscula aquest debat. Podeu donar l’opinió però una cosa és opinar i l’altra decidir. Una universitat que funciona té uns òrgans de govern que escolten i prenen decisions, per això estan. Si no es respecta això no anem bé.
    I no té absolutament res a veure, això és un sofisma, amb les decisions sobre el que ha de ser un país a com ha de ser una universitat. Decidir això li toca al Parlament. Si ara es fes una lluita per aconseguir que el sistema universitari català fos independent, jo seria el primer. És el meu govern el que ha de parlar i ho ha fet poc.
    La incompetència té un preu i en això et dono tota la raó. Aquest és un procés que després de 10 anys fa fàstic, n’estem farts i pitjor no es podia haver fet. I l’única cosa que aconseguirem és res.
    I si, estem per ensenyar coses, però no per fer campanyes governamentals. Això no és la nostra feina. Això s’havia d’haver explicat a secundària fa anys. I pel que fa a la universitat, també, mal fet. Jo no estic a cap dels governs, en el de la universitat tampoc. Jo podria haver fracassat, però et ben asseguro que hagués intentat, fa anys, fer-ho diferent.
    I he fet jo més per aconseguir un bon sistema de beques per als estudiants i he lluitat més per uns preus adequats a cada cas que qualsevol dels que crida que poc han fet a banda de dir no. I no em toca, no soc ningú.

  16. a 28 febr. 2009 a les 11:17 Joan Gil Oliveras

    Contesto al Xavier i a l’Enric:

    Plans d’estudi, condicions laborals, etc.:
    http://www.aep.cat/spip.php?article3
    (en el Programa universitari del sindicat debatut cada any en Assemblea Nacional surten tots aquests temes). Altre cosa és que l’AEP no sigui qui marqui la agenda en aquests moments…

    No dubto que alguns acabin a la Caixa.

    Les decissions polítiques de la Universitat les han de decidir democràticament al Claustre.
    Les decissions acadèmiques i/o amb criteris meritocràtics, hi hem de poder participar.

    Aquesta separació és certa, Enric, els estudiants tot i ser la majoria de la comunitat educativa, no podem gràcies a la autonomia universitaria, decidir sobre decisions que no són polítiques. Sinó ens carregariem la jerarquia meritocràtica; professor, alumne, etc. tot i que la co-educació i la classe participativa són bons elements d’estudi.

    Els 80 km/h és una mesura que ha donat molts bons resultats en baixa sinistralitat i reducció de la contaminació. Dades del Servei Català de trànsit.

  17. a 28 febr. 2009 a les 2:15 enriccanela

    Joan,
    Començo pel final. Quans accidents menys a la zona 80? Quants menys a les altres zones? La proporció és diferent? Quants cotxes menys han circulat? Pots mirar l’últim informe d’ACESA. Una baixada de m és del 3%. El Servei Català de Trànsit inventa i qualsevol que sàpiga fer un tractament multifactorial sap que això i res = res.
    Jo Joan, no negaré mai la participació dels estudiants, no soc tan estúpid, però no així. La representació estudiantil no funciona. Per dues raons, la llei mal feta i algunes associacions a les qu eja el ha interessat que sigui així.
    Jo no em puc imaginar avui una formació sense coeducació.
    El claustre ha de decidir allò que els estatuts diuen que ha de decidir, res més.

  18. a 28 febr. 2009 a les 8:35 Joan Gil Oliveras

    Que consti que jo no he dit que tu opinessis tal o no opinessis tal… potser s’ha entès així, però no era així.

  19. a 28 febr. 2009 a les 10:53 Júlia Rosell

    Jo crec que bona part del que ara són en contra del pla bolonya segur que en part és perque estudien 4 anys de llicenciatura i els que venen amb 3 en tindràn prou fins a cert punt, apart que segur que uns quants per no dir la majoria de antibolonya són els típics que a la ESO i al Batxillerat feien el possible per sumar-se a qualsevol reivindicació que els permetés no assistir a classe, entre altres coses semblants…

    És com la situació de les generacions que ens precedeixen en que hi havia llicenciatures de 5 anys i van passar a 4…

    De totes maneres podem preguntar, com diria un company de filosofia de la UAB, als que fan 8é de carrera i 6é d’Assemblea…

  20. a 28 febr. 2009 a les 10:56 enriccanela

    Joan,
    En part no ho havia entès bé, però la meva resposta era bastant general, diríem que d’argumentació. Ja saps que en moltes coses si coincidim, bàsicament en aconseguir que les coses es facin bé i que ningú no pugui estudiar a temps complet per raons econòmiques.

  21. a 28 febr. 2009 a les 10:58 enriccanela

    Júlia,
    recordo quan es va passar de 5 a 4 anys. la veiritat é suq eno va haver cap problema, ningú no es va queixar. es va veure com una millora (si més no a Catalunya). Ara, com indiques, hi ha un rendiment molt baix, massa estudiants treballen poc. cal preguntar-se per què. No només és culpa d’ells.

Trackback URI | Comentaris RSS

Deixi una contestació