Una vaga inútil


Enric I. Canela

Avui dia de vaga. Júlia Rosell en dóna una visió, al meu parer, molt realista del que ha estat:

Especial Bolonya ens mostra els cartells de propaganda:

La crònica dels titulars ho diu tot:

Finalment, l’Associació Catalana d’Universitats Públiques (ACUP) ha assegurat que actuarà per tal de garantir la normalitat acadèmica i el bon funcionament del servei públic universitari, després de la manifestació d’uns 7.000 estudiants avui a tot Catalunya contra el Pla de Bolonya.

I la cirereta. Ahir: Es distribuiran 130.000 guies sobre el Pla Bolonya als instituts catalans. Mentre, Huguet ferm: El 90% de les carreres tindrà pla de Bolonya el pròxim curs. Avui: La portaveu de CiU a la Comissió de Ciència i Innovació, Inma Riera, ha celebrat avui la campanya d’informació sobre el procés de Bolonya impulsada pel Govern, si bé ha recalcat que és necessari incidir més i ha alertat que sense el suport i la implicació de tots el procés fracassarà.

La meva valoració: Deixant de banda xifres, una manifestació normal, bastant correcta, crec que és d’una inutilitat total. El procés és irreversible, res afer. En l’hipotètic cas que hi hagués una moratòria, qui guanyaria? què guanyaria? Res. Com és ben conegut, malgrat alguns mal informats, les llicenciatures actuals s’equiparen als graus europeus.

Acabem d’una vegada amb aquest procés i abordem la reforma a fons. Ahir comentava a Cal reformar la universitat d’una vegada i a fons l’informe de l’OCDE sobre la universitat de l’Estat. Paraules daurades per descriure el que no va prou bé. A què juguen els que volen aturar el procés, a mantenir la universitat catalana homologada a la de Zàmbia? És que no saben que fa 110 anys que va acabar el segle XIX.

Cal lluitar si, però no per parar aquesta adaptació menor, cal deixar-se de ridícules afirmacions sobre “Fora l’empresa de la universitat”. Avui veia això pintat a una paret de la Facultat de Biologia de la UB. Per a què serveix? Per pagar amb els diners públics una empresa que netegi la paret? Quina empresa ha de marxar? La del bar? Hem de retirar el caixer automàtic de la Caixa Catalunya. Ho hem de fer fora a l’empresa de neteja i fer torns entre la comunitat universitària per fregar? Potser el senyor Cayo Lara vol funcionaris cambrers, funcionaris de neteja, etc.? La veritat és que no conec cap empresa allà. Quanta afirmació absurda. El problema és que algú s’ho creu.

Bé, en qualsevol cas arribarem al 2010 i en un moment o un altre s’acabarà aquesta llauna.

Per cert, té raó Júlia Rosell, les vagues s’acaben a l’hora de dinar. O a les vacances. Potser aquesta vaga servirà per a què uns quants estudiants (o no) marxin a casa amb la satisfacció del deure acomplert. Ja és alguna cosa.

8 respostes a “Una vaga inútil”

  1. a 13 març 2009 a les 12:47 una estudiant

    res més a dir, totalment d’acord…

    Les vagues s’acaben al matí… entraves i et feien un interrogatori: que vas a fer? hi ha vaga.

    Ahh, no me n’havia adonat… només està tot ple de pintades… (cartells em sembla perfecte, pintades són vandalisme, no hi ha cameres? Una cosa és ser tolerant, deixar manifestar, deixar als manifestants que s’expressin… però una altra cosa és permetre el vandalisme i quedar-se tan content…).

    Tu tranquil•lament deies que anaves a pràctiques, alguns hi anaven, però la resta seguien cap a les classes… passaven amb passaclasses? Si, però han sortit mil alternatives…

    L’altra vaga encara podia tenir sentit. Ara l’assumpte està prou clar.

    Van tenir l’oportunitat de fer alguna cosa seria i no van estar a l’altura… no es van presentar…

    Per les coses divertides, per fer vagues, piquets, tocar el tambor, el megàfon, pintar, dormir… per això si que es mobilitzen… però a l’hora de la veritat han decebut a més d’un.

    Per acabar, un comentari que m’ha fet prou gràcia avui: pregunto a un manifestant: que penses fer l’any que bé? I respon: Passar-me al grau de biotecnologia!

    Coherència 100%.

  2. a 13 març 2009 a les 1:15 enriccanela

    Benvolguda amiga,
    Hi ha hagt moltes classes. Ara el tren ha passat. El comentari que fas sobre el passar-se al grau de Biotecnologia és normal. Per a molta gent les vagues no són serioses (alguns si). Vull dir que no perden un dia de salari o similar com passa amb els treballadors. un dia de festa i ja està.

  3. a 13 març 2009 a les 8:10 Júlia Rosell

    Bon dia Enric,

    Doncs sí, és prou interessant com es van desenvolupar els esdeveniments ahir.

    Concretament a mi són coses que em posen dels nervis… Ara només cal fer un cartell: “Humanitats existeix, alguns són al grau i als de llicenciatura l’administració ens ha molestat, siguem realistes! lluitem per millorar!”.

    Sobre l’assumpte de pintades i altres… totalment d’acord: aquí la qüestió és queixar-se, si s’és una associació, es fn pintades però la universitat et segueix pagant la subvenció… però això no és intervencionisme ni despeses de diner públic ni… bé, és el de sempre.

    Siguem realistes: s’ha tingut l’oportunitat de fer les coses ben fetes, però a l’hora de la veritat, s’han fet com sempre i han demostrat “de quin peu calcen”…

    Això és el que realment fa que la gent es cansi i deixi de lluitar i ni tant sols s’impliqui.

    Cordialment,

    Júlia Rosell

  4. a 13 març 2009 a les 8:37 enriccanela

    Júlia,
    El tema de les Humanitats no ha estat ben tractat. La culpa d’això és per equivocar la lluita molts professors. Van eqyuvocar-se fa uns cinc anys quan no van entendre que les coses estaven canviant. La culpa no és de Bolonya. Es podien haver fet altres plans d’estudi, altres titulacions però no es va saber fer.
    Cal implicar-se i molt i treballar per fer-ho bé, però nosaltres, professors, tenim interessos diferents, entre nosaltres, i defensem coses diferents, resultat, res de bo. Vosaltres esteu en trànsit. El problema està en què per dirigir un projecte s’ha de poder manar i això està en contra de la “democràcia”. A vegades no sona bé, però a les universitats millors algú mana, no és cap assemblea ni de professorat, ni de PAS ni d’alumnes.

  5. a 13 març 2009 a les 7:29 Xavier Villalba

    Enric, Júlia,
    Un afegitó: les vagues són de matins i de dijous, que divendres tothom toca el dos!
    Sobre l’anàlisi de la dificultat de manar a les universitat públiques, recordo cada dia una conferència del Rolf Tarrach, que després de haver passat per la UB i el CSIC ja era rector de la Universitat de Luxemburg i explicava la diferència. El vídeo (disponible a l’adreça http://www.lacaixa.comunicacions.com/se/vict.php?idioma=cat&pg_llibre=ct&llibre=08) hauria de ser de visionat obligatori per a qualsevol gestor universitari (i no deia ni un mot de Bolonya!!).

  6. a 13 març 2009 a les 10:43 Júlia Rosell

    Gràcies Enric i Xavier per els aclariments.

    Són temes força interessants (i bones fonts d’informació, si em permeten).

    Bon cap de setmana, i que puguin descansar una mica de tot aquest assumpte.

  7. a 13 març 2009 a les 11:16 enriccanela

    Xavier,
    Rolf Tarrach és una persona d’una intel·ligència excepcional. Inadequada per dirigir una universitat com la nostra. Gràcies per penjar el vídeo.

  8. a 13 març 2009 a les 11:17 enriccanela

    Júlia,
    Que descansis. Jo estic bastant cansat d’una setmana que no va tenir cap de setmana normal.

Trackback URI | Comentaris RSS

Deixi una contestació