Enric I. Canela

S’ha acabat la broma a la UPF: Els Mossos d’Esquadra han començat a desallotjar els estudiants tancats al recinte de la Ciutadella de la universitat Pompeu Fabra aquest divendres poc abans de les onze de la nit. Diuen els estudiants que no hi ha raó perquè era uuna tancada pacífica de treball de les assemblees d’estudiants de l’àrea metropolitana de Barcelona i havia estat comunicada a la UPF. Molt bé, estaven “treballant”: el treball de l’estudiant del Pla d Bolonya.

8 respostes a “A la UPF no estan per ximpleries”

  1. a 14 març 2009 a les 12:38 Joaquim

    què pensen que poden arribar a aconseguir? fer tombar el pla Bolonya a tota Europa?

  2. a 14 març 2009 a les 12:53 enriccanela

    Joaquim,
    Ni idea, són molt pocs i volen parar una cosa implantada arreu.

  3. a 14 març 2009 a les 12:41 Júlia Rosell

    No! Para-la no! Només uan moratòria de dos anys… (segons de silenci) Ah, es que han hagut de rebaixar les exigències.

  4. a 14 març 2009 a les 1:04 enriccanela

    Júlia,
    Això diuen. No es tracta de parar res. ÉS tractar de lluitar contra es sistema. Certament hi ha gent que s’ho creu, però el nucli és anti sistema.

  5. a 14 març 2009 a les 1:55 Jordi Domènech i Lizcano

    Benvolguda Júlia,
    No, de dos anys, no, d’un! això és el que, com a mínim, des de la meva associació d’Estudiants s’ha defensat des del començament de les protestes: un any més que permet continuar dins la legalitat vigent -el termini acaba el 2010- i fa que, per tant, la decisió es pugui penre a les Universitats.

    Si s’aprofita aquest any per incorporar tots els agents a treballar sobre el Pla, es poden corregir, amb una mica de bona voluntat per part de tothom, les deficiències en l’aplicació del Pla (possibilitat d’agafar menys assignatures, segona convocatòria, racionalització dels parcials, com es fa l’avaluació continuada, quin és el millor mètode per fer l’extinció de llicenciatures, com es pot aconseguir més finançament sense vendre la universitat, etc, etc!)

    Potser continua havent-hi propostes, però amb una bona política comunicativa (d’entrada, potser serveix “una”-encara que sigui dolenta- política comunicativa) les protestes serien molt menors.

  6. a 14 març 2009 a les 2:36 enriccanela

    Jordi,
    Per a tot això no cal aturar res. Cal discutir en els consells d’estudi.
    • Possibilitat d’agafar menys assignatures. Crec que no hi ha problema.
    • Segona convocatòria. Cal suprimir-la. Avaluació contínua encara que el curs s’hagi acabat. Jo ho faig.
    • Racionalització dels parcials. Jo no en faig. I funciona bé.
    • Com es fa l’avaluació continuada. Prova i error. No hi ha més. Jo ho estic fent i escoltant als estudiants trobarem la solució. No hi ha un mètode. Depèn de moltes coses.
    • Quin és el millor mètode per fer l’extinció de llicenciatures. De cop. No hi ha més possibilitat física com no construïm una Facultat nova.
    • Com es pot aconseguir més finançament sense vendre la universitat. Em temo que no hi ha cap venda de la universitat. Tens algun exemple? Més finançament, si però cal abans racionalitzar el que està passant. Catalunya no té tan mal finançament com volen fer creure alguns. Altra cosa és com estan distribuïdes les coses. Això no té res a veure amb Bolonya. Vaig ser vicerector d’Economia i Organització vuit anys i després membre de la comissió de finançament universitari de l’Estat, coordinador de la comissió d’indicadors econòmics de l’AQU. I encara segueixo en algunes coses més. D’això en sé bastant.
    La feina va per un altre lloc.

  7. a 14 març 2009 a les 4:00 Jordi Domènech i Lizcano

    Benvolgut Enric,
    la pregunta és: quina part del professorat s’està adaptant a Bolonya? tindrem temps per modificar els que s’ha de modificar (normativa de permanència, normativa d’avaluació) abans de l’any que ve?

    He estat en diverses presentacions de Graus a diverses Facultats (la de Bio, una de les millors), i, sincerament, crec que no estarem preparats. Que no hi ha cap tipu de coordinació -o, com a mínim, aquesta és la impressió que dóna- sobre com ha de ser l’entrada en vigor de l’EEES i és l’any que ve. I, per aconseguir un acord, tothom ha de cedir una mica: si el preu de tornar a la normalitat, i recuperar una dinàmica instutucional normal i polir aquestes petites diferències (perquè aquest NO a la segona convocatòria? jo continuo fent finals, malgrat els hi diguin “prova de sintesi”: si val un 70% de la nota, continua essent un final!) és retardar un any l’entrada en vigor dels Graus, a mi em sembla un preu raonable.

    PS: del finançament, no deiea que “estigués passant” sinó que, aquesta situació és, a la llarga, insostenible: no podem tenir un dèfit estructural de 15-20 milions d’euros indefinidament. Acabarà petant per alguna banda, i no serà bo. Jo crec que, sobretot en aquest tema, cal presentar un front unit de tota la comunitat universitària.

  8. a 14 març 2009 a les 11:09 enriccanela

    Jordi,
    El canvi del professorat no es produirà ni en un any ni en dos. ÉS una qüestió d’actitud, però més d’aptitud. Està en molts anys d’inèrcies i si aturem alguna cosa també s’aturaran ells. Tant és. Jo no faig segona convocatòria, ni primera, faig el curs. I no hi estic dpacord en endarrerir res per això, perquè serà inútil, les operacions, la cirurgia, quan abans millor.
    i el dèficit de la UB, és de la UB, no de Bolonya. El dia que vulguis, hi ha coses que no diré aquí, t’ho explico. També les solucions.

Trackback URI | Comentaris RSS

Deixi una contestació