Comentaris a: Algunes coses més sobre el Pla de Bolonya

Per: enriccanela

enriccanela — Mon, 16 Mar 2009 17:32:10 +0000

David,
ja serà menys. Molt bèstia aquesta notícia que m’adjuntes. Quins ajudants tindreu.

Per: david de las heras

david de las heras — Mon, 16 Mar 2009 13:24:03 +0000

Ei la taula de la catosfera pinta molt i molt bé. Comences a ser un lider a la xarxa.
I al·lucina amb aquesta notícia.
http://www.petitlleure.org/bloc/2009/03/16/un-robot-a-les-aules-de-primaria-my-name-is-saya/

Per: enriccanela

enriccanela — Mon, 16 Mar 2009 06:49:30 +0000

Joan,
Gràcies. Estudiants en Acció està fent una feina seriosa. Si les associacions tinguessin el paper que els hi pertoca les coses serien diferents.

Per: Joan Hornos

Joan Hornos — Sun, 15 Mar 2009 23:59:18 +0000

Enric m’ha agradat el recull que fas de l’EEES per estar més documentats i agraïr-te la menció a Estudiants en Acció.

Una abraçada.

Per: enriccanela

enriccanela — Sun, 15 Mar 2009 20:50:52 +0000

Gràies Júlia.

Per: enriccanela

enriccanela — Sun, 15 Mar 2009 20:50:27 +0000

Lluís,
Jo soc dels que va estudiar amb un pla de cinc anys i química. Les meves pràctique sno van ser un tràmit. depènd eles carreres. Jo crec poc amb el treball en grup. Faig fer treballs individuals als estudiants i estic força content dels resultats. El model britànic no és gens dolent i és el que haríem de copiar. Altra cosa és si sabem fer-ho.
El problema és la mentalitat del professorat i els recursos complementaris. Jo crec que ra per ara són canvis de plans d’estudi per adaptar-nos. L’autèntica reforma està per venir.
Insisteixo, el canvi l’ha de fer el professorat i això requereix temps. Nosaltres hem fet malbé moltes coses. Masa vegades és parla de què tot es fa amb bona voluntat. No, la feina s’ha de fer perquè cobres per fer-la. Tanmateix ningú no gossa parlar-ne.

Per: Júlia Rosell

Júlia Rosell — Sun, 15 Mar 2009 11:49:48 +0000

Felicitats per el recopil·latori d’informació.

Per: Lluís Lledoner

Lluís Lledoner — Sun, 15 Mar 2009 11:30:37 +0000

Tot el procés de Bolonya me’l mir des d’una mica lluny, però des de la meva desinformació m’esgarrifa bastant.
Per una banda crec que amb el sistema que es proposa difícilment hagués pogut acabar la carrera, treballava i podia anar a classe quan podia, pro que em costava tenir lliures els dies dels exàmens. D’altra banda segurament hagués après bastant menys. El pla actual d’estudis en 4 anys ja és una retallada respecte al meu, i el que es proposa pel grau, encara més.
I no és només una opinió meva, tinc dos fills recent llicenciats —tots tres som científics— que estan molt contents d’haver acabat la carrera abans de Bolonya, amb un títol que en principi val més, més coneixements i —afegeixo jo— menys feina i menys despesa global de recursos.
Sincerament no crec gens ni mica en el treball en grup. En el millor dels casos hi ha una divisió de la feina que fa que a cada component no li calgui la comprensió global del tema, i en el cas normal, la majoria en repengen sobre el treball d’un o dos i a lo millor el posen en “bonic” que com tots sabem és malauradament una part molt important de la nota, molt més que les idees noves.
Del treball en seminari tampoc no me’n refio gaire, però aquesta és una qüestió de caràcter personal, sóc dels que no saben interrompre i demanar la paraula i sempre em quedo escoltant preguntes i respostes que ja sabia mentre les meves difícilment tenen cap oportunitat d’arribar-se a tractar.
Les pràctiques, ja a la meva època eren un tràmit que calia passar o trampejar o realment vaig aprendre molt poc (no dic el mateix del laboratori que tenia a casa des de bastant abans), mai no vaig fer un experiment que no sabés prèviament el que resultaria, ni vaig tenir oportunitat de dissenyar, improvisar cap aparell… i no, no ha canviat, ho he vist pels meus fills, i no crec precisament que amb Bolonya canviï, ans el contrari, més pràctiques de perdre hores i de “passar pel tub”.
Perquè en definitiva en temo que anem vers una societat que vol controlar el pensament lliure, a una universitat que hagués fet fracassar a un Ramanujan per no adaptar-se a una manera concreta de treballar.
Per a mi el treball és bàsicament individual, amb el llibre o actualment amb internet. Sé perfectament que no tothom funciona així, que n’hi ha molts que sense supervisió constant no progressen, però també molts d’altres, que si es veuen forats contínuament a seguir uns camins massa marcats, ho acaben deixant córrer —que cínicament ha estat una de les funcions típiques de la universitat, el que s’anomenava assignatura tap, i que ara podrà adoptar formes més subtils.
Altra tema que es parla i que no hi crec gens, és l’avaluació contínua. En teoria potser, però a la pràctica sempre que l’he vist s’ha convertit en “eliminació de matèria”. I si realment no hi ha aquesta eliminació i al final s’ha de fer una prova per comprovar la comprensió global, per què deixar fora els que no han seguit el ritme que algú havia decidit que era el bo?
O potser tot plegat no serà més que un canvi de nom per seguir fent les coses com sempre, a l’hora de lla veritat l’únic que he anat veient cada vegada que hi ha hagut canvis a l’ensenyament, es que es feia un xic menys de l’anterior però que a la gent li costava un xic més (sobre tot en hores de feina inútil), i no crec pas que ara s’inverteixi la tendència.