Enric I. Canela
Diu La Vanguardia: El Comissionat d’Universitats i els rectors llancen propostes de seguiment i diàleg sobre el pla de Bolonya malgrat les dificultats per trobar uns interlocutors.
La protesta es focalitza en un grup d’estudiants molt minoritari i d’ideologia antisistema i assembleària, que ha desbordat a les entitats i sindicats. El greu problema que han tingut la UAB i la UB, més enllà dels episodis de violència concrets, ha estat la manca d’un interlocutor directe. Els canals habituals del Consell d’Estudiants o les representacions claustrals són qüestionats per aquesta minoria, que a més canvia sovint els seus portaveus. Ara mateix, el Comissionat d’Universitats ha convocat de nou la Taula Nacional per al proper dimarts, però ningú sap quants representants dels estudiants acudiran. A la primera reunió, celebrada el 16 de febrer, dels 20 representants convocats (2 per universitat i 6de les associacions), només es van presentar 17, i de aquests, 12 van abandonar la reunió.
La comissionada d’Universitats, Blanca Palmada, té la intenció de presentar en la reunió del dimarts un document de mesures per tal d’ordenar la transició dels estudis de grau i màster. També anunciarà actuacions per facilitar la compaginació dels estudis i el treball i demanarà opinions sobre aquest tema. Per més endavant es preveu debatre els temes de finançament, beques i participació dels estudiants. D’altra banda, segueix el treball de l’equip de mediadors professionals per aconseguir la readmissió dels estudiants expulsats de la UAB a altres universitats i per aturar la vaga de fam que manté un alumne d’aquesta mateixa universitat.
“El desallotjament no vol dir que es tanqui el diàleg”, deia ahir mateix Gemma Fonrodona, vicerectora d’Estudiants i Política Lingüística de la UB. El dilluns es reobren les facultats que durant quatre dies hauran romàs tancades, amb el desig de “recuperar la normalitat”. Per al dia 25 s’ha convocat la permanent del Consell d’Estudiants i, per al dia 2, el plenari i la pròpia vicerectora continuaran les seves entrevistes amb els representants de les diferents administracions.
A la UPF, el dimecres, 18 de març, dos dies després que Josep Joan Moreso prengués possessió del càrrec de rector davant les protestes d’un grup d’estudiants, es reunia personalment amb sis representants dels assembleari per reobrir el diàleg amb aquest col lectiu. De fet, ha nomenat també una vicerectora d’Estudiants, Emma Rodero, per fomentar el debat.
Des de la UAB, la vicerectora de Grau, Montse Farell, considera que “el procés de Bolonya ha de ser una oportunitat per revisar els sistemes d’aprenentatge i la metodologia didàctica”, però sobretot per buscar canals de participació paral·lels als existents.
Tot i el atapeït d’aquest calendari de reunions i iniciatives per als propers dies, és una incògnita la participació dels estudiants, més dividits encara després dels últims desallotjaments.
Jo no soc gens optimista en quant al diàleg, mentre els estudiants no tinguin una veu autènticament democràtica i es desempalleguin dels “representants” antisistema no faran res. Cert que són el fruit d’unes eleccions, però tothom sap que a vegades les eleccions porten a resultats no desitjats per ningú. Espero que a les properes eleccions es presentin les associacions “tradicionals” i tinguin després prou força per negociar les coses des d’uns punts de vista assumibles i que no vulguin conduir-nos a la democràcia cubana.
I pel que fa a la proposta de mesures per tal d’ordenar la transició dels estudis de grau i màster, les actuacions per facilitar la compaginació dels estudis i el treball que vol proposar la comissionada, jo li diria que no s’escarrassi. El nou model demana, com ha de ser, dedicació exclusiva a l’estudi o fer la carrera en el doble d’anys. Així, l’única fórmula són beques adequades. O les paga Espanya o les paga Catalunya. La resta és perdre el temps. I en això tenen raó els estudiants.
I aquest és l’únic problema greu del Pla de Bolonya.
Enric,
Sí senyor, beques ben pagades per als bons estudiants sense recursos, però perfectament gestionades i lligades al rendiment acadèmic. Tothom subscriu la primera frase (calen més recursos), però poca gent es recorda de la necessitat de fiscalitzar els diners públics. Com els de l’USTEC: més inversió, més places, però cap mena d’avaluació ni de rendició de comptes.
Aquí també s’hi barreja un altre problema: durant molts anys no ha interessat mantenir un consell d’estudiants mínimament representatiu. Per què el rector Moreso es reuneix amb un grup d’assemblearis que només es representen a ells i no ho fa amb el president del Consell d’Estudiants, escollit de manera democràtica? Potser si des del govern de les universitat s’apostés per interlocutors autoritzats i escollits de manera democràtica ningú posaria en dubte les accions contudents dutes a terme contra certs grups de persones, suposadament estudiants.
David,
Absolutament d’acord. Els rectors en general van creure que desmuntar les associacions d’estudiants era bo per a ells. Un error gravíssim, general, deixant de banda les particularitats del rector Moreso.
A sobre en el cas de la UPF, petita, la cosa hagu´s estat més fàcils.
A l’UB, no veig quines associacions d’estudiants estan desmuntades. Però, certament, el Consell de l’Alumnat de l’UB (que no “Consell d’Estudiants”) no acaba de funcionar des de les darreres eleccions (de fa un any)… coses del SEPC. Per exemple, m’he assebentat d’aquest proper Plenari a la Vanguàrdia…
Alumne,
Si, tens raó, Consell de l’Alumnat. Amb el SEPC no funcionarà mai cap òrgan mínimanet organitzat. Només cal analitzar el seu comportament organitzadament erràtic amb canvis continus de representants.