Bolonya per demà


Enric I. Canela

No deixem de parlar de Bolonya. Avui ha parlat Montilla: Montilla critica les actituds ‘poc sensates’ d’alguns anti-Bolonya que assegura ‘malmeten’ la imatge dels joves. Ho ha fet al Congrés de la Joventuts Socialistes de Catalunya (JSC). El que no ha dit és perquè el seu Govern ha fet tant per aconseguir aquest desastre. Ho ha dit com si fos el president del govern de la República Dominicana.

I del procés de Bolonya ha parlat Guy Haug, un dels majors experts europeus en avaluació i desenvolupament d’universitats i sistemes d’educació superior. És un dels “pares” de l’Espai Europeu d’Educació Superior (EEES) pel seu paper clau dins de l’estratègia de Lisboa i en el disseny de l’agenda del procés de Bolonya. Bé a dir que el procés de Bolonya no té res a veure amb la majoria de les queixes dels estudiants. I té tota la raó.

L’AVUI publica Bolonya, i ara què? Diu que el comissionat per a Universitats i Recerca i els rectors confien en una sortida dialogada al conflicte perquè veuen un canvi d’actitud entre els estudiants. Per la seva banda les universitats aposten per obrir nous canals de participació i aclarir dubtes.

També publica el diari AVUI Les claus de la reforma. Un dels mil articles que expliquen que és el Pla de Bolonya (a l’Estat espanyol, és clar).

I Xavier Villalba al seu bloc escriu Més crítiques (tardanes) a les coaccions i amenaces on comenta i reprodueix un article a El Periódico del company de la UB Antoni Segura.

Bé, hi ha alguna cosa més però em sembla suficient tot això. Tenim ara uns dies, una espècia de treva, diuen, els antibolonya mobilitzats, per fer els exàmens. Deu ser de llocs on tenen exàmens ara, això no coincideix. Esperem que les coses és calmin. Ara tenim una taula de discussió virtual creada des del Comissionat perquè la taula presencial no funcionava. Així no hi ha absències. No crec que serveixi per a res, però tant de bo m’equivoqui.

Crec que l’acord és impossible, però penso que una retirada a temps és una victòria, Bolonya s’implantarà, quin guany hi haurà amb batalles estèrils. Segurament la posició ,és intel·ligent seria resoldre, a cada centre, els problemes d’adaptació i aplicació i dir-li al Ministeri de Ciència i Educació que acceleri les beques.

7 respostes a “Bolonya per demà”

  1. a 29 març 2009 a les 10:26 Júlia Rosell

    Enric,

    Mentre ens basem en l’acció-reacció res és possible.

    Hem d’aprendre a cedir tots una mica, i en aquest cas qui falta per fer-hoés el moviment estudiantil.

    Salut.

  2. a 30 març 2009 a les 5:38 Júlia Rosell

    perdó, és IMpossible

  3. a 30 març 2009 a les 7:36 enriccanela

    Júlia,
    Entès. Jo crec que els estudiants s’han d’implicar als centres. És la manera, s’expliquen les coses i es milloren. Molts estudiants aporten coses positives quan s’impliquen. És la meva experiència. La cosa falla si es queixen sense entrar en els temes.

  4. a 30 març 2009 a les 12:41 ui

    Enric,

    Per a tú la unica participació legítima és la que accepta la reconversió universitària. Aixó no serveix per a res, quan la gran majoria de l’estudiantat que té algo a dir està en contra de la reforma. Una altre cosa és la minoría institucional, la que t’agrada – un de FNEC-, la mateixa minoria que reclama democràcia i tolerància i diàleg i que parla així dels seus propis companys:

    http://mcassany.blogspot.com/2009/03/mossos-i-llibres.html
    Us deixo un vídeo de la gent de Granada. Bon profit.
    http://www.youtube.com/watch?v=O39_PVu-M_U

  5. a 30 març 2009 a les 10:22 enriccanela

    Iu,
    És que no crec que la majoria de l’estudiantat estigui en contra de la reforma.
    Dit això hi ha uns mecanismes de representació.

  6. a 31 març 2009 a les 12:50 Joan Gil Oliveras

    Home, la majoria dels claustrals i juntaris són assemblearis.
    La majoria de resultats dels referèndums volen la moratòria amb participacions de les més altes.

    Està clar que som una minoria (legitimada per la majoria) els que ens movem. Quants érem contra Iraq? Quants éreu a Brusel·les? Quants serem quan ens tonvin l’estatut?

  7. a 31 març 2009 a les 3:34 enriccanela

    Joan,
    Cert a la UAB. Cert també el tema dels referèndums.
    Cert que els moviments han de ser considerats i sotmesos a debat.
    Amb tot, ja sé que no estaràs d’cord, el pes més alt dins la comunitat universitària, per a mi per raons òbvies, l’ha de tenir el professorat. Malgrat tot, crec que ni nosaltres hauríem de decidir segons que. La universitat no és nostra, treballem per a ella.

Trackback URI | Comentaris RSS

Deixi una contestació