Enric I. Canela
L’editorial del número 175 del butlletí de la Fundació Catalunya Oberta d’aquesta setmana és titula Bolonya de debò. El contingut de l’editorial és:
Les tones de tinta dels diaris i els milers d’espais radiofònics i televisius dedicats a l’oposició estudiantil al Pla de Bolonya han aconseguit, paradoxalment, que no se’n parli. És a dir, la majoria de l’opinió pública d’aquest país sap que els universitaris s’han desbocat pel carrer i que al departament d’Interior hi ha una crisi interna provocada per unes càrregues dels Mossos d’Esquadra. Però poquíssima gent sap què vol dir Bolonya, una iniciativa de convergència universitària europea que determinarà en els pròxims anys la solvència econòmica dels graduats catalans. Per a molts mitjans de comunicació de Catalunya és molt més important un conflicte puntual al carrer que una reforma de calat en l’ensenyament universitari. Una frivolitat que la societat.
Convindria que d’aquí a alguns anys aquesta reforma evités fets tan escandalosos com alumnes que suspenen totes els assignatures un any i tornen a matricular-se el curs següent amb una subvenció pública del vuitanta per cent del cost de la broma. Subvenció que paguen tots els contribuents. O com ara que els catedràtics només hagin de fer sis hores lectives a la setmana, que sovint acaben impartint els seus ajudants. Una exigències que no han aparegut en cap de les pancartes i pintades que aquests dies han esquitxat els carrers de Barcelona.
L’única garantia -no completa- que tenim que totes aquests greus anomalies comencen a canviar es diu precisament Bolonya.
Una visió que comparteix molta gent.
Sí, són fets que, en part, són certs i sí que formen part d’un autèntic debat sobre la universitat, però que aquesta fundació no crec que utilitzi aquest discurs per a polítiques molt d’esquerres, com les que jo defens.
Salut.
Josep,
No. No és una Fundació d’esquerres. Amb tot hi ha molta gent d’esquerres que pensa així.
Enric,
És que es pot ser d’esquerres i defensar ni que sigui mínimament el Pla de Bolonya! (tampoc vol dir que sigui la rehòstia ni que s’apliqui aquí bé). El que passa és que hi ha un grupuscle molt d’esquerres que, com diu que no, doncs no, i punt!
Què passa -crec-? Que aquesta minoria convenç amb el seu argumentari (al meu parer, ple d’errors i mitges veritats) gent que no està assebentada del tema, i, aquesta gent, mitjançant la “consciència de classe estudiantil”, s’ho creu, potser sense informar-se del tot; és a dir, hi poden estar en contra, però informant-se, però crec que això no passa. Per a mi, entre la majoria de gent que votava als referèndums i les velles del meu poble (Son Servera) que, en haver eleccions, surten de missa i diligentment van a votar en massa al PP… hi veig poca diferència, només la ideològica.
Acab ja perquè crec que ja he “traït” els principis de l’esquerra, la consciència de classe i la Mare de Déu de Montserrat, ja de pas.
Josep,
Tens tota la raó. Bolonya no és d’esquerres i de dretes. Hi ha hagut una manipulació enorme.
Amb tot, Bolonya s’ha aplicat malament a l’Estat espanyol. Fatal.