L’hora dels adéus


Enric I. Canela

La vicepresidenta espanyola María Teresa Fernández de la Vega va dir ahir que el temps de les reivindicacions s’ha acabat, referint-se a les “comunitats autònomes”, de ben segur frase dedicada a Catalunya.

Està clar que la vicepresidenta té tota la raó. S’ha acabat, ara toca el temps de la independència. Catalunya ja no pot seguir per més temps formant part d’un Estat en què se’ns nega el que és nostre, es vol diluir la nostra personalitat i a sobre se’ns tracta d’insolidaris i se’ns ataca de manera injustificada.

Com diu la cançó, és l’hora dels adéus.

10 respostes a “L’hora dels adéus”

  1. a 09 abr. 2009 a les 10:57 Estanislau Fons

    Benvolgut Enric,

    Si amb tot el que està caient els nostres conciutadans no entenen aquesta idea, tan simple i que tu expresses amb meridiana claredat, és que som un país d’esclaus.

    Potser ho som. O potser no. Potser ens cal un Braveheart que catalitzi aquest sentiment i reorienti els desorientats. Només. Que no és poc.

    Salut, i que tu i jo ho veiem culminar.

    Estanislau Fons

  2. a 09 abr. 2009 a les 12:41 Bel·la Txao

    Bravo, Enric!

    Ja tenim himne que durarà per a tot el procés: “és l’hora dels adéus i ens hem deee dir adéu siaaau!”

    Aquest nou govern és fruit d’un pacte d’estat en la nova línia post-armari (ja n’han sortit, ja) dels dos grans partits per anar contra tot ço que que hem guanyat en els darrers 30, o 78, anys… Una ministra de cultura contra el català, una ministra dels quartos contra el finançament (amb solvència contrastada contra les transferències i contra cooperar, paraula de moda…), aquell altre contra els catalans en general (ell, que mai no hagués estat al capdavant d’una autonomia perquè sense els catalans no haurien existit!), etc, etc, etc!

    Apa, tu, fora doncs! Salut i independència!

  3. a 09 abr. 2009 a les 1:27 David de las Heras

    Estem pessimistes en els últims posts. La veritat que el canvi de zapatero no agradat a ningú de Catalunya.

  4. a 09 abr. 2009 a les 2:55 enriccanela

    Estanis,
    No sé, hi ha un munt de gent que li costa. Deuen estar genèticament determinats a acceptar acotar el cap davant l’esnyolisme.
    A veure si ho veiem!

  5. a 09 abr. 2009 a les 2:58 enriccanela

    Bel·la Txao,
    Aquest govern espanyol és tot plegat un despropòsit. El president espanyol va treure la loteria el dia que els PSOEistes catalans van donar-li suport contra Bono. Si mé sno Bono no enganya. Després col·loquen una bomba a Madrid, sense bomba estaria collint flors.
    I els “intel·ligents PSOEistes catalans”, després de les 1.314 aixecades de camisa el tornen a posar al cim.
    En un conncurs de rucs, qui guanyaria?

  6. a 09 abr. 2009 a les 2:59 enriccanela

    David,
    Què és un desastre! No hi ha per on agafar res del que han fet. Fins i tot la Trini de minstra de Sanitat.
    ÉS com posar a Saura a dirigir la polícia.

  7. a 09 abr. 2009 a les 3:24 Estanislau Fons

    Bé, la Trini dirigint el Misteri* de Sanitat seria com el Saura dirigint la policia… sense cap policia a qui manar. Un cop buidat de competències, el que havien de fer era tancar-lo d’una vegada. Com Cultura. Com Habitatge. Com Igualdad (per quan un ministeri de Fraternitat? O aquest és el del Chaves?).

    Estanislau Fons

    *No, no m’he equivocat.

  8. a 09 abr. 2009 a les 3:43 enriccanela

    Estanis,
    O com Educació. En lloc de fer la rucada darrera el podien haver tancat. I crear aleshores el Ministeri de Diversos per dedicar-se a molestar sobre competències transferides. Estalviarien calers.

  9. a 09 abr. 2009 a les 3:55 Estanislau Fons

    😀

    Fantàstic,Enric. Un Ministeri dedicat a tocar la pera amb les competències transferides o reconegudes a les comunitats i que el govern central es nega a abandonar. Tal com està el pati, seria el ministeri amb més activitat legislativa, amb més resolucions i decrets d’ajuts públics, amb més publicitat institucional, amb més protagonisme a les rodes de premsa de La Moncloa, amb més funcionaris competents i motivats (deixant de banda la singularitat de l’Agència Tributària, que també és hiperactiva i està molt motivada, pel que fa a Catalunya). Jo en conec uns quants i són uns cracs.

  10. a 09 abr. 2009 a les 10:55 enriccanela

    Estanis,
    A veure si la gent se n’adona d’una vegada que aquesta gent ens portarà a la ruïna total. A la que poden ens prenen alguna cosa.

Trackback URI | Comentaris RSS

Deixi una contestació