Enric I. Canela
Avui es compleix un any del segon mandat de Zapatero. No crec que tingui cap sentit dedicar cinc minuts a lloar les glòries d’aquest any de mal govern.
Aleshores vaig pensar que feia una cosa bé, em va esperançar. La creació del ministeri de Ciència i Innovació amb la unificació de tota la recerca i la universitat sota el mateix paraigües. No ha arribat a un any. El president espanyol ha volgut donar la raó als que es queixaven del Procés de Bolonya. Cal recordar que la culpa de la situació no era d’aquest ministeri sinó de l’anterior mandat on des del ministeri responsable d’universitats és van fer totes les estupideses possibles amb el tema. Cert que des de Ciència i Innovació no es va abordar el problema des del primer moment, però ara, quan ja s’havia començat a abordar el problema seriosament, arriba el mag Zapatero i en un plis plas, s’ho carrega. Un brindis a la galeria.
Ara els rectors han lloat la tria de l’amic rector Àngel Gabilondo com a nou ministre d’Educació. Jo també ho faig, una cosa no treu l’altra, Gabilondo és una excel·lent persona i pot ser un molt bon ministre, però l’error és l’estructura. Tímidament els rectors, amb prudència vaticana, aniran posant-ho de manifest. Avui ja he llegit al primer, les declaracions del rector de la Universitat de La Laguna, Eduardo Doménech, Valora la designació d’Ángel Gabilondo com a nou ministre d’Educació, però es mostra contrari a què la política universitària torni a adscriure’s a aquesta àrea i se segregui del Ministeri de Ciència i Innovació. Ha dit que ara tindran dos interlocutors i la gestió serà més complexa. És que és de llibre, però ja se sap, d’on no n’hi ha no en raja!
Segons Doménech, la integració de la gestió universitària en el ministeri responsable de la recerca i la innovació era una demanda que la Conferència de Rectors de les Universitats Espanyoles (CRUE) – que fins ara presidia el propi Gabilondo – havia traslladat al president del Govern, José Luis Rodríguez Zapatero.
