Enric I. Canela

Us animo a tots els que creieu que el català és i ha de continuar sent una llengua científica, universitària, una llengua més de ple dret a la Unió Europea que us adheriu a la campanya Estudiantspelcatala.cat

Entitats del país s’uneixen a favor del català a la universitat

La Plataforma Universitària pel Català (PUC) ha arrencat una campanya anomenada Estudiantspelcatalà.cat amb l’objectiu d’assolir una plena normalització de la llengua catalana a les universitats. La PUC ha elaborat un manifest consensuat amb altres associacions d’estudiants, entitats de la societat civil i plataformes que exigeix el compliment de l’acord del CIC del 17 de juny passat per part de les universitats catalanes, on es posaven les bases per a l’exigència de l’acreditació d’un nivell de llengua catalana equivalent al C per la contractació de nou professorat fix.

En el manifest de la campanya s’exigeix el compliment de l’acord del Consell Interuniversitari de Catalunya del 17 de juny passat per part de totes les universitats catalanes. Aquest acord regula les bases per a l’exigència de l’acreditació d’un nivell de llengua catalana, equivalent al C, per la contractació de nou professorat docent i investigador de caràcter permanent. En aquest sentit, la PUC lamenta que només la UB i la UdG compleixen plenament l’acord, mentre que denuncia la situació de menyspreu envers aquest decret per part de l’equip de Govern de la UPF, i del seu rector, J. J. Moreso, en particular.

La PUC considera que els requisits de llengua catalana al professorat fix de nova contractació no són en cap cas un fre a la internacionalització de l’EEES, sinó un signe de normalitat.

El manifest, que compta amb el suport d’entitats com Òmnium Cultural o Plataforma per la Llengua o la Coordinadora d’Assemblees per la Llengua i, a més, també rep amb el suport de les associacions d’estudiants més representatives del país (Federació Nacional d’Estudiants de Catalunya, Estudiants en Acció i Sindicat d’Estudiants dels Països Catalans), preveu també la garantia del coneixement passiu de llengua catalana al professorat visitant i assistent que imparteixen classes en graus, i que surten reforçats amb els mètodes d’aprenentatge que implica Bolonya,mitjançant cursos bàsics i obligatoris de capacitació.

La PUC fa palès en el manifest la necessitat de regular a nivell de cada universitat l’estatus de cada llengua així com també l’elaboració de plans de llengües i reglament d’usos.

El manifest també preveu mesures per a l’extensió del català com cursos introductoris de llengua i cultura catalana per a estudiants estrangers, així com també la promoció dels serveis de llengües o el material didàctic i la investigació en la llengua, que segons la LUC, és la pròpia i d’ús preferent a les universitats del país.

La campanya Estudiantspelcatalà.cat i el Manifest es presentaran el proper dissabte 25 d’abril a Girona, en una Jornada que, sota el títol “Present i futur del català a la universitat”, aglutinarà a les entitats i experts en matèria de llengües en l’àmbit universitari.

13 respostes a “El català llengua universitària”

  1. a 18 abr. 2009 a les 2:14 aleatorio

    Situación:
    1) trabajo en una universidad catalana;
    2) no tengo el nivel C;
    3) entiendo perfectamente el catalán hablado y escrito;
    4) esto permite mantener una total libertad lingüística en mi actividad docente (los alumnos se dirigen a mí en el idioma que desean; yo les contesto en el idioma que prefiero);
    5) mi productividad científica está por encima de que la media de mi departamento;
    6) participo en órganos de gestión, órganos que habitualmente quedan despoblados porque nadie quiere complicarse la vida con ellos;
    7) la exigencia del nivel C es trivial (puntos 3 y 4) y contraria, por el esfuerzo a invertir (mi timepo no es infinito) a aquello que entiendo que puede pedirse a un profesor universitario (puntos 5 y 6).

    ¿Alguien me puede justificar por qué gente como yo ha de irse a la calle? ¿Consideráis que es mejor contratar a un profesor que aporte menos en ciencia y gestión, pero que tenga un título de catalán debajo del brazo?

    Gracias por las respuestas, que seguro que me ayudarán a comprender lo que, ahora mismo, considero un ataque frontal.

  2. a 18 abr. 2009 a les 3:32 Jordi Girona

    Aleatorio:
    1.- “Yo les contesto en el idioma que prefiero”: …i, es clar, aquest idioma es el castellà;
    2.- “la exigència del nivel C es trivial”: conèixer l’idioma del país a on vius i treballa no es trivial (“que no sobresale de lo ordinario y común, que carece de toda importancia y novedad” segons el Diccionario de la lengua española – Vigésima segunda edición).
    3.- “5) mi productividad científica está por encima de que la media de mi departamento;
    6) participo en órganos de gestión, órganos que habitualmente quedan despoblados porque nadie quiere complicarse la vida con ellos”: Fantàstic.

  3. a 18 abr. 2009 a les 3:37 enriccanela

    Aleatorio,
    Jo també treballo en una universitat catalana, tampoc tinc el nivell C, entenc bé el català parlat i escrit, etc.
    A mi ja no em poden exigir el nivell C. No he estudiat mai, ni una hora, el català, la meva llengua materna és l’espanyol i no el parlava a l’escola ni amb els companys. No el vaig aprlar fins els 16 anys.
    Considero normal que el català sigui la llengua d’ús. Si calgués obtindria el certificat. No sé si és tan dur aprendre la llengua del país. No soc radical.

  4. a 18 abr. 2009 a les 5:53 aleatorio

    Jordi Girona:

    Dices:

    ->

    1.- “Yo les contesto en el idioma que prefiero”: …i, es clar, aquest idioma es el castellà;

    2.- “la exigència del nivel C es trivial”: conèixer l’idioma del país a on vius i treballa no es trivial

    <-

    Insisto, es trivial. Yo cuando hablo con alguien, lo que deseo es que me entienda y, si es un trabajador público, que me pueda dirigir a él en la lengua que yo quiera. Por poner un ejemplo, una de las secretarias de mi departamento no aprobaría un dictado simple de castellano. ¡Y me da igual! Me escriba en el idioma que me escriba, lo voy a entender. Y casi mejor si lo hace en catalán. Ella estará más cómoda escribiendo y yo leyendo.

    El nivel C exige escritura, gramática… elementos que son perfectamente prescindibles para la comprensión mutua entre un castellanoparlante y un catalanoparlante. Yo entiendo perfectamente a Artur Mas o a Carod Rovira cuando hablan, pese a que yo no me aclare del todo con los ‘pronoms febles’.

    Cuando dices que fantástico a mi investigación y participación, creo que no entiendes (no me he sabido explicar) el punto al que hacía mención. Si a mí me echan, creo que el que venga detrás me ganará en idioma, pero la universidad perderá en aquello que realmente importa.

    Si a mí me echan (o no dejan que entre alguien potente a nivel académico), la universidad catalana y la sociedad que la financia habrán perdido. ¿Para ganar qué? ¿Alguien con un nivel C de catalán, cuando esto no hace falta para cumplir correctamente la misión de la Universidad?

    Por favor, me encantaría entender vuestro punto de vista. Igualmente, me gustaría conocer qué harías con todos aquellos profesores extranjeros que vienen a Cataluña y deciden aprender únicamente catalán con un nivel avanzado, mientras que el castellano sólo lo medio manejan. ¿Los echaríais?

  5. a 18 abr. 2009 a les 5:56 aleatorio

    Enric, ¿podría aclararme por qué el catalán ha de ser la lengua de uso habitual en la universidad? Iría un paso más allá: ¿qué tiene que ver eso con lo que estamos discutiendo?

    Se está hablando de exigir un nivel C de catalán (o similar). Pero si un castellanoparlante tiene ese nivel, tiene, hoy por hoy, total libertad para impartir su docencia en el idioma que le dé la gana. ¿Esto le parece mal? ¿Hay que coartar la libertad de la gente para expresarse en el ámbito público en la lengua que prefieran?

    Los catalanes son, a grandes rasgos, mitad castellanoparlantes, mitad catalanoparlantes. ¿Tan malo es que la universidad sea un espacio de libertad y un reflejo de la sociedad?

  6. a 18 abr. 2009 a les 6:11 aleatori

    Senyor aleatorio,

    el que vosté diu tindria tot el sentit del món si tots els professors universitaris fossin tan… no sé, perfectes? excepcionals? No sé que dir-li… el que passa és que no ho són. Quants alumnes s’han hagut d’empasar preguntes i comentaris que volien formular en la seva llengua – català – perquè el professor de torn no els entenia?
    Vosté diu que pot entendre perfectament el català. Ara, pot dir que tots els professors que no tenen el català com a llengua materna poden fer-ho? Pensi que el nivell C de català no li demanen només a vostè, sinó que el demanaria a tot el personal docent de nova incoporació.
    Digui’m, què té això de dolent?

  7. a 18 abr. 2009 a les 7:23 enriccanela

    Aleatòrio,
    Dues coses. Una és acomplir les normatives. És absolutament normal que un professor universitari a Catalunya sàpiga català correctament. Moratòries per als que venen de fora, i tant, com passa a Noruega, per citar algun cas. Un professor en dos anys ha de ser capaç d’explicar en la llengua del país. Se suposa que mentre ho fa en anglès. Per què a Catalunya en català no? Ho diu la normativa.
    L’altra qüestió la meva opinió política, respecto la llei, però crec en la independència del meu país i si arriba el moment cotaré a favor. La seva llengua del meu país és el català. La universitat ha de tenir com a llengua oficial la del país.

  8. […] Enric I. Canela – “El català llengua universitària” […]

  9. a 18 abr. 2009 a les 11:34 Plataforma Universitària pel Català

    Benvolgut ‘aleatorio’

    Des de la Plataforma Universitària pel Català, entitat que organitzem la jornada del proper dissabte a Girona, ens agradaria respondre a les qüestions que vostè bonament treu a debat.

    Primer de tot, volem deixar clar que de cap manera demanem que destitueixin professors. Si així ho penséssim, ho manifestaríem clarament. La nostra reivindicació va dirigida a garantir que els estudiants puguin presentar els seus treballs universitaris en català, com a llengua escollida. En ocasions, molts estudiants es veuen obligats pel professor a fer-ho en llengua espanyola i en contra de la seva voluntat. Creiem que un estudiant d’una universitat catalana ha de poder entregar els treballs en la llengua en què millor s’expressi. Per tant, la seva primera pregunta tendeix a una mentida.

    El segon tema que planteja és fàcil de resoldre: tenint en compte que a un professor d’investigació se li suposa un alt nivell d’intel·ligència i de capacitat, estem segurs que aquestes mateixes capacitats l’ajudaran, amb rapidesa i certa facilitat, a integrar-se allà on vagi. Per tant, un investigador bo que arriba a Catalunya, de la mateixa manera que comprèn espanyol pot comprendre el català. Recordi que les dues llengües són d’origen romànic.

    Per tant, si vostè assegura que té un bon nivell de comprensió i coneixement de la llengua catalana, l’animem a fer el pas de treure’s un certificat oficial que li acrediti aquest nivell. Això li serà molt positiu a l’hora de voler progressar en el món universitari català.

    Tanmateix, l’emplacem a venir a Girona el proper dissabte per tal de conèixer –i poder debatre- aquestes iniciatives que realitzem en pro de la llengua catalana.

    Cordialment,

    Plataforma Universitària pel Català

    http://www.puc.cat

  10. a 19 abr. 2009 a les 4:03 Shikamaru

    Apreciat ‘aleatorio’ (o potser volia dir anónimo):

    Sincerament em pregunto si es mostraria tan reivindicatiu si li exiguissin algún document acreditant el seu coneixement del castellà més enllà del graduat escolar o el batxillerat. Sóc català, criat i escolaritzat en català tota la infantesa i joventut, i tot i així no tinc el nivell C ja que no compleixo els requisits mínims de trajectòria escolar; més d’un s’haurà adonat de les meves faltes d’ortografia.
    Presumeix d’entendre el català escrit i parlat, però pel que diu s’entén que ni el parla ni l’escriu; si un dels seus alumnes li entrega els seus treballs en català seria si més no una mostra de respecte retornar-lo corretgit en català, perque no es tracta del que resulta comode a un mateix sinó de mostrar apreci i respecte a la societat que l’acull i que tan sols demana la consideració de que es respecti la seva identitat lingüística; perque no m’imagino un treball en castellà, català o anglès calificat en suec perque li resulta més còmode al professor. Si jo m’he permès emprar quatre anys de la meva vida en aprendre anglès quan ni tan sols el necessito vostè es pot permetre uns pocs mesos en aprendre el català. I li dic amb tot el respecte.

  11. a 22 abr. 2009 a les 6:07 Meius

    Enric,
    Jo també n’he parlat, i he fet referència al debat que s’ha generat aquí al teu bloc:
    http://blocs.mesvilaweb.cat/node/view/id/131018

    Ah, i perquè ho sàpiques: diuen que TV3 ni els ha respost. Tal com ho dic jo: no són notícia. Llàstima. Tinc confiança que la gent que participarà en la jornada, com l’Strubell i en Terricabras, posaran les coses a lloc.

    Fins aviat,

  12. a 22 abr. 2009 a les 7:53 enriccanela

    Meius,
    he llegit el teu article. Cal animar el debat
    Fins aviat

  13. […] Enric I. Canela – “El català llengua universitària” […]

Trackback URI | Comentaris RSS

Deixi una contestació