Ah, i perquè ho sàpiques: diuen que TV3 ni els ha respost. Tal com ho dic jo: no són notícia. Llàstima. Tinc confiança que la gent que participarà en la jornada, com l’Strubell i en Terricabras, posaran les coses a lloc.

Fins aviat,

Sincerament em pregunto si es mostraria tan reivindicatiu si li exiguissin algún document acreditant el seu coneixement del castellà més enllà del graduat escolar o el batxillerat. Sóc català, criat i escolaritzat en català tota la infantesa i joventut, i tot i així no tinc el nivell C ja que no compleixo els requisits mínims de trajectòria escolar; més d’un s’haurà adonat de les meves faltes d’ortografia.
Presumeix d’entendre el català escrit i parlat, però pel que diu s’entén que ni el parla ni l’escriu; si un dels seus alumnes li entrega els seus treballs en català seria si més no una mostra de respecte retornar-lo corretgit en català, perque no es tracta del que resulta comode a un mateix sinó de mostrar apreci i respecte a la societat que l’acull i que tan sols demana la consideració de que es respecti la seva identitat lingüística; perque no m’imagino un treball en castellà, català o anglès calificat en suec perque li resulta més còmode al professor. Si jo m’he permès emprar quatre anys de la meva vida en aprendre anglès quan ni tan sols el necessito vostè es pot permetre uns pocs mesos en aprendre el català. I li dic amb tot el respecte.

Des de la Plataforma Universitària pel Català, entitat que organitzem la jornada del proper dissabte a Girona, ens agradaria respondre a les qüestions que vostè bonament treu a debat.

Primer de tot, volem deixar clar que de cap manera demanem que destitueixin professors. Si així ho penséssim, ho manifestaríem clarament. La nostra reivindicació va dirigida a garantir que els estudiants puguin presentar els seus treballs universitaris en català, com a llengua escollida. En ocasions, molts estudiants es veuen obligats pel professor a fer-ho en llengua espanyola i en contra de la seva voluntat. Creiem que un estudiant d’una universitat catalana ha de poder entregar els treballs en la llengua en què millor s’expressi. Per tant, la seva primera pregunta tendeix a una mentida.

El segon tema que planteja és fàcil de resoldre: tenint en compte que a un professor d’investigació se li suposa un alt nivell d’intel·ligència i de capacitat, estem segurs que aquestes mateixes capacitats l’ajudaran, amb rapidesa i certa facilitat, a integrar-se allà on vagi. Per tant, un investigador bo que arriba a Catalunya, de la mateixa manera que comprèn espanyol pot comprendre el català. Recordi que les dues llengües són d’origen romànic.

Per tant, si vostè assegura que té un bon nivell de comprensió i coneixement de la llengua catalana, l’animem a fer el pas de treure’s un certificat oficial que li acrediti aquest nivell. Això li serà molt positiu a l’hora de voler progressar en el món universitari català.

Tanmateix, l’emplacem a venir a Girona el proper dissabte per tal de conèixer –i poder debatre- aquestes iniciatives que realitzem en pro de la llengua catalana.

Cordialment,

Plataforma Universitària pel Català

http://www.puc.cat

el que vosté diu tindria tot el sentit del món si tots els professors universitaris fossin tan… no sé, perfectes? excepcionals? No sé que dir-li… el que passa és que no ho són. Quants alumnes s’han hagut d’empasar preguntes i comentaris que volien formular en la seva llengua – català – perquè el professor de torn no els entenia?
Vosté diu que pot entendre perfectament el català. Ara, pot dir que tots els professors que no tenen el català com a llengua materna poden fer-ho? Pensi que el nivell C de català no li demanen només a vostè, sinó que el demanaria a tot el personal docent de nova incoporació.
Digui’m, què té això de dolent?

Se está hablando de exigir un nivel C de catalán (o similar). Pero si un castellanoparlante tiene ese nivel, tiene, hoy por hoy, total libertad para impartir su docencia en el idioma que le dé la gana. ¿Esto le parece mal? ¿Hay que coartar la libertad de la gente para expresarse en el ámbito público en la lengua que prefieran?

Los catalanes son, a grandes rasgos, mitad castellanoparlantes, mitad catalanoparlantes. ¿Tan malo es que la universidad sea un espacio de libertad y un reflejo de la sociedad?

Dices:

->

1.- “Yo les contesto en el idioma que prefiero”: …i, es clar, aquest idioma es el castellà;

2.- “la exigència del nivel C es trivial”: conèixer l’idioma del país a on vius i treballa no es trivial

<-

Insisto, es trivial. Yo cuando hablo con alguien, lo que deseo es que me entienda y, si es un trabajador público, que me pueda dirigir a él en la lengua que yo quiera. Por poner un ejemplo, una de las secretarias de mi departamento no aprobaría un dictado simple de castellano. ¡Y me da igual! Me escriba en el idioma que me escriba, lo voy a entender. Y casi mejor si lo hace en catalán. Ella estará más cómoda escribiendo y yo leyendo.

El nivel C exige escritura, gramática… elementos que son perfectamente prescindibles para la comprensión mutua entre un castellanoparlante y un catalanoparlante. Yo entiendo perfectamente a Artur Mas o a Carod Rovira cuando hablan, pese a que yo no me aclare del todo con los ‘pronoms febles’.

—

Cuando dices que fantástico a mi investigación y participación, creo que no entiendes (no me he sabido explicar) el punto al que hacía mención. Si a mí me echan, creo que el que venga detrás me ganará en idioma, pero la universidad perderá en aquello que realmente importa.

Si a mí me echan (o no dejan que entre alguien potente a nivel académico), la universidad catalana y la sociedad que la financia habrán perdido. ¿Para ganar qué? ¿Alguien con un nivel C de catalán, cuando esto no hace falta para cumplir correctamente la misión de la Universidad?

Por favor, me encantaría entender vuestro punto de vista. Igualmente, me gustaría conocer qué harías con todos aquellos profesores extranjeros que vienen a Cataluña y deciden aprender únicamente catalán con un nivel avanzado, mientras que el castellano sólo lo medio manejan. ¿Los echaríais?