Enric I. Canela

Dos autors ens parlen del procés de Bolonya:

Cap dels dos està entusismat amb la situació de la universitat espanyola, més aviat se’ls veu conformats, però tots dos aposten per l’aplicació del Pla de Bolonya. No fer-ho seria pitjor.

Diu al darrer paràgraf Fernando del Rey: Ningú no dubta que la posada en marxa de l’Espai Europeu d’Educació Superior serà un camí complex i llarg, sobretot pel que fa a l’aplicació dels nous mètodes educatius, plans d’estudis i titulacions, alguns dels quals són manifestament millorables en la mesura que en el seu disseny han prevalgut els interessos corporatius sobre els criteris estrictament intel·lectuals. Ningú no dubta tampoc que la reforma només sortirà endavant si les administracions i la societat assumeixen que a cost zero és impossible la seva aplicació. Tanmateix, malgrat tots els riscos, val la pena afrontar el repte. Europa i Espanya es juguen molt en això. Quin remei.

D’Ignacio Sotelo també reprodueixo el darrer paràgraf del seu article: A partir dels anys vuitanta, la universitat espanyola també s’ha democratitzat amb una massa estudiantil procedent de classes socials que abans no podien arribar a la Universitat. Per molt que el nombre de funcionaris s’hagin multiplicat en municipis, autonomies i Estat central, el dramàtic de la situació consisteix en que la immensa majoria de l’estudiantat ja no pot aspirar a què l’ocupi l’Estat. La major oferta de llocs de treball prové de l’empresa privada, però la Universitat segueix preparant per respondre al temari d’una oposició i es resisteix a acoblar-se a les demandes de les empreses. És el que volen els anti-bolonya.

6 respostes a “És que no hi ha alternativa”

  1. a 18 abr. 2009 a les 9:17 Joan Gil Oliveras

    “És el que volen els anti-bolonya.”

    ¬¬

  2. a 18 abr. 2009 a les 9:34 enriccanela

    Hola Joan,
    Ja feia temps que no et veia. També veig que has tornat a escriure al Bloc.
    Em refereixo a una formació que no tingui en compta a l’empresa. Sobre això hi ha hagut força discussió.

  3. a 18 abr. 2009 a les 10:43 Joan Gil Oliveras

    Entenc. Tot i que d’alternatives sempre n’hi ha. Com tot debat públic, hi ha altres opinions; i propostes. Una cosa és que no et facin el pes i l’altre que no existeixin. Te’n faig un tast: http://forum.universitatpublica.org/

  4. a 19 abr. 2009 a les 5:35 Josep G.S.

    Les universitats són organitzacions altament intensives en capital humà, això suposa que els canvis són més complexos d’implementar i les dinàmiques s’han de dissenyar pensant a mig i llarg termini. Encertar en la direcció correcta avui és vital per un futur exitòs. El problema és que el ritme polític, a curt termini, sovint no s’adapta a aquesta perspectiva temporal de la universitat. En el Procés de Bolonya els polítics, excepcionalment, han apostat per al mig i llarg termini. Els resultats es veuran en 10 anys.

  5. a 19 abr. 2009 a les 9:22 enriccanela

    Joan,
    Simplifico, no hi ha alternatives dins el món en el que estem. Aïllament o endavant.

  6. a 19 abr. 2009 a les 9:24 enriccanela

    Josep,
    Certament, qualsevol canvi a la universitat, en aspectes docents, no es veu fins que s’ha donat una volta completa al pla d’estudis, com a mínim. No sé si seran deu anys, però cinc si.

Trackback URI | Comentaris RSS

Deixi una contestació