El club anti-bolonya


Enric I. Canela

Gràcies a l’article Qui és qui: l’Assemblea PDI PAS Universitats Públiques Catalanes del bloc d’en Xavier Villalba he pogut veure el nou web de l’Assemblea PDI PAS – Universitats públiques Catalanes

Allà podeu llegir coses tan interessants com La Cara Fosca del Pla Bolonya o un escrit com Comunicat vers la Junta de Facultat de Filosofia de la UB on descriu un compte de coaccions.

8 respostes a “El club anti-bolonya”

  1. a 21 abr. 2009 a les 11:27 Joan Gil Oliveras

    La discapacitat és sols una perspectiva,
    La lluita diària no és una utopia,
    La sensibilització és part de la solució
    -que no del problema-
    I en tot cas, no és una contradicció,
    Lluitar humilment des d’un poema .

    Ja ho deien…
    No és més sord aquell qui no sent,
    Sinó aquell qui poden escoltar; res sent.
    No és més capacitat aquell qui és capaç;
    Sinó aquell qui no perd o fa el primer pas.

    Més enllà de fronteres i barreres falses,
    Hi ha els ponts que cal establir fiables.
    Més enllà de la indiferència,
    Hi ha l’amic, la coneixença i la vivència.
    Més enllà de la incomprensió
    Hi ha, d’entendre, la intenció.
    Més enllà del que tu creus,
    Hi ha els teus peus.
    I la solució.

    Recorda que no són velles frases,
    Sinó realitats un xic oblidades.
    Recorda que no calen les masses,
    Perquè siguin realitats benaurades.

    Tots tenim un amic que l’anomenen discapacitat,
    I és cert que té una certa incapacitat.
    No és qüestió d’amagar el problema,
    Sinó d’enfocar-lo d’una altre manera.

    Continuem lluitant, tot i que el camí és llarg,
    Però en el dia a dia… i sense pausa…
    No cal fer una barricada, en constant amarg
    Per un objectiu noble i net, altramendit, causa.

    La experiència ens indica que l’amor
    Barreres traspassa
    I que el que cal és suport i el just humor
    A fora i a dintre de casa.

    Perquè a cada casa, poble i ciutat
    Tenim un amic, company o cunyat,
    Que el tractem d’estrany i incapacitat,
    Tot i ser, el de sempre, en Tonni Sabat.
    Que el tenim lluny, a prop o al costat,
    Ple de coratge i de bondat.

    [Al meu amic Pedro, que m’ho passo molt bé amb ell i me l’estimo molt.]

  2. a 22 abr. 2009 a les 1:04 Xavier Villalba

    Joan,
    No m’agradaria avorrir l’Enric amb comentaris de poemes, però no vols dir no hem de deixar el discurs de la fraternitat universal, el diàleg i la comprensió mútua com a excusa per a no discutir dels problemes i dels arguments. Si jo parlo de plans d’estudis i el meu oponent dialèctic em parla de les porres dels mossos; si jo parlo de mobilitat i l’altre em parla dels plutòcrates que decideixen els plans d’estudis; si jo explico l’aplicació real de l’EEES a països reals i l’altre m’explica la desaparició de la universitat pública i que anem cap a un món de zombies sense pensament crític, no ens entendrem.

    “La discapacitat és sols una perspectiva”

    Sí, però si et falten les cames, no és una qüestió de perspectiva: és una qüestió tremendament real. No apliquem el relativisme moral i cultural a aquests temes, sisplau, i situem-nos en el terreny empíric.

  3. a 22 abr. 2009 a les 3:06 Miquel Noguera

    Moltes gràcies Enric per donar un xic d’informació sobre aquesta misteriosa Assemblea. Fa mesos vaig rebre un missatge al meu correu personal de la UPC convocant-me a una reunió, signat per l’esmentada assemblea i sense cap més identificació. Vaig respondre demanant que s’identifiquessin. Encara ho espero. De fet, a l’apartat “Qui som” del seu web tampoc hi ha cap nom.

    Té nassos l’assumpte! ells saben el meu nom i cognoms, ja que estan al directori de la UPC i a la meva adreça de correu UPC,contràriament, jo no puc saber res d’ells (o ell).

    Tant difícil és donar la cara? Tanta por fa tenir opinió pròpia i personal que els cal amagar-se darrera una “assemblea”? Tants pocs arguments tenen (o té) per les seves opinions que necessiten (o necessita) el recolzament de tota una “assemblea”?

  4. a 22 abr. 2009 a les 6:15 Joan Gil Oliveras

    Aps, m’he equivocat. No volia enganxar aquest poema -que no té res a veure-. Era un poema per l’ADUAB.

  5. a 22 abr. 2009 a les 7:53 enriccanela

    Joan,
    M’havia sorprès. Divertida confusió.

  6. a 22 abr. 2009 a les 7:57 enriccanela

    Miquel,
    Quan van començar hi havia una llista cutre. Dels nostres àmbits res.
    Em molesta el nom perquè sembla que ens representin, deuen llegir el Llibre Roig de Mao als vespres.

  7. a 24 abr. 2009 a les 4:31 virna

    Enric i Miquel, disculpeu que m’incorpori a la dicusió, si no recordo malament amb l’Enric ens hem trobat en algún debat, ho dic per allò de les referències.

    Bé, el que volia dir-vos és que organitzar-se en assemblea no és pas indici de falta d’arguments, de por, o de no voler donar la cara. És una forma vàlida com altres d’organitzar-se per a canviar allò que no ens agrada, i de trobar consens per a construïr allò que volem.

    Una assemblea pot arribar a tenir molts membres i donat que no hi ha caps visibles, s’ha d’escollir entre identificar a tots els membres o a ningún. Potser és per això que no es van identificar. Per altra banda, que estigui integrada per PDI/PAS no vol dir, evidentment, que integri tots aquest treballadors, si no que
    algú com jo, que no formo part de cap d’aquest dos col·lectius, no puc pas formar-ne part.
    Bé, només volia mirar d’aclarir-vos el que, passejant pel vostre blog, m’ha semblat una confusió, i de passada animar-vos, a que si no us agrada com l’assemblea fa les coses, hi participeu, ja que l’assemblea no és altre cosa que els seus membres treballant amb consens.

    Xavier, en quant a parlar de Bolonia amb dades concretes i sense fugir d’estudi, jo estaria encantada que em convidessis a un debat a la teva Facultat, que bona falta en fan, tot i que només sigui per a informar als estudiants.

    Gracies a tots per la vostra atenció i aquest espai.

  8. a 24 abr. 2009 a les 9:43 enriccanela

    Virna,
    No és pas una confusió. Fins poc abans de fer el nou bloc, els noms eren públics, el que passa és que eren pocs i no massa representatius del conjunt de la universitat. Millor no mostrar-ho i fer veure que són colla.
    No és que no ens agradi, com si volen dedicar-se a fer macramé, el que no ens agrada és el genèric. S’haurien d’adjectivar. Seria més adequat. Utilitza el nom d’un col•lectiu al que no representa.
    I gràcies per participar. En quin àmbit estàs?

Trackback URI | Comentaris RSS

Deixi una contestació